Amb veu de dona, el passat 31 d’octubre, va voler donar veu a les dones que varen patir la guerra, tant en el front com a la rereguarda. Hi ho varem fer amb una historiadora experta en el tema, Margarida Colomer.
Margarida Colomer ha publicat diversos llibres, com per exemple: Cooperativismes i moviment obrer (1986), Guerra Civil i Revolució a Argentona (1990), Guerra civil a Mataró 1936/39 (2006), Postguerra a Mataró 1939-1952 (2013), entre d’altres.
Aquest any en fa 100 de l’inici de la Primera Guerra Mundial, però Dones Reporteres varem voler parlar d’una data més recent i d’una guerra més propera: la Guerra Civil Espanyola. Iniciada el 1936, ara fa 76 anys.
Recordem que ja hi havia una República, legalment constituïda, i que un cop d’estat militar es va aixecar en armes contra aquest règim i ens va portar una guerra cruel i sagnant que va durar tres llargs anys. Per tant, es van enfrontar dos ideals, dues maneres d’entendre el món; la defensa de la República, un sistema modern, progressista, que donava nous drets als ciutadans (sobretot a les dones), i els colpistes que defensaven el feixisme i uns ideals arcaics i conservadors (sobretot per a les dones).
Marina Ginestà fou una icona de les milicianes de la Guerra Civil. El gener d’enguany ha mort als 94 anys. La seva imatge amb el fusell penjat a l’esquena va donar la volta al món, tenia aleshores 17 anys.
Durant la guerra les dones es van organitzar, com no podia ser d’altra manera. Les milicianes van anar a lluitar al front, però moltes altres es van cuidar d’ajudar a la reraguarda. El col·legi de Valldemia (Mataró) va acollir a les dones del front republicà i les ensinistrava; el col·legi dels Salessians s’hi van instal·lar les Brigades Internacionals.
D’una d’aquestes dones se’n va enamorar Hemingway…però això és una altra història. L’entrevista es pot escoltar aquí.
