El municipi de Mullsjö té la menor proporció de dones electes a Suècia
Els ajuntaments de Suècia encara estan lluny de la igualtat. A 80 dels 290 ajuntaments la proporció de dones encara és menor del 40 per cent, després de les eleccions de l’any passat ( setembre 2010).”És un problema que gairebé una tercera part dels municipis ni aconsegueixin el 40 per cent” diu la politòloga Maria Jansson.
Després de les eleccions de 2006, 96 municipis tenien menys del 40 per cent de dones a l’ajuntament. L’any 2002 eren 102. Aquestes xifres suggereixen que cada vegada més ajuntaments s’apropen a la igualtat.
Comptant els membres de tots dos sexes dels ajuntaments de Suècia, les dones són un 43 per cent i els homes un 57 per cent després de les eleccions del 2010. La proporció de dones ha pujat una mica des de 2006 quan la xifra era 42,3 per cent. Però Maria Jansson, politòloga a la universitat d’Estocolm, considera que el desenvolupament és massa lent. Segons el seu punt de vista, la proporció de dones sembla haver-se estancat al voltant del 40 per cent. Mentre la proporció de dones o homes quedi dins de 40/60 per cent compleix els requisits pel que es considera igualtat quantitativa.
“ Si hi ha un 40 per cent o més, és correcte, però s’ha de tenir en compte que l’objectiu és l’equilibri. Amb l’objectiu fixat en el 40/60 existeix el risc de percebre com si s’hagués aconseguit aconseguir el 38 per cent, però no és així ja que aquesta xifra en realitat està més prop d’una tercera part que de la meitat”, diu Maria Janson.
Hi ha altres formes i visualitzar la proporció entre dones i homes en la política local. Els homes, per exemple, són més de la meitat d’electors en 267 dels 290 municipis en total que existeixen al país.
Les xifres parlen per si mateixes. Per a Maria Jansson, segueix sent un problema aconseguir l’equilibri entre homes i dones.
Quin significat té per a la política que les dones estiguin insuficientment representades?
-És difícil dir exactament què significa a nivell polític. Però històricament, la presència de dones ha influït en els temes que han sorgit en l’agenda política, i en com han estat formulats, diu Maria Jansson.
Parlaments municipals amb major nombre de dones electes
Entre els municipis suecs, la proporció de dones és major a Bräcke, al comtat de Jämtland, on les dones han estat triades en un 57 per cent. A Mullsjö, al comtat de Jönköping, té la major proporció d’homes, 71,4 per cent. En conseqüència, la proporció de dones és la més baixa del país amb un 28,6 per cent. Baixa la proporció de dones també a Sävsjö (28;9 per cent) i a Örkelljunga (29,5 per cent). Els tres últims són els únics ajuntaments on la proporció d’homes sobrepassa el 70 per cent.
Mullsjö és un municipi petit amb tan sols 7 000 habitants. A l’ajuntament hi ha un total de 35 treballadors de tots dos sexes. Després de les eleccions, la distribució era de 25 homes i 10 dones. Ingemar Eriksson (Moderats (conservadors)) president del parlament municipal no troba explicació per justificar que la proporció de dones sigui tan baixa a Mullsjö: ”L’únic que sé és que els partits s’han aplicat per aconseguir que més dones obtinguin una tasca política però òbviament no ho han aconseguit. He estat pensant en per què és tan difícil. Els habitants de Mullsjö es comprometen molt amb la política, però encara així és difícil trobar gent”, diu Maria Jansson.
El seu partit té a set homes i a una dona electes a l’ajuntament
– Aquesta dada està distorsionada. Teníem més dones en les llistes electorals, però la gent va votar a més homes. Jo mateix, per exemple, el meu nom estava en el sisè lloc en la llista però vaig acabar segona, diu Maria Jansson.
Pensa que influeix en la política de Mullsjö, que les dones estiguin subrepresentades?
–Penso que no. Però tinc la opinió que així i tot és bé tenir una barreja de dones i homes en tots aquests contextos, diu Maria Jansson.
Perquè és bo, diria?
“Les dones afegeixen coses. Pensem una mica diferent, dones i homes. Les dones poden tenir una mirada diferent als homes”, diu Ingemar Eriksson.
Segons la politòloga Maria Jansson, l’argument feminista més comú perquè les dones siguin representades en òrgans de decisió tracta de fer més de justícia que d’afegir alguna cosa diferent. L’important és la presència de dones en si mateixa, no els temes que tracten.
”Tenim un sistema de govern democràtic i la meitat de la ciutadania són dones, llavors és clar que les dones han de participar i influir”, diu Maria Jansson.
Parlaments municipals amb menor proporció de dones (percentatge)
