Escrit per la periodista Arwa Mahdawi. Publicat a Sin Permiso.
Com sap qualsevol que hagi jugat al joc, les peces d’escacs són enganyosament pesades. Requereix una força manual i una capacitat pulmonar enormes per moure fins i tot un peó petit pel tauler. Moure una torre o una reina? Això pot desgastar els delicats dits d’una dona durant setmanes. I no parlem de la intel·ligència espacial i l’agudesa mental que requereixen els escacs. Només pensar en el joc em fa patir el meu pobre cervell de dona.
Evidentment, tot això no és més que una tonteria. I, tanmateix, els homes han passat molt de temps insistint en la idea que, d’alguna manera, són innatament millors que les dones quan es tracta d’escacs.
“[Las dones] juguen a una partida d’escacs fatal”, és el que va proclamar Bobby Fischer l’any 1963. “Suposo que simplement no són tan intel·ligents… Crec que no s’haurien d’implicar en coses intel·lectuals, s’haurien de mantenir estrictament” a la llar”.
Tan recentment com el 2015, Nigel Short, llavors vicepresident de la Federació Mundial d’Escacs (FIDE), afirmava que “els homes estan predestinats a ser millors jugadors d’escacs que les dones”, i afegia: “Hay que acceptarlo graciosamente”. El gran professor d’anglès va continuar explicant que era evident que el cervell dels homes i les dones són diferents, perquè ajuda a la seva dona a treure el cotxe del garatge i ella té més intel·ligència emocional que ell.
La FIDE sembla seguir creient que les dones cis no tenen algun tipus de talent per als escacs. En cas contrari, com s’explica la recent decisió que les dones transexuals no puguin competir en les seves competicions oficials femenines fins que els seus directius facin una revisió de la situació, cosa que pot trigar fins a dos anys? Sens dubte, la FIDE no ha deixat clar quin tipus d’avantatge innat creu que poden gaudir les dones trans.
Per descomptat, ja s’hi han registrat diverses defenses de la decisió de la FIDE. Però en lloc de basar-se en evidències sòlides, sembla que s’han basat en supòsits masclistes i dades científiques poc fiables. Debbie Hayton, una dona trans que escriu sovint per a mitjans conservadors, va escriure a UnHerd: “És possible que l’evolució hagi deixat als homes amb un avantatge innat als escacs”. Hayton va recolzar aquesta afirmació amb una cita d’un biòleg de Harvard sobre els homes que tenen un gran avantatge sobre les dones en capacitat espacial. Però això no és cert. Si bé certament es poden seleccionar a conveniencia molts estudis que demostren aquesta capacitat espacial superior, també n’ hi ha molts de recents que la refuten. Un estudi publicat el 2020 a Nature Scientific Reports, per exemple, no va trobar diferències entre les capacitats espacials d’homes i dones. Moltes investigacions suggereixen que les diferències trobades anteriorment poden ser degudes a la metodologia utilitzada en les proves.
És, per descomptat, cert que els homes dominen els nivells més alts dels escacs. Però per què creiem que és així? Creiem realment que és perquè els homes són més intel·ligents? Creiem que és perquè els cervells d’homes i dones estan programats de manera diferent? O creiem que el sexisme estructural impedeix que moltes noies es dediquin als escacs? Els supòsits masclistes ens filtren des de ben primerencs: un estudi inquietant del 2017 va descobrir que les nenes de fins a sis anys creuen que la brillantor és un tret masculí. Aquest condicionament social ho afecta tot, des de l’elecció de carrera fins a les aficions.
Oblidem per un moment les dones trans, hi hauria d’haver categories separades per a dones i homes als escacs? Això resulta una mica complicat. Atès que el nombre de dones dedicades als escacs és molt inferior al d’homes, hi ha motius convincents per mantenir en aquests moments categories separades per a homes i dones. Però la idea que les dones mai guanyarien si les categories fossin mixtes és errònia. Nigel Short va ser derrotat per una dona: Judit Polgar, que es va convertir en la número 8 del món i té un historial de victòries en els seus enfrontaments amb ell.
Potser homes com Short estan tan interessats en la separació de sexes perquè els preocupa el seu propi rendiment. Vegem, per exemple, el tir amb carabina d’aire comprimit, un esport en el qual homes i dones són iguals. “El tir mai s’ha dividit per sexe”, va explicar Heinz Reinkemeier, entrenador de tir amb carabina d’aire comprimit a ESPN, en un article del 2021. “Als Jocs Olímpics de 1976, la nord-americana Margaret Murdock va guanyar la medalla de plata a la prova de tir lliure. Després d’això, els homes van decidir dividir el rodatge en masculí i femení perquè no els agradaven les noies que tenien per davant”.
Una vegada més, crec que la qüestió de si homes i dones haurien de jugar en categories separades als escacs d’alt nivell és delicada. Tanmateix, no veig cap motiu per impedir que les dones trans competeixin en la categoria femenina. En definitiva, els escacs femenins no es beneficien de les definicions de “dones”. No és cap ajuda excloure les dones trans; el que ajuda és animar més dones a entrar als escacs i desmuntar els estereotips de gènere. Si el teu argument per excloure les dones trans és que les dones tenen un cervell inferior als homes, llavors el que no ets és feminista: ets un peó del patriarcat.
*Arwa Mahdawi Periodista i publicista britànica d’origen palestí establerta a Nova York, va estudiar a la Universitat d’Oxford i a la Facultat de Dret de la Universitat BPP. És columnista del diari londinenc The Guardian.
Font: The Guardian, 19 d’agost de 2023. Traducció: Lucas Antón. Publicat a Sin Permiso. Cedit.
