Per Nelson González Vicente. AmecoPress
La Unitat d’Igualtat de Gènere de la UAM va organitzar l’acte de presentació del projecte que forma part del programa d’activitats amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència.
Es va plantejar un debat sobre les causes de la poca presència femenina en estudis científics, en què van participar diferents professores de la UAM així com María Vazquez Sellán, Sotsdirectora d’Estudis i Projectes de l’Institut de les Dones, juntament amb Marta Morgade Salgado Vicerectora de Compromís social i sostenibilitat de la UAM.
María Vázquez va inaugurar el webinari, i va relatar tant la seva experiència personal com la situació actual de la presència de les dones en projectes científics i titulacions d’aquesta branca. “És preocupant el baix nivell de matriculacions, però també que tot i sent professions reconegudes, en què hi ha una estabilitat, o una major estabilitat que en altres àrees de coneixement o professions, no sigui un nínxol en què moltes dones es vegin identificades.” va assegurar.
Des del seu punt de vista, els motius d’aquesta situació tenen a veure amb la pròpia socialització iel procés formatiu, durant el qual no s’informa degudament sobre per a què serveixen determinades branques de la ciència o quina aplicació pràctica tenen, la qual cosa podria animar les dones a l’estudi. “La falta de referents, la invisibilitat als llibres de text, el que no se’ns ensenyi quan estudies matemàtiques o químicaper a què serveix, com ens socialitzem des de nens, els jocs, les joguines, els colors” va defensar com altres causes de la manca de dones en els àmbits de la ciència.
En segon lloc, Carmen Montraveta, directora de la Unitat d’Igualtat de Gènere de la UAM, va presentar el projecte que estan fent, una iniciativa que ha aconseguit unir dones de diferents perspectives professionals, estant totes les facultats de la UAM representades. “Està orientat a un públic divers i per això ens centrarem per una banda en el disseny de matèries que puguin ser divulgats a través de les nostres xarxes socials, els nostres mitjans de difusió, dur a terme activitats presencials, no presencials, amb estudiants, i professorat” va apuntar la directora.
En base a algunes preguntes que les ponents es feien, es va animar les assistents a participar i mostrar la seva opinió o solucions als problemes plantejats. La primera qüestió va ser quines són les causes de la presència menor de dones en determinades titulacions, així com d’homes. Monica Desiree Sánchez, en primer lloc, va defensar que les primeres barreres es troben ja en la formació inicial, per la qual cosa el professorat ha de prendre acció així com les famílies i amb els estudiants.
La pregunta següent va consistir en si es donen més barreres a l’accés oa la trajectòria acadèmica. ” La primera és el que entenem com a activitat científica, a l’imaginari dels nois i noies la ciència és dedicació, competència, excel·lència, i per raons que probablement tenen a veure molt amb l’educació això no els espanta als nois, no tantcom els espanta a elles” va afirmar Elena Bogónez, professora de la UAM.
D’altra banda, Margarita Eva Rodríguez, historiadora, va esmentar la possible manca d’autoconfiança de les dones com una altra de les barreres existents, a més de la visió de la ciència com a exigent d’un gran sacrifici per aquesta. Una altra de les barreres va ser explicada per la Pilar Toboso, directora de l’IUEM, que va establir l’estrès com una barrera més, “ens produeix molt més estrès aquesta competència que als homes, perquè realment som molt més conscients que els homes d’altres tasques, si altres tasques fora de l’àmbit professional les compartissim de manera més clara, l’estrès es repartiria i seria igual per a uns i per a altres”.
També es va preguntar per la poca presència d’homes a seminaris de perspectiva de gènere en ciència. En resposta a això, la manca d’interès que, en general, s’observa en els homes és deguda a la manca de comprensió de la perspectiva de gènere.
Com a conclusions generals, es van definir l’educació i les famílies com els problemes i les solucions possibles per a aquesta situació. A l’educació infantil i a primària cal que ja hi hagi canvis perquè sinó a secundària és massa tard i ja hi ha massa biaixos interns. “El problema és a la família, cal motivar les mares, els pares, si aquest missatge no cala, ja de petites volen ser infermeres o mestres, sense desmerèixer aquestes professions”, va afegir Flor Sánchez, de la facultat de psicologia de la UAM. Per la seva banda, Pilar Toboso va concloure, “el problema continua estant a l’educació més bàsica, on se segueixen creant estereotips, aquí és on cal fer una tasca importantíssima, quan arriben a primària i secundària ja estan molt condicionades i hi ha barreres molt difícils de trencar.”
