Doncs si, ens veiem a Madrid, en la Marxa estatal contra les Violències de Gènere. Serà una cosa històrica ja que el moviment feminista en el seu conjunt s’ha bolcat en aquesta convocatòria i, a més, els partits polítics d’esquerres i els sindicats donen suport aquesta marxa.
També han estat innombrables els ajuntaments que han donat suport a aquesta mobilització.
Quan expliques els motius d’aquesta mobilització a algunes persones, almenys a mi m’ha passat en diverses ocasions, que no entenen el plural de la convocatòria: violències.
És llavors quan l’explicació ha de ser pedagògica. A vegades passa que es té associat el terme violència de gènere amb assassinats de dones. I així és, també.
Les violències que s’exerceixen contra les dones tenen a veure directament amb la més invisible d’elles, l’estructural, que, com a conseqüència de la seva naturalització es converteix en pràcticament invisible.
Els micromasclismes que quotidianament emanen d’ella es converteixen en elements de poder que el patriarcat utilitza contra les dones. I, a través de la socialització es naturalitzen de manera que s’incorporen al nostre dia a dia sense més, com una cosa normal. Però són violències.
El fet de perforar les orelles de les nenes nounades és, en si mateix, un acte violent que causa dolor a la bebè però sembla no importar a ningú ja que és normal marcar a aquesta persona com a nena abans que sigui conscient del dolor que aquesta condició produeix. És un exemple. Però hi ha més.
És també violència contra les dones i les nenes el fet normalitzat de la por a caminar soles pels carrers poc freqüentades o de nit. Els espais, a priori, estan per a ser ocupats per dones i homes. Però sabem que no és així.
Sabem que en aquests espais públics el patriarcat ha imposat la seva llei i els ha ocupat com a espais públics que són. I en aquesta ocupació simbòlica i al temps real, ocupa també el que per allí es mou, és a dir els cossos de les dones encara que per això necessiti una certa intimitat que li procura la nit o la soledat. Se’ns educa des de petites a no sortir soles a la nit, al fet que si sortim, algú ens acompanyi a casa, etc. I aquesta manca de llibertat per moure’ns pels espais també és violència naturalitzada.
Tenim també assumit que per a les ocasions especials i / o les festes hem de portar talons perquè ens han fet creure que estilitzen i se’ns veu més belles. Si partim de la premissa que els cànons de bellesa ja vénen imposats per grans marques de roba, complements, maquillatges, etc. ens trobarem amb que el patriarcat segueix usant el seu poder per fer-nos desitjables als seus ulls, sense tenir en compte el nostre sofriment o la nostra autoacceptació. Si ens posem cops de taló, patim dolors d’esquena, de cames o de peus. Si no ens posem cops de taló i plantem cara, patim les mirades desaprovatòrias de molta gent. En tots dos casos, són reaccions violentes cap a nosaltres, però “és normal” que això sigui així, perquè com tothom sap, “per presumir s’ha de patir”. I amb aquesta frase es resumeix tot.
Quan de parlar en públic es tracta, ja s’ha encarregat la Bíblia entre altres llibres sagrats, de recordar-nos que les dones han d’estar callades sempre. Doncs encara que no ho creguem, aquesta premissa segueix existint i en les situacions en les que l’auditori és mixt a les dones els costa molt més expressar les seves opinions, ja que seguim pensant que el que anem a dir no té importància i el realment important és el que ells expressen. I això, és implícit a la posició de dones i homes en el món. És una demostració de qui segueixen manant al món. És violència no permetre que les dones tinguin dret a accedir als mateixos recursos que els homes. I quan dic recursos, en aquest cas concret m’estic referint a l’accés a que la seva veu sigui escoltada en qualsevol fòrum i sota qualsevol circumstància.
A vegades passa que anem a la consulta mèdica i ens recepten medicaments. En massa ocasions aquests medicaments estan provats i comprovats els seus resultats en cossos masculins i amb les particularitats que aquests tenen en quant a hormones, per exemple. Quan aquests medicaments es subministren a dones les reaccions poden ser diferents. Però és natural que els prenguem, perquè creiem a ulls clucs en les receptes mèdiques i en l’opinió de qui ens les ha receptat. I ja sabem que l’efecte d’una simple aspirina no és el mateix en els cossos masculins que en els femenins, però seguim pensant que les medicines no entenen de sexe i sempre curen. És natural que “algú” les hagi dissenyat per a dones i homes. I les grans empreses farmacèutiques segueixen utilitzant el cos i la fisiologia masculina com a referent universal, però venent els seus productes també a dones sense haver contrastat els seus efectes en els cossos femenins. I això també és violència contra les dones.
Com podem veure només amb aquests breus i quotidians exemples la violència contra les dones s’exerceix de moltes i ben variades maneres. I insisteixo que aquests són només uns exemples.
I que consti que no he tocat el tema de la invisibilització absoluta dels temes relacionats amb les dones que els candidats a ser President de Govern de l’Estat estan duent a terme!
Cal deconstruir moltes idees preconcebudes per donar pas a una societat lliure de violències contra les dones i les nenes. Cal pensar que el patriarcat ha aconseguit naturalitzar la violència de gènere fins fer-nos creure que només quan hi ha assassinats de dones s’està exercint, però no és cert en absolut. D’aquí la imperiosa necessitat de denunciar públicament aquests tipus de violències on el major exponent són els assassinats de dones i les seves criatures a mans de terroristes masclistes.
Col·locar tot el relacionat amb la violència masclista a l’agenda política dels que ens governen avui o demà és una necessitat imperiosa. D’aquí la necessitat de marxar sobre Madrid el proper dia 7 de novembre.
Perquè ens estan assassinant. Perquè exigim tenir una vida sense cap tipus de violències. Perquè els nostres drets com a persones no es toquen. Perquè les nostres vides i els nostres cossos són nostres. Perquè ens volem vives. Perquè ens volem lliures. Perquè no som ciutadanes de segona. Perquè volem la religió fora de les nostres vides i dels nostres ovaris.
Però sobretot perquè s’aturi aquesta sagnia d’assassinats de dones i es prengui consciència que això és terrorisme masclista i s’actuï amb mesures encaminades a la seva eradicació.
Perquè si altres assumptes que no porten implícits assassinats són capaços d’arribar a convertir-se en qüestió d’Estat, amb més motiu els continus assassinats de dones per terrorisme masclista ha de convertir-se urgentment en QÜESTIÓ D’ESTAT que impliqui tots els partits polítics per acabar amb aquest terrorisme que mata més que ETA.
Per tot això i molt més # 7NYoVoy, #CuestiondeEstado, #MachismoMata, #NosQueremosTodas, #NiUnaMenos
Ens veiem als carrers de Madrid el proper 7 de novembre !!!
