L’òrganisme consultiu suggereix que es restringeixi a través d’una llei específica ja que l’autorregulació ha estat insuficient, enfront de l’oposició de l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE)
El Consell d’Estat considera “plausible” prohibir o, almenys, “limitar severament” els anuncis de prostitució en la premsa. La institució, responent a una consulta que va realitzar al maig de 2010 la llavors ministra d’Igualtat, Bibiana Aído, opina que les dones es converteixen en aquests anuncis en un “objecte de consum”, en “mercaderia”, i sofreixen “una desvaloració completa que pugna frontalment amb la seva dignitat com a persona, que és incompatible amb els béns i valors jurídics reconeguts en la Constitució i en les lleis”. Recomana que la prohibició no es dugui a terme a través del Codi Penal, és a dir, que la conducta no sigui delicte.
L’autorregulació dels mitjans, segons analitza el Consell d’Estat, “s’ha mostrat insuficient i erma” i afirma que altres mesures administratives que poguessin dur-se a terme, com limitar la publicitat institucional o les subvencions públiques a tots aquells mitjans que anunciïn prostitució, podrien no ser suficients.
Després d’acreditar la necessitat que s’adoptin iniciatives més dures, el Consell d’Estat dedica part del seu informe a analitzar com es podria articular jurídicament aquesta prohibició o restricció severa dels anuncis de prostitució en els mitjans.
Per a l’organisme consultiu, seria necessari aprovar una disposició amb rang de llei, “en concret, una llei prohibitiva de l’activitat”, que permetés a l’Executiu escometre aquesta restricció. El Consell proposa modificar l’article 8 de la Llei General de Publicitat perquè s’inclogui un apartat que prevegi aquesta prohibició, encara que estima que no és la fórmula “més adequada”. Es tracta d’una qüestió jurídicament controvertida: la publicitat, forma part del contingut de la llibertat d’expressió, dret fonamental protegit en la Constitució, o de la llibertat d’empresa?
A més, aquest òrgan no es limita a la premsa, i fa referència a la televisió i internet. Sobre la televisió, creu que ha de considerar-se l’establiment d’una prohibició expressa no només en l’horari de protecció infantil, sinó també “en altres horaris més amplis”, i quant a internet opina que cal analitzar “la pertinència d’establir algun tipus de limitació”.
L’informe considera que la prohibició d’aquests anuncis “persegueix una fi legítima” i es tracta d’ “una mesura racionalment relacionada amb la consecució de la fi”, que al seu torn, és “raonable” i “proporcional” perquè “no es prenguin mesures alternatives menys restrictives dels drets que permeten aconseguir la mateixa eficàcia en l’assoliment de la finalitat perseguida”.
El Consell d’Estat argumenta que “la regulació vigent resulta insuficient per prohibir en la premsa escrita, amb caràcter general, la publicitat de la prostitució” perquè “no existeix una habilitació legal” que ho permeti i “perquè tampoc es pot obtenir la desaparició general d’aquesta publicitat mitjançant cap dels instruments de defensa previstos en la Llei”.
La prostitució “converteix a les dones en mercaderia”
El document parteix que la prostitució és “un fenomen que té especial incidència en l’àmbit femení” ja que en la seva majoria, “les dones es converteixen en un objecte de consum” assumint un dels rols “més estesos” en la publicitat, que és, segons el Consell d’Estat, “aquell que converteix a les dones en mercaderia”.
“La mera oferta de serveis sexuals, encara lliure i voluntària, així ho comporta”, explica l’informe, per incidir que “per la simple finalitat de l’anunci, les dones són objecte d’una desvaloració completa que pugna frontalment amb la seva dignitat com a persona i és incompatible amb els béns i valors jurídics reconeguts en la Constitució i en les lleis”.
Sobre la millor fórmula per dur a terme la prohibició, el Consell d’Estat recomana que es faci a través d’una llei específica que determini exactament què es considera un anunci de prostitució, i que inclogui també els de telèfons eròtics o videoclubs pornogràfics.
En aquest sentit, la Secretària de Polítiques d’Igualtat del PSOE, Soledad Cabezón ha declarat que “la publicitat d’aquests anuncis de contactes vulnera diverses lleis atemptant contra la dignitat de les dones alhora que promou la seva explotació sexual”, i adverteix sobre la hipocresia d’alguns mitjans que a les seves pàgines denuncien el negatiu de la prostitució, mentre que per interessos econòmics mantenen aquests anuncis. “Per interessos econòmics no podem mirar per a un altre costat quan es tracta de drets humans”, va afirmar.
Resposta dels editors
Els editors de diaris han advertit que si el Govern atengués l’informe del Consell d’Estat fet públic i decidís “limitar” les insercions d’anuncis de contactes en premsa escrita, estaria discriminant a aquest mitjà i vulnerant el dret fonamental a publicitar una activitat legal.
En un comunicat, l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE) expressa la seva “total oposició jurídica” a aquest informe, en entendre que la publicitat de qualsevol activitat legal sí està emparada per l’article 20 de la Constitució, amb el que qualsevol limitació prèvia d’un anunci en premsa vulneraria immediatament un dret fonamental.
En la seva nota, AEDE trasllada la seva indignació pel fet que ni el Consell d’Estat ni el Govern els hagin convocat ni atès les seves propostes en aquest assumpte, inclòs un acord d’autorregulació, a pesar que ve reiterant-les. Per als editors, si els poders públics consideren que una activitat és delictiva o resulta perjudicial per a la salut, la qual cosa caldria exigir-los no és que impedeixin publicitar-la en determinats mitjans de comunicació, sinó que prohibeixin el seu exercici.
Desd ‘AEDE es destaca que a cada periòdic li vas agafar la llibertat editorial de decidir què continguts publicitaris sobre activitats lícites inclou a les seves pàgines, i matisa que “qualsevol tipus de censura prèvia sobre ells vulneraria tant la llibertat d’expressió dels anunciants com la llibertat publicitària d’empreses i persones”.
“Amb les mesures d’autocontrol, els editors intenten evitar que se’ls imposin restriccions discriminatòries respecte a la resta de mitjans de comunicació, alguna cosa que ja han sofert a nivell autonòmic, nacional i europeu en la promoció i publicitat de productes com l’alcohol, el tabac o el joc”, agrega la AEDE.
Per la seva banda, el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, s’ha mostrat “satisfet” davant les conclusions del Consell d’Estat, en considerar que l’informe “recull que l’autorregulació s’ha mostrat insuficient malgrat les iniciatives impulsades pels poders públics i advoca per una regulació específica, atès que la legislació vigent no és suficient per procedir a aquesta prohibició”.
En conseqüència, el Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat ha manifestat que “estudiarà les diferents opcions plantejades pel Consell d’Estat i establirà un calendari que permeti aconseguir aquest objectiu amb el màxim consens possible tant dels grups parlamentaris com dels propis mitjans de comunicació”
