Per Elena Ortega – Maria Pereira. AmecoPress
L’extrema dreta neofeixista s’imposa a Itàlia després de la històrica victòria de Giorgia Meloni, destacant l’alta abstenció a les urnes
La guanyadora dels comicis es converteix així en figura clau per a un eix radical de dretes neofeixista europeu que passa per Suècia, Polònia i Hongria i en la primera dona a liderar el govern italià
Els líders de les principals formacions de la ultradreta europea han celebrat aquesta nit el triomf del partit Germans d’Itàlia (FdI) a les eleccions del país transalpí, i han volgut felicitar el seu líder Giorgia Meloni, que es convertirà en la primera dona a governar Itàlia.
Mentrestant a Espanya, el líder de Vox, Santiago Abascal, ha dit que “milions d’europeus tenen les esperances posades a Itàlia”. A més, afegia que Meloni “ha mostrat el camí per a una Europa orgullosa, lliure i de nacions sobiranes, capaces de cooperar per a la seguretat i la prosperitat de tots”.
Des de França, també en una piulada, l’eurodiputat del Ressemblement National i candidat a la presidència del partit de Marine Le Pen, Jordan Bardella, ha apuntat que “els italians han donat una lliçó d’humilitat a la Unió Europea, que, per boca de la senyora Von Der Leyen, ha pretès imposar el vot”. Bardella ha afegit que “cap amenaça de cap mena pot aturar la democràcia: els pobles d’Europa aixequen el cap i prenen el seu destí a les mans!”.
La alianza de Meloni tendrá mayoría absoluta en la Cámara de Diputados y en el Senado
Gobernaren aquesta nació per a tots els italians”
Per “exaltar el que uneix i no el que divideix, perquè el nostre objectiu és que els italians puguin estar orgullosos de ser-ho”, va dir en les primeres declaracions una Meloni somrient, que ara ha de rebre l’encàrrec del cap de l’Estat, Sergio Matterella, de formar govern. L’aliança entre Meloni (FdI), el sobiranista Matteo Salvini (Lliga) i el conservador Silvio Berlusconi (FI) tindrà majoria absoluta tant a la Cambra de Diputats com al Senat, i es queda molt a prop de copar els dos terços del Parlament, cosa que li permetria canviar la Constitució sense necessitat de consens.
Destaca l´astencio a les urnes
“És el temps de la responsabilitat”, va emfatitzar Meloni en un discurs molt mesurat i sense tons triomfalistes, en què es va queixar d’haver “tingut una campanya violenta i agressiva”, però “Itàlia i la Unió Europea necessiten la contribució de tots davant la situació complexa en què ens trobem”.
Una de les dades més esperades al tancament de les escoles era la de l’abstenció, ja que es preveia àmplia i així ha estat: un 35% dels italians no van acudir a les urnes, una xifra que es converteix en la més alta a la història dels comicis generals italians, en superar el 27% del 2018.
En particular s’ha notat una baixada del vot al sud, on no obstant Conte i el M5S, de centre esquerra, han obtingut els seus millors resultats, amb més del 40 % dels vots de Nàpols, a causa de la seva lluita per mantenir algunes mesures socials, com la renda de ciutadania per a les persones més vulnerables.
Un eix per una Europa “sobirana”
La victòria d’una líder antieuropeista i nacionalista genera molts interrogants a Europa i canvia la cara d’Itàlia, ja que posaria en qüestió la seva posició sobre la Unió Europea, ja que advoca per una revisió dels seus tractats i fins i tot per substituir-la per una “confederació d’Estats sobirans”.
A Europa tots estan preocupats per Meloni al govern (…) S’ha acabat la festa, Itàlia començarà a defensar els seus propis interessos nacionals”, ha advertit.
La representant del postfeixisme, que no tem defensar una dreta pura i dura, s’identifica amb el lema “Déu, pàtria i família”, i promet lluitar contra els grups de pressió gai i les “teories de gènere”.
“Giòrgia Meloni ha mostrat el camí per a una Europa orgullosa, lliure i de nacions sobiranes, capaces de cooperar per a la seguretat i la prosperitat de tots”, va reaccionar a Twitter l’espanyol Santiago Abascal, de l’ultraconservador Vox.
La guanyadora dels comicis es converteix així en figura clau per a un eix radical de dretes a Europa que passa per Suècia, Polònia i Hongria.
“Necessitem amics més que mai que comparteixin una visió i un enfocament comuns d’Europa”, va reaccionar un portaveu del primer ministre hongarès, Viktor Orban.
El govern que sorgeixi de les eleccions, que prendrà possessió a finals d’octubre, tindrà de totes maneres un camí sembrat d’esculls i sense gaire marge de maniobra.
Haurà de gestionar la crisi provocada per una inflació galopant, mentre Itàlia ja s’esfondra sota un deute que representa el 150% del PIB, el més alt de la zona euro darrere de Grècia.
Fotos: Andreas Solaro, AFP y Archivo AmecoPress
