OPINIÓ
En algunes autonomies governades pel Partit Popular, com ara la valenciana, ja tenim una llei de custòdia compartida imposada. La passada setmana UPyD plantejava en el Congrés que aquesta s’implante a nivell nacional i el PP ja ha anunciat que ho farà abans d’acabar l’any. Però sabem què estem parlant?
La custòdia compartida comporta que les criatures han d’estar físicament amb la mare i el pare, per la qual cosa la seua cura i manutenció és una obligació compartida en igual mesura. Açò seria l’ideal si des del mateix naixement hi haguera una coresponsabilitat en aquestes tasques. Però, sense obviar que cada dia són més els homes igualitaris que reclamen el seu dret a tindre el mateix temps de permís per naixement o adopció que el que tenen les mares, no podem oblidar que és massa habitual que un pare que no s’ha ocupat mai de la cura i l’educació de les criatures reclame la custòdia per fastiguejar a la mare o estalviar-se la pensió.
“Ernesto mai és va ocupar de Maria, de canviar-li un bolquer o donar-li un biberó i molt menys de passar una mala nit. Si plorava, era jo qui l’atenia. I jo era qui la portava als entrenaments de boleibol, a la metja, qui anava a les tutories. Jo m’encarregava de tot. Quan parlarem de separar-nos, el primer que en va dir és “no pense pagar-te un duro. És veu que pensava que em gastaria els diners en comprar-me roba o anar de copes! Ell, que mai s’havia encarregat de la xiqueta, que no sabia ni el nom de cap dels seues amigues, va reclamar la seua custòdia per estalviar-se els diners de la manutenció. Hui, Maria te onze anys i quan està amb son pare passa més temps a soles a casa que quan està amb mi. Les prioritats d’ell i les meues són ben diferents. Maria és la primera en l’ordre de les meues, eixir de festa continua sent la primera d’Ernesto, que en tot el temps que portem separats no ha aprés a fregir un ou i alimenta la nostra filla amb plats preparats del bar o precongelats. Continua sense coneixer res del món de la seua filla, i això a mesura que ella va creixent empitjora.”
Així vegem que les primeres perjudicades per una custòdia compartida en aquests casos seran les criatures, que patiran la inexperiència del pare en forma de desatenció i desprotecció. Però el pitjor és quan la custòdia compartida és converteix en un arma en mans dels maltractadors per a perpetuar la violència exercida contra la seua ex parella, a la qual controlen mitjançant l’accés a les criatures, que en molts casos també pateixen la seua violència o –desgraciadament en més casos dels que s’imaginem- abusos sexuals.
“Sovint, el meu fill em truca a les 9 o els 10 de la nit i em diu que te fam i són pare està dormint. Que després de demanar-li el sopar, li ha contestat que agafe paella que ha sobrat del migdia i el deixe dormir. Manel te 8 anys i des que em vaig divorciar de son pare, tenim la custòdia compartida “preferent” determinada pel jutge, ja que no arribarem a un acord prèvi. El pare no te vergonya, però és molt bon actor. En l’escola mostra interès quan ha de parlar amb la tutora del xiquet, li diu que l’ajuda en els deures i tot això però la realitat és que no sap ni en el curs que està!. És dur, molt dur, saber que el teu fill està desatés, que ningú s’ocupa de donar-li el berenar, d’asseure’s a fer els deures amb ell, d’ocupar-se de la seua neteja, de fer-li una abraçada o abrigar-lo al llit. Quan torna a casa ho fa brut, a vegades no s’ha canviat la roba interior en dies, porta les sabates trencades o el pantaló sense botó … i una tristesa als ulls que em parteix l’ànima. Però el pitjor és quan se li escapa que el pare li ha dit que “algun dia la puta de tu madre me las pagará todas juntas”. Llavors m’angoixe i torne a recordar els anys de vexacions i maltractaments patits i no puc deixar de pensar que qualsevol dia vindrà per mi o -encara pitjor- que li farà mal a Manel!”
La fórmula més freqüent de portar a terme la custòdia compartida és que pare i mare visquen en domicilis separats i siguen les criatures les que canvien de domicili en la forma que s’establisca: setmanal, mensual o anualment. La majoria d’associacions, professionals i mares denuncien la inseguretat que genera en les criatures aquesta situació, ja que les converteix en xiquetes o xiquets “maleta”.
“A vegades Tonet és desperta de nit i es posa a plorar. Altres me’l trobe en mig de l’habitació totalment desorientat. La psicològa em diu que és producte de canviar de casa tots els mesos. És com si no tinguera cap llar que considere seua, una sensació de provisionalitat contínua. Te dues cases però… ell sent que no en te cap. Quan s’ha acostumat a estar en una, ha d’anar-se’n. Roba, joguets, eixe compte que tant li agrada llegir, els cuaderns i llibres de l’escola, la nintendo… cada mes preparem o desfem la maleta amb les seues coses, el seu xicotet univers. Per no parlar de quant complicat és que és relacione amb els xiquets i xiquetes d’escola o el barri. Quan falten uns dies per acabar el mes que està amb mi, és posa nerviós i inclús baixa el seu rendiment en l’escola. No puc acostumar-me a aquesta situació i crec que ell tampoc. Tanmateix se suposa que és el millor per a ell. Sap que són pare li estima i jo també, però pateix perquè no podem estar junts en la mateixa casa.”
Vegent els problemes que comporta la custòdia compartida, encara en els casos en que és per comú acord, el sentit comú ens diu que la custòdia compartida mai pot ser imposada. Que només hauria de donar-se quan hi ha acord entre les parts, si és demostra que hi ha hagut coresponsabilitat en la cura, criança i educació de les criatures i per suposat si no hi ha indicis de maltractaments, tant a la mare, com a les filles o fills. Les persones que defensen la custòdia imposada s’han aturat a pensar què és millor per a les i els menors? Han pensat en la seua seguretat física i psicològica? I en la integritat física i moral de les seues mares? Les filles i fills no poden ser tractats com un objecte per a traure un benefici econòmic o llançar-los per atacar la mare. Són moltes les associacions que estan diguent no a la nova llei manifestant-se en contra i divulgant què comporta una custòdia compartida imposada.
Custòdia compartida imposada? No, gràcies. Per l’interès i benestar de les criatures i la seguretat de les mares!!
CAMPANYA de signatures en contra de la custòdia compartida imposada
