Redacció SemLac
Després de nombrosos debats, consensos i dissensos, finalment ha arribat un dia considerat històric per a Cuba
Historic, ja que la ciutadania de l’illa caribenya es va pronunciar aquest diumenge 25 de setembre en referèndum sobre el nou Codi de les Famílies.
Al tancament d’aquest servei, en part del Consell Electoral Nacional (CEN) emès a l’alba per la Televisió Nacional, s’ha anunciat l’aprovació de la norma jurídica amb el 66,87% dels vots vàlids.
D’acord amb la presidenta del CEN, Alina Balseiro, tot i que el resultat és preliminar, “es manté una tendència irreversible” al Sí.
Balseiro ha precisat que, segons aquestes dades avançades, 6.251.786 de persones han exercit el dret al vot, per a un 74,01% de participació. El 94,25% de les butlletes van ser vàlides i va votar NO, el 33%.
La legislació aprovada falitat els anhels d’una part de la població, grups històricament vulnerables i exclosos com la comunitat LGTBIQ (lesbiana, gai, bisexual, transgènere, transsexual, travesti, intersexual i queer) i ampliarà els beneficis i les garanties de drets per a totes les persones, independentment de l’estructura familiar que elegeixin construir.
És la primera vegada que una llei se sotmet a referèndum popular, una instància només reservada per a la Constitució, un assumpte que va generar inconformitats a una part de la ciutadania, que considerava que els drets de què parla la nova llei no havien de dependre d’una elecció. Foto: SEMlac Cuba
Diumenge d’espera
Els resultats d’aquest clarejar actualitzen l’últim comunicat emès diumenge a les cinc de la tarda.
Fins aquell moment, 5.806.078 persones havien participat en el sufragi, malgrat l’amenaça del potencial huracà Ian, de les pluges en algunes zones del país -que van obligar a estendre una hora més l’horari de tancament d’una part dels més de 23.800 col·legis electorals-, així com d’intenses campanyes a les xarxes socials perquè les persones no assistissin a votar, en senyal de protesta per les dificultats econòmiques que travessa el país.
D’acord amb la presidenta del Consell Electoral Nacional (CEN), Alina Balseiro, la xifra representava el 68,91% del padró electoral base amb què van iniciar la jornada (8.425.147 votants), el qual ha de patir modificacions a causa de les incorporacions i les baixes que van fer les meses electorals.
En cadena de televisió nacional es va informar que irregularitats, sobretot associades amb les inclemències del temps, van impedir la conclusió de l’horari per exercir el dret al vot a les sis de la tarda com estava previst, raó per la qual en alguns territoris es va estendre el horari fins i tot dues hores.
Això va portar com a conseqüència que es demoressin els terminis perquè estigués a punt una informació amb caràcter preliminar.
Cuba totes les persones majors de 16 anys tenen dret al vot i no cal registrar-s’hi; tampoc no és obligatori acudir a les urnes.
La legislació farà realitat els anhels d’una part de la població, grups històricament vulnerables i exclosos i ampliarà els beneficis i les garanties de drets per a totes les persones independentment de l’estructura familiar que elegeixin construir. Foto: SEMlac Cuba
És la primera vegada, però, que una llei se sotmet a referèndum popular, una instància només reservada per a la Constitució i un assumpte que va generar inconformitats en una part de la ciutadania, que considerava que els drets de què parla la nova norma no havien de dependre d’una elecció.
Els resultats oficials del referèndum d’aquest diumenge –als quals se sumaran els vots dels cubans en missions estatals a l’exterior emesos el 18 de setembre passat– seran donats a conèixer oficialment en conferència de premsa aquest dilluns a les tres de la tarda.
Tot i això, moltes persones i institucions de la societat civil ja feien públic en xarxes socials, des de diumenge a la nit, el seu suport a una de les dues opcions de resposta a la pregunta: Està d’acord amb el Codi de les Famílies? Així mateix, diversos activistes havien anat compartint en xarxes socials els resultats preliminars de la votació a les seves comunitats.
La holguinera Grethel Yamila Cuenca va compartir a Facebook les raons del seu vot, i va fer pública la seva història personal: la d?una filla no reconeguda, ni legalment ni afectivament, pel seu pare.
La jove porta els cognoms de la seva mare, cosa que, segons va dir, va descobrir amb el temps que és més comú del que pensava i per a això la llei vigent tenia molt poques respostes.
El seu vot, va assenyalar, és igualment per les mares que, com la seva germana, han d’acudir reiterades vegades al Tribunal per exigir la manutenció dels fills i pels pares afins que brinden amor i seguretat en substitució dels biològics.
