A partir de la comprensió que “parlar de gèneres no és parlar de dones, sinó d’una relació que condiciona les diferències”, el llibre Con otra mirada: guía para trabajar la comunicación y la publicidad con enfoques no discriminatorios y no sexistas, de la periodista cubana-dominicana, Mirta Rodríguez Calderón, va ser presentat en aquesta capital el 26 de setembre.
Al costat de Rodríguez Calderón, fundadora de la Xarxa Dominicana de Periodistes amb Perspectiva de Gènere i corresponsal del Servei Especial de Notícies de la Dona de Llatinoamèrica i Carib (SEMlac), hi van col·laborar les comunicadores dominicanes Isaura Cotes i Emilia Sants, i la historiadora cubana Sonnia Moro, així com Mariela González, assessora en lleis.
La ministra de la Dona, Alexandrina Germán, va expressar en l’acte de presentació que aquesta Guia “respon a la realitat cultural i comunicacional del país i té en compte els codis usats en els diferents mitjans de premsa i agències publicitàries, per tal que es constitueixin en alternatives viables per a cada un d’ells “.
Va subratllar que el llibre inclou “exemples simples, de la quotidianitat, per treballar i observar la realitat de les persones, homes i dones, i qualificar adequadament el seu entorn social i als ciutadans i ciutadanes dels que es parla”.
També, “un conjunt d’idees, suggeriments, recomanacions, resultats d’anàlisis de continguts, exercicis i complements teòrics estructurats, que serviran d’estratègies de comunicació social i de publicitat que podran ser impulsades en la perspectiva de canviar estereotips i facilitaran l’ús del llenguatge de gènere en la comunicació “.
Les seves 198 pàgines acompanyades de profusa bibliografia incentiven la necessitat d’adequar els enfocaments i els enunciats des d’una posició de drets, democràtica, inclusiva i respectuosa dels drets humans, sota premisses d’equitat i igualtat de gènere.
Encara que no és la primera obra d’aquest tipus, cada pàgina té la singularitat d’incloure exemples de la premsa dominicana, vist tot des d’una mirada professional, no destinada únicament a dones sinó a tothom que té possibilitats d’acompanyar responsablement les dinàmiques de canvis, perquè “quan els problemes de les dones es diluciden entre dones, entrem en un cercle de canvis sense canvis”, tal com queda plasmat en una de les seves pàgines.
Destinat a identificar la situació i condició de la dona a la República Dominicana, el text constitueix un punt de partida imprescindible per al disseny i la implementació de polítiques, plans i programes de caràcter públic i privat que serviran d’eines per a la promoció d’una cultura de pau i una societat lliure de qualsevol tipus de violència.
El text va comptar amb el suport del Ministeri de la Dona, l’auspici de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament i inclou materials complementaris per a professionals que desitgin aprofundir sobre el tema.
Entre altres reflexions, aprofundeix en l’anomenada “objectivitat” en la redacció de treballs periodístics, els estereotips de gènere i la violència de gènere a partir de titulars, imatges, missatges i maneig de la informació.
Igualment aborda la responsabilitat dels i les periodistes i publicistes en la ruptura d’actituds discriminatòries i excloents, una mirada des de la totalitat dels éssers humans, els imperatius d’una societat democràtica, les resistències i posicions a favor d’un llenguatge no sexista, l’ ús del cos femení amb fins de venda, les noves formes de fer una informació no discriminatòria i no sexista i el seu impacte en el desenvolupament de les nostres societats.
De la mateixa manera, resulta de gran importància la reflexió sobre el poder de les paraules, la violència en els mitjans i com aquests han de reflectir la realitat de les dones polítiques, les imposicions de la indústria de la bellesa i la proposta d’afavorir una presa de consciència i un accionar diferent davant les discriminacions.
Finalment, sorgeix enmig de la lectura la interrogant: “¿Hi pot haver una comunicació equitativa en una societat inequitativa?”
Com bé es diu en una de les seves pàgines: “del que es tracta és, en l’essencial, d’induir des de la comunicació una mirada al conjunt de la societat, inclusiva, que promogui equitats i no popularitzi humiliacions ni tractes pejoratius o discriminatoris” .
La iniciativa va reunir en el treball a persones que han exercit durant anys el periodisme i estudiants de Comunicació. El sondeig de preguntes va tocar, en dir de l’autora, “les tres àrees més sensibles del tema: posició i comprensió de periodistes i executius de mitjans, possibilitats de fer-ho d’una altra manera, i un relat que va pretendre identificar en l’imaginari individual la presència de la realitat violència, tant social com de gènere “.
El llibre conté, a més, exercicis, glossaris de termes, exemples i nocions, així com recomanacions per l’ús de vocables alternatius que evitin el llenguatge sexista, així com fulls de treball amb documents addicionals de diferents autores i autors nacionals i internacionals sobre com fer un periodisme i una publicitat amb perspectiva de gènere.
