Isis té tres anys i Jaimito cinc; els dos són fills de mares mexicanes però van néixer als Estats Units. Des de fa tres anys, malgrat tenir plena nacionalitat i drets constitucionals, estan perduts als llimbs de serveis socials, mentre les seves mares desesperades des de Mèxic intenten recuperar-los amb pocs pronòstics d’èxit.
En els primers sis mesos del 2011, el govern federal nord-americà va deportar a més de 46 mil mares i pares de nenes i nens ciutadans dels EUA. Cada any els serveis d’immigració i de duanes nord-americans (HISSI, per les seves sigles en anglès) deporten a milers de persones; mentrestant les seves filles i fills petits que han nascut allà són arrabassats de les famílies per l’Estat.
El centre de justícia aplicada (Applied Research Center/ARC), organització civil nord-americana, va publicar l’estudi Famílies destrossades que evidencia al sistema inquisitorial de les lleis antiinmigrants dels EUA.
ARC i l’Institut per a les Dones en la Migració (Imumi) revelen l’impacte de les lleis i polítiques de control i verificació migratòria dels EUA a les dones migrants i a les seves famílies a la regió.
Els mètodes utilitzats pels agents migratoris d’HISSI, acompanyats de les policies locals de més de 20 estats del país del nord, resulten aterridors. Les dones que criden a la policia per demanar ajuda per violència domèstica, abans de ser tractades com a víctimes són revisades com a delinqüents i fins i tot empresonades.
Delmy Palencia, una líder de drets civils en Nou Orleans, va ser arrestada injustament després de demanar ajuda per violència domèstica. Va ser detinguda i separada del seu bebè per 45 dies.
Encara que els càrrecs es van retirar, HISSI va utilitzar la Llei Comunitats Segures per arrestar a Delmy amb una ordre de retenció d’immigració. Va ser alliberada després de més de dues setmanes, sotmesa a una batuda d’HISSI en la mitjanit en la seva llar i ara enfronta la deportació i la separació del seu bebè que va néixer als EUA.
Les lleis antiinmigrants s’enforteixen i potencien amb una força inusitada, diuen les i els especialistes de l’ARC. Aquest enduriment criminalitza de tal forma a les i els treballadors migrants que freqüentment els seus nens i nenes perden l’oportunitat de tornar a veure a la seva família, ja que els jutges cancel·len sense miraments la pàtria potestat de milers d’homes i dones que no han comès delicte algun.
Les organitzacions especialistes revelen que aquestes deportacions destrossen a les famílies, i posen en perill a nenes i nens que es deixen enrere.
En 2011 EUA va deportar una quantitat rècord de 397 mil persones. D’acord amb les dades federals en possessió d’ARC, el major nombre de deportats són pares i mares.
La idea de la política del desgast denominada Comunitats Segures consisteix en la persecució sistemàtica i criminalització de les i els migrants sense papers i el seu empresonament.
La falta de recursos, la llunyania i l’idioma poden fer gairebé impossible per a milers de famílies recuperar als seus petits de la burocràcia de serveis socials dels EUA.
Si creu vostè que les deportacions viciades i violatòries dels Drets Humans (DH) es duen a terme només a Arizona, o en els estats de la frontera sud amb Mèxic, torni la mirada: Arc.org ha identificat almenys 22 estats on han sorgit aquests casos en els últims dos anys.
Segons les seves dades, en 400 comtats i 20 estats, un de cada quatre (28.8 per cent) menors sota cura de criança temporal amb mares i pares detinguts o deportats, són d’estats no fronterers. ARC estima prudentment que hi ha almenys 5 mil 100 nens i nenes que actualment viuen en cases de criança temporal les famílies de la qual han estat detingudes o deportades per HISSI.
Les polítiques antiimmigrants dels EUA no solament violen els DH, a més impliquen un cost monumental a la societat nord-americana.
Utilitzen les presons com a centre de detenció d’immigrants, posen en risc a les estrangeres víctimes de violència domèstica, destrossen famílies i violen els drets de la infància. Washington ha de rendir comptes sobre aquest afrontament racista i inacceptable.
www.lydiacacho.net/@
Breu biografia de Lydia Cacho
Lydia Cacho (Mèxic D.F, 1963) és periodista, feminista i escriptora. S’ha especialitzat en temes de violència i gènere per l’Agència de les Nacions Unides per la Dona (UNIFEM). Ha publicat més de dos-cents articles a diaris i revistes del país. És a més, consellera de la Universitat del Carib, cofundadora de la xarxa de Periodistes de Mèxic, Centre-Amèrica i el Carib i corresponsal de l’agència de notícies CIMAC. Entre altres premis, ha guanyat el Premio Ginetta Sagan atorgat per Amnistia Internacional el 2007. El llibre Los demonios del edén. El poder que protege a la pornografía infantil, el 2005, va sacsejar l’opinió pública.