“La nostra història és la de moltes famílies a Cuba que necessiten protecció jurídica a l’alçada de la seva realitat, en un Codi de les famílies que ponderi l’afecte, l’amor, la inclusió, l’equitat, per sobre de les pràctiques arrelades que durant molts anys han exclòs i ferit tantes famílies i persones. Que hagi estat sempre d’una manera, no vol dir que estigui bé i que sigui el que necessitem tots i totes. Tenim l’oportunitat de ser millors”, va afegir.
La directora del Centre de Nacional d’Educació Sexual (Cenesex), Mariela Castro, va expressar a Facebook que va votar pel Sí per les famílies cubanes, per una llei que va considerar revolucionària i humanista.
La periodista Darelia Díaz Borrero va patentar al seu perfil de Facebook el seu vot a favor del No, per considerar que la nova llei va contra “la família com Déu la va concebre”, un criteri compartit per diversos usuaris de la xarxa sobre la diversitat familiar, un dels assumptes més debatuts que té la normativa des dels seus inicis, enfrontada a postures fonamentalistes i conservadores.
“Avui el Sí ens uneix, tant de bo res no torni a separar-nos”, va escriure al seu perfil de Facebook Teresa de Jesús Fernández, coordinadora nacional de la xarxa de dones lesbianes i bisexuals.
Segons el parer del jurista Manuel Vázquez Seijido, “demà seran altres les batalles, fins i tot sotmetrem a crítica aquesta que assenyalem com una norma avançadíssima, no obstant, avui vaig escollir ser part dels que donem suport i empenyem per aconseguir, realment, el major grau de justícia social “.
El president cubà, Miguel Díaz-Canel, va reconèixer aquest diumenge que una part de la societat cubana no aconsegueix comprendre alguns elements continguts al cos legal, ja que persisteixen idees patriarcals en moltes persones.
El mandatari es va mostrar confiat que triomfaria el Sí a les urnes, encara que no de manera unànime, però va afegir que ens hem d’acostumar a aquest tipus de decisions quan es tracta d’assumptes complexos com l’actual i on hi ha multiplicitat d’opinions.
Activistes, especialistes i autoritats opinen que la societat cubana ja va guanyar amb el debat popular que va generar la construcció de la llei. Foto: SEMlac Cuba
Va al·ludir que durant el procés de construcció del Codi va ser respectat el dret d’opinió de tots, més va lamentar que per raons de credo una part de la ciutadania no comprengui encara que la llei no exclou el tipus de família que ells defensen, sinó que protegeix els drets de totes.
Sobre el particular, la guantanamera Lilibeth Alfonso va escriure a Facebook que es van fer servir com a arguments per al No molts dels dolors que recorren a la societat cubana aquests dies.
“Diuen que, en comptes de dret a casar-se, a viure en famílies menys violentes, que l’afecte pesi tant com la sang, el dret dels nostres ancians a decidir sobre els seus béns, sobre la seva vida, el dret a tantes coses… hauriade votar-se per un codi del menjar, de la roba, de les sabates per a l’escola, de moltes coses que avui són deficitàries, i ho sabem i ho patim… però que diguem codi no, no arreglarà res d’això, com tampoc que diguem codi sí. (…) Però si podem tenir una mica més felicitat, si podem assegurar el futur d’un ancià en canviar una llei, de donar-li una mica més de protecció, no hi ha excusa per no fer-ho”, va apuntar.
Activistes, especialistes i autoritats opinen que, independentment del resultat del procés electoral, la societat cubana ja va guanyar amb el debat popular que va generar la construcció de la llei.
Diverses veus han considerat que el vot de càstig és legítim, però tant la societat civil a favor de la norma legislativa com autoritats de govern exigeixen respecte pels drets i la justícia social.
El Codi de les Famílies va arribar al referèndum després de 25 versions d’un text construït per una comissió redactora -integrada per experts i representants de diferents sectors de la societat- i després de passar per consultes especialitzades, debat popular, anàlisi i aprovació al Parlament, tot això va derivar en més de 200 articles modificats.
Per a l’activista afrofeminista Norma Rita Guillard Limonta, coordinadora de la Xarxa de Dones afrolatines, afrocaribenyes i de la diàspora, “són tantes les realitats difícils viscudes i pendents per resoldre, que avui d’alguna manera es poden reparar, que no podem fer una altra cosa que reconèixer la importància del codi”.
La ciutadania tindrà la paraula sobre la seva aplicació o no, però una part de la societat cubana ja té preparada la celebració perquè convertir l’amor en llei així ho mereix.
Així ho han fet constar institucions com el Centre Memorial Dr. Martin Luther King Jr., que va declarar a les seves xarxes socials: “Votem Sí perquè en aquest Codi sentim la presència de Déu. Votem Sí perquè els drets no siguin privilegis d’unes poques persones. Votem Sí contra tota discriminació i exclusió. Votem Sí perquè la dignitat es protegeixi des de les famílies. Votem Sí per l’afany de crear, entre totes i tots, un país amb tota la justícia i tota la bellesa. Votem Sí per l’amor fet llei”.
