Acte conmemoratiu del Dia Internacional de les Dones 8 de marçde 2013 per retre homenatge a totes les dones que han lluitat i continúen fent-ho activament per aconseguir la igualtat entre sexes tant en el món econòmic, com en el polític i social.
La periodista Eva Peruga, defensora d’Igualtat d’ El Periódico de Catalunya, en el seu discurs va dir que “És evident que tenim en el cap un model i volem aplicar-lo. Ja sabem qui som i hem acceptat el desafiament. Estem disposades a donar el pas: estar en el lloc necesari. No volem més passes d’un cantó a l’altre, volem el pas cap endevant. Hem adquirit un patrimoni comú. No ens podem quedar amb les mans plegades en un moment de canvi com és aquest. En aquest moment de transició les dones no en podem quedar fora”. Ha recordat que la Historia ens ha llençat a la cara que la divisió entre les dones és la seva debilitat.
Va acabar el parlament possant de manifest que “Ha augmentat la xifra de diputades en els governs autonómics i espanyol, a força de lleis, però el canvi ha de ser més profund i innovador, un canvi que posi a les dones i als homes al mateix nivell. Volem les mateixes oportunitats que els homes, volem opinar sobre el nostre model de societat, i volem compartir-ho tot amb els homes”.
La Molt Hble. presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va donar la benvinguda a totes les persones assistents a l’acte i va manifestar que encara és necesari cel·lebrar el Dia de la Dona, perque “Encara hi ha molt camí per caminar i hi han moltes dones en el món que callen. Anem pel bon camí, hem de continuar la lluita per la igualtat per les nostres filles i per les nostres netes”. Seguidament va introduir a cinc testimonis de dones que han explicat la seva experiencia de com han aconseguit treballar en allò que els hi agrada.
María Rovira, pagesa, emprenedora i responsable d’Urbanisme de la Unió de Pagesos, explica que quan era jove era imposible pensar que una dona fos la responsable dels camps de cultiu i, encara que a ella li haguès agradat molt treballar junt amb el seu pare a les seves terres, el seu pare les tenia reservades per l’hereu.
Va treballar en d’altres coses, va estudiar, es va casar i va tenir dos fills. Als 40 anys veient que el seu pare ja no podía anar al camp i que al seu germà no li agradava fer de pagés i treballava en un altre sector, va decidir seguir la seva vocació de jove: fer de pagesa. Ajudada per la seva familia i seguint diferents cursos de formació, va aconseguir portar l’empresa agraria endevant venent els productes que s’hi produien. Actualment te una horta ecològica, fan cistelles amb els productes que produeixen, sota comanda, que són portats a les cases dels clients. D’aquesta manera també col·labora per un país ambientalment més sostenible.
És una dona acostumada a manar homes en els treballs del camp. Una cosa que li va cridar la atenció quan va començar va ser que moltes pageses no estaven assegurades i depenien sempre d’algun home de la familia: pare, marit o germà. Així que va viatjar per tot l’Estat espanyol per fer avinent a les dones del món rural la importancia de ser independent econòmicament.
Pilar Russinyol, cap d’obra de l’empresa Vertisub, ens explicà que va estudiar a la Universitat amb beques, que va treballar en diferents sectors i, als 43 anys, va començar a fer treballs verticals en una empresa on la cap era una dona. Primer netejava vidres penjada en unes cordes, més endevant pujava a 200 0 300 metres per pintar una xemenia o fer una reparació en alguna refinería o térmica. En aquell temps a la seva empresa era la única dona que ho feia.
Segons ella encara falta fer camí perque una dona pugui fer qualsevol feina. “Sí, podem treballar en el que vulguem, hem de vencer la resistència que tenen certs sectors per incorporar a la dona. El dia que es parli de persones i no de homes i dones, haurem aconseguit la igualtat”.
Fina Bravo, secretaria judicial del jutjat de Reus, desprès de tenir dues filles, va decidir fer oposicions per secretaria judicial. Les va preparar amb moltes hores d’estudi i sacrificant hores de dormir. Es va presentar a dues convocatories i no les va passar. Ja quasi havia dessistit quan un dia la seva filla li va dir que no pensaba estudiar tant com ella ho feia i patir tant.
Bravo va decidir tornar a presentar-se i aquest cop va guanyar. “A vegades es té al costat persones que no entenen que es facin tants esforços per avançar en la vida profesional. M’agrada el que faig. Es nota que la dona aporta un altre color a la feina. En el món judicial cal escoltar a la gent, es necesita un canvi en la manera de fer. A totes les dones que vulguin avançar, a les que volen creixer professionalment, que ho facin. I que escullin bé al company. En el meu cas, sempre m’ha ajudat i m’ha recolçat en els meus objectius”.
Maite Otero, enginyera de la Central de Vandellós, desprès d’haber estudiat una carrera técnica amb beques i haber tingut un treball cómode a la Universitat, li varen oferir l’any 1981 treballar a la central nuclear de Vandellós.
Va ésser la primera dona a l’Estat espanyol que va treballar en una central nuclear. El seu lema: “Si ells poden, jo puc”. “Varen ser molts anys de roses i espines. Les roses: els meus companys; les espines: l’equip directiu”.
Assegura que el que ha viscut ha estat positiu i està convençuda que “amb l’ajut de la familia i el suport de l’educació, cada cop més dones estarán preparades per fer un país i un món més justos”.
Gemma Téllez, infermera del SEM, docent i membre del Pla Nacional per a la Promoció dels Valors a Catalunya, confirma que les dones són les que cuiden a les persones malaltrs i gent gran a les families, a més a més dels seus fills i filles. Recomana que cal passar de la competitivitat a la comparació.
Parlant de la unitat entre les dones posa com exemple a les abelles que, quan s’arriba als 40ºC n’hi ha una que comença a aletejar i les demés la copien i també ho fan. D’aquesta forma es refrigera el rusc.
L’ Hble. consellera de Benestar Social i Familia, Neus Munté, va recordar que és un dia de reivindicació i reclamació. “És imprescindible donar visibilitat al protagonisme d’aquestes dones anònimes que han ajudat en el benestar de les persones. Queda encara molt per fer en el marc formatiu i en les estructures social, económica i política. No es pot deixar de banda a la meitat d’un país. Des d’el diàleg, consens i determinació farem un país més igualitari”.
Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, va tencat l’acte donant algunes dades estadístiques: el 74% del treball a temps parcial l’estàn fent dones; i que durant el 2009-2012, les principals incorporacions en el món del treball van ser de mestresses de casa. S’hi varen incorporar mig millió.
A les carreres tècniques i científiques, un terç de l’estudientat són dones. A la resta de carreres sobrepassen als homes.
“Recordem que en els anys 70 les dones no podien ser ni policies ni guardies civils, ni jutges ni fiscals. S’ha fet molt, perquè hem lluitat, perquè les nostres mares i avies van lluitar. La societat necessita el talent d’homes i dones per treballar el futur col·lectiu”.
L’ Acte de Conmemoració va acabar amb la interpretació de fragments del concert “Dones compositores” a càrrec de dues alumnes del Conservatori del Liceu.
