Dues setmanes després de l’inici de l’ acampada dels i les indignades a la Plaça Catalunya de Barcelona és palesa la presència i aportació feminista al procés: Feministes Indignades, l’espai que van crear les dones, lesbianes i trans durant la primera setmana, ha passat a ser una comissió per articular-se amb la resta i incidir-hi, i s’ha creat una Comissió de Diversitat Sexual. Totes dues organitzen activitats i transmeten reflexions i propostes a l’assemblea general, on s’ha adoptat un signe visual per cridar l’atenció sobre el llenguatge sexista durant les intervencions.
El diumenge 29 de maig, Feministes Indignades va realitzar un programa de ràdio en directe sobre feminisme radiofónic amb dones de Ràdio Bronka, Ràdio Contrabanda i un taller sobre feminisme bàsic que va aplegar prop de 400 persones a l’Àgora (centre de la plaça).
Aquesta tarda de 18 a 21h. organitzen una trobada de lluites feministes a la que han convocat “organitzacions feministes i de dones que normalment no tenen un espai central al feminisme: migrades, treballadores de la llar, organitzacions de dones musulmanes, treballadores sexuals… i en general que no hagin passat molt sovint per la plaça”. A les 19h., la Comissió de Diversitat Sexual farà una projecció de la pel•lícula XXY sobre intersexualitat.
Aquestes són les evidències més notòries de que el pensament i la pràctica feminista impregnen a poc a poc un procés on conflueixen persones i lluites ben diverses. Des dels inicis de l’acampada, les dones han estat molt actives i visibles en espais com la dinamització o la facilitació de les assemblees generals de milers de persones, però també s’han donat situacions que evidenciaven que molta gent participant desconeixia la història i les propostes feministes i alguna mostrava prejudicis i resistències al respecte. Les dones i grups feministes i de diversitat sexual i de gènere han respost implicant-se a l’acampada amb activitats i reflexions no androcèntriques a favor dels drets de les dones, lesbianes, transexuals, transgènere, intersexuals i altres subjectes invisibilitzats. El manifest “La revolució serà feminista o no será”, sorgit del Taller d’Alternatives Feministes del 20 de maig, va ser el punt de partida de Feministes Indignades, que ha estat cel•lebrant assemblees diàries al seu espai durant la darrera quinzena. Després de constituir-se com a comissió, Feministes Indignades ha obert la ronda d’intervencions de les comissions a diverses assemblees. Arrel de l’intent de desallotjament policial del divendres 27 de maig, que va deixar 127 persones ferides, i les càrregues que van seguir a les cel•lebracions de la victòria del Barça a la Champions a Canaletes, la comissió va cel•lebrar la “intel•ligència i la capacitat d’autoregeneració” col•lectives i va denunciar la “brutalitat policial habitual contra tot tipus de protestes”. També, va convidar a fer una reflexió profunda sobre la violència que inclogui “la violència física, la psicològica i la simbòlica” i va denunciar que a la plaça s’han donat agressions “sexistes i racistes”. Tot “acceptant, valorant i reconeixent el consens sobre la resistència no-violenta contra les persones”, Feministes Indignades considera que un discurs no violent no pot invisibilitzar aquestes agressions ni tolerar-les i afirma que les afrontarà “des de l’autodefensa feminista”.
La denúncia de les agressions sexistes i a les expressions de resistències antifeministes i el desplegament d’accions de sensibilització i difusió de contingut ha estat una estratègia comuna de les feministes a les acampades de tot l’estat. L’incident a l’acampada de Puerta del Sol a Madrid en què un individu va destrossar una pancarta feminista el dijous 19 de maig va generar el primer manifest feminista de l’estat, “La revolución será feminista o no será” i va moure l’articulació dels grups feministes i LGTB (lesbianes, gais, transexuals, bisexuals i queer) a Sol. A més, va motivar reaccions immediates de solidaritat a les acampades de Bilbo i Barcelona. A les acampades de Mataró i Girona també hi ha dones i grups feministes que volen promoure tallers i altres activitats. Lenta però fermament, el feminisme pren les places i basteix la indignació d’horitzontalitat i reflexió amb visió de gènere.
