Article publicat a eldiario.es
Portem setmanes parlant de la jornada del 25 de novembre i la importància que tindrà per al futur de Catalunya a curt i mitjà termini. Hi ha moltes coses en joc: la possible majoria absoluta del “govern dels millors” en les retallades, la configuració sobiranista del Parlament i la més que probable entrada d’una força rupturista com la CUP-Alternativa d’Esquerres. El 25N, en definitiva, es decideixen moltes qüestions d’interès per al conjunt de la societat i, particularment, per a aquelles i aquells que duem anys lliurant una interminable batalla contra els privilegis de l’1%, que apostem per una altra forma de fer política i que defensem el dret dels pobles a decidir sobre el seu futur.
Dit això, s’està parlant molt menys d’un fet d’enorme importància per als feminismes. Més enllà de ser (i abans d’esdevenir) jornada electoral, el 25N era (i és) el Dia Internacional contra la Violència Masclista, i cada any se celebra a Barcelona una manifestació contra la impassibilitat social i política i en record de les víctimes que va de Canaletes a Plaça Sant Jaume. Aquest any, però, la Junta Electoral l’ha prohibida. La raó? Perquè “coincideix amb la jornada de votació corresponent a les properes eleccions al Parlament de Catalunya”. Ja sabem com van les coses per a la ciutadania profana: el dia 24 només s’autoritza la reflexió electoral portes endins i l’única política permesa el 25 serà el discret acte de dipositar una papereta en una caixa transparent.
No ens hauria de sorprendre que CiU hagi convocat les eleccions catalanes en aquesta data, obviant així la seva importància social, política i simbòlica. Al cap i a la fi, durant aquesta legislatura Mas i el seu executiu han dut a terme una silenciosa, però no per això menys hostil, croada contra nombroses victòries obtingudes pels feminismes durant els últims anys, tal i com il.lustren, entre d’altres accions, la seva supressió poc després d’arribar al poder del programa específic contra la violència masclista del Departament d’Interior o l’eliminació de la direcció general d’igualtat d’oportunitat de l’extingit Departament de Treball. Tampoc ens hauria de sobtar la prohibició de la Junta Electoral de la mobilització organitzada i convocada des del moviment feminista per aquest diumenge. No és la primera vegada que aquest organisme s’erigeix com a garant de la perpetuació de l’status quo polític-institucional i criminalitza la llibertat d’expressió i manifestació. O és que no recordem les abusives i arbitràries imposicions de recollida d’avals a qualsevol força política extra-parlamentària que s’ha presentat a unes eleccions? Això per no parlar de la prohibició de múltiples manifestacions per part de juntes electorals i tribunals judicials diversos amb motiu del 8 de març durant les eleccions generals de l’any 2008 o de les desenes d’acampades sorgides en plena ebullició del moviment 15M durant els comicis municipals del 2011.
No crec que calgui argumentar gaire la importància de denunciar la persistència de la violència masclista. Segueix existint i és inherent a la nostra societat, la nostra economia i les nostres relacions. És estructural. Hem de dir prou; hem de visibilitzar-la; l’hem d’eliminar. I per això, aquest diumenge a la tarda, quan els col.legis electorals encetin el compte enrere per tancar les seves portes, totes les que somiem, treballem i lluitem per un món lliure d’injustícies i desigualtats ens trobarem a Canaletes per deixar ben clar que si toquen a una ens toquen a totes i tots. No és tasca aquesta, tanmateix, només dels feminismes ni de les dones, sinó de tots i totes les rebels i desobedients. No ens deixeu soles. No us quedeu sols. Malgrat la desídia del Govern i l’autoritarisme antidemocràtic de la Junta Electoral, que corri per les xarxes, que ho sentit tothom: aquest diumenge no només hi ha eleccions; aquest diumenge tenim un recorregut a fer. Passem, a les 18 hores, del #25N a seques al #25NalCarrer.
