Tres alcaldesses opinen sobre la seva feina en l’entorn rural
Amb motiu del 8 de març, Dia de la Dona, parlem amb les alcaldesses de la comarca natural del Lluçanès formada per 13 municipis, tres dels quals són governats per dones: Montse Barniol, Eva Boixadé i Joaquima Casas. Ens expliquen com és estar al capdavant d’un ajuntament petit i en un entorn rural essent dona, a més de la seva visió dels gèneres i el feminisme.
Montse·Barniol,·Alpens (303 habitants)
Alcaldessa des del 2003 pel grup municipal Gent d’Alpens-AM-ERC, Montse Barniol és la primera dona al capdavant del consistori alpensí des que al 1936 ocupés el càrrec una altra dona, només durant tres mesos. Barniol, que també és geògrafa i tècnica en ordenació turística, apunta que, en el moment de presentar-se al capdavant de la llista electoral sempre es va sentir “recolzada i mai vaig no sentir que no tenia suport pel fet de ser dona”.
Sobre la tasca d’alcaldessa i el tracte amb les institucions, destaca que tota la maquinària institucional està plantejada perquè la màxima representació d’una organització sigui un home i, per tant, “tot el llenguatge és en masculí: senyor, alcalde, regidor, director general…” La gent del poble, a vegades, es dirigeixen a ella per temes personals mentre que creu que si fos un home no ho farien.
Es defineix com una “profunda defensora del paper de la dona a la societat”. De jove reivindicava la igualtat entre sexes, però amb el pas dels anys aposta per la diferència: “Sense menystenir l’equitat, des de la diferència és des d’on podem construir una societat que tingui en compte les necessitats dels dos gèneres, però hem de tenir en compte que al món sencer predomina el masclisme i els homes han portat la veu cantant durant moltíssimes generacions”.
Eva Boixadé, Lluçà (265 habitants)
“Mai m’he definit feminista, però haig de dir que cada vegada em sembla que ho sóc més”, aquesta és l’afirmació de la primera alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé (ERC). Per a Boixadé, mestra de professió, al món encara manen els homes i opina que: “A ells no els costa tant desvincular-se de la família si tenen una dona que els garanteix la unió. La dona ha de ser molt valenta i saber defugir de les crítiques per tal de seguir els seus ideals i tenir un home disposat a entendre el què fas i garantir la unió familiar”.
“Al poble tothom em coneix tal com sóc, com a dona i alcaldessa”, així respon a la pregunta de si rep algun tractament especial per ser dona des de la gent del mateix poble i afegeix que: “amb els anys vas veient aspectes que et semblen que ja hauríen d’haver estat superats, sobretot per alguns homes, poc sensibles i poc altruistes”.
Eva Boixadé es postula clarament pel feminisme de la igualtat: “Em decanto per la igualtat entres les persones siguin homes o dones, tenint en compte les diferències biològiques que per suposat tenen cada un dels sexes. Al Lluçanès no hi predomina el masclisme, però als homes masclistes i a les dones que ho toleren m’agradaria dir-los que el món està canviant i cal que siguem prou intel·ligents per saber el què més ens convé”.
Joaquima Casas, Sobremunt (95 habitants)
Joaquima Casas (CIU), alcaldessa des de fa 12 anys, opina que mai ha rebut un tracte discriminatori al capdavant de l’ajuntament, que sempre s’ha sentir recolzada pel seu equip però reconeix que des de les institucions s’utilitza un llenguatge masculí. A Sobremunt la primera alcadessa, en femení, va ser Montse Vallbona al 1991, en aquest mateix període Casas en va ser regidora i afirma que el tracte des de la gent del poble sempre ha estat igual i adequat.
Casas no es defineix com a feminista però opina que és injust que no tinguem la igualtat entre homes i dones, cosa que li sembla impossible d’aconseguir:”Hi ha diferències entre homes i dones, en els sous mateix, les dones cobren menys per la mateixa feina que fa un home, és injust però veig impossible que la societat actual permeti canviar-ho”, i aclareix: “En alguns àmbits les dones prenen més importància, com és el cas de la llar, però en el polític és evident que hi predominen els homes. Quants alcaldes, en masculí, hi ha al Lluçanès?”.
