La presència femenina a la informació és del 23%
Els resultats del Projecte de Monitoreig Global de Mitjans (GMMP) 2010 indiquen que el 77% de les persones que apareixen a la informació són homes, i que els estereotips de gènere continuen formant part dels relats de la informació. Cada cinc anys, des de 1995, el GMMP dedica un dia a fer el seguiment de l’agenda mediàtica i analitza diaris i noticiaris de radio i televisió. Aquest és el projecte més ampli i de més trajectòria que aborda el tema de gènere a les notícies, tant perquè aporta dades des de totes les regions del planeta com perquè permet comparar i avaluar els canvis que es van produint.
S’han identificat 570 persones en les 315 notícies codificades: 420 són homes i 150, dones, és a dir, que la representació femenina als mitjans és del 23%, un punt més que en l’anterior seguiment del 2005, però un punt per sota del percentatge internacional. Des de 1995, que el percentatge internacional de presència femenina va ser del 17%, l’increment ha estat de només set punts.
Temes i freqüència d’aparició a les notícies de premsa, ràdio i televisió
La metodologia del GMMP classifica les notes periodístiques en set àrees temàtiques: política/govern; economia; ciència/salut; crim/violència; celebritats/art/mitjans/esports, social/legal i nenes/joves.
Hi ha una correspondència curiosa entre aquells temes en què més dones u homes apareixen i el sexe del o de la periodista que elabora la informació. Per exemple, el nombre més alt de mencions masculines és a l’àrea de celebritats/art/mitjans/esports (una àrea que a priori podríem qualificar com a frívola) i és en aquest apartat temàtic on es concentra el nombre més alt de firmes masculines. En canvi, el nombre més alt de presència femenina és a les informacions que fan referència a les nenes i a les joves, i novament aquí és on trobem una major autoria femenina en els relats informatius
Quina funció o lloc ocupen els subjectes de la informació?
Es produeix una marcada diferència, segons el sexe, entre l’ocupació i/o el càrrec amb què s’identifica les persones. El 10 de novembre de 2009 les úniques persones que els mitjans van identificar en la posició de desocupades o sense professió, com a treballadores del sexe o prostitutes i com a estudiants, van ser dones. Tot seguit, i per aquest ordre, les descripcions femenines als mitjans les presenten com a treballadores d’oficina, personatges de la monarquia, mestresses de casa, veïnes, activistes socials i famoses. Les identificacions de les dones com a polítiques vénen a continuació, seguides per les educadores, acadèmiques, treballadores del camp de la salut, o del dret.
En canvi, les úniques persones que els mitjans categoritzen com a professionals de la ciència i la tecnologia, com a figures religioses i com a delinqüents, són homes, seguits molt de prop pels esportistes. A continuació, vénen empresaris i executius, policies i militars, els periodistes i els empleats del govern, i adjudiquen un 75% de les mencions als polítics i a les celebritats.
Pel que fa a la funció que exerceixen en la notícia, la d’expert és la més habitual per als homes (91%), mentre que a les dones se’ls demana la seva opinió experta en un exigu 9% dels casos. Continuant amb les pràctiques periodístiques d’identificació, cal senyalar que, en el cas de les dones, encara apareixen un 17% de referències en què s’indica el parentiu amb un home o en què s’explica la seva situació familiar, mentre que només un 5% de mencions masculines aporten dades de l’ordre privat.
L’absència com a estereotip
Si observem a qui s’adreça el focus informatiu, l’estudi indica que els homes són protagonistes del 73% de les històries, mentre les dones ho són del 27%. La gran majoria de les històries que relaten els i les professionals tendeixen a reforçar els estereotips tradicionals, però el principal estereotip ens pot passar desapercebut, i és justament el fet que les dones estiguin absents dels espais de prestigi dels mitjans. La lectura subliminal que se’ns proposa és que el que fan, diuen, pensen i gestionen les dones no és prou rellevant i significatiu, si més no, no prou com perquè els mitjans se’n facin ressò, i és en aquesta falta de significació on rau un dels esculls on fins ara s’han estavellat els plans d’igualtat i el repte que ens cal superar, també des dels mitjans.
