Tenir informació i estadístiques, fer visible la necessitat i fonamentalment assignar recursos de manera efectiva, amb seguiment i avaluació, a més de comprometre al sector públic i privat i escoltar a la societat civil i les seves organitzacions, són algunes de les estratègies plantejades a la CSW59 Beijing + 20 per fer front a la desigualtat de gènere global.
A la sessió titulada “Els recursos per a la igualtat de gènere: bones pràctiques i estratègies d’acció, el camí a seguir”, el 59 període de sessions de Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona, realitzada a la seu de les Nacions Unides a Nova York, es va posar sobre la taula les insuficients, parcials i puntuals accions realitzades en els últims anys per reduir les diferències que, en relació als homes, afecten negativament a les dones i nenes al planeta.
Hi ha diners, és qüestió que els estats assumeixin que existeix aquesta desigualtat i la injustícia contra les dones i defineixin que aquestes s’ha d’eliminar o almenys reduir, es va dir a la taula, el que comporta, es va agregar a les exposicions, un canvi de sistema. Algunes estratègies són possibles i el panell de persones convidades les va plantejar.
La taula va ser presidida per Mohamed Elbahi (Sudan), vicepresident de la Comissió, i moderada per Aruna Rao, directora executiva de Gènere en el Treball. El panell va estar integrat per expertes i experts de diversos països: Diane Elson, professora emèrita de sociologia a la Universitat d’Essex, especialista en gènere i desenvolupament en ciències socials; Mohamed Chafiki, director d’estudis i previsions financeres en el Ministeri d’Economia i Finances del Marroc; Lydia Alpízar Durán, directora executiva de l’Associació per als Drets de la Dona i el Desenvolupament de Costa Rica; i Patti O’Neill, cap interina d’associacions i polítiques globals de divisió en l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Durant una de les jornades del 59 període de sessions de Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona
Bretxa de gènere i impostos
No hi ha un sol país al món en què s’hagi eliminat la bretxa de gènere, malgrat els esforços realitzats, va dir Aruna Rao en inaugurar la sessió i va demanar que hi hagi un compromís seriós a fi de canalitzar els recursos necessaris per reduir aquesta desigualtat i per donar poder a les dones.
Diane Elson va afirmar que al món els diners existeix per aconseguir canvis radicals a favor de les dones i que el que cal és la definició de com repartir.
S’ha estimat que es requereix aproximadament 73,2 mil millons de dòlars perquè en aquest 2015 sigui possible aquesta reducció de desigualtats de gènere; però, no hi han estat destinats.
Per Elson, és possible obtenir recursos per finançar la igualtat de gènere i una font poden ser els impostos evadits de riquesa en paradisos fiscals, que als Estats Units representa tres bilions de dòlars l’any; així com per les avantatges que països en desenvolupament ofereixen a inversions privades i que provoquen pèrdues per 138 mil milions anuals per impostos.
Les empreses han de participar en l’assoliment de la igualtat de gènere i els estats, a través dels seus ministeris d’Hisenda, han d’influir d’aquesta manera, a més de pressupostar recursos per a la justícia vers les dones, va dir.
En algunes de les sessions hi va haver plens complets amb participació
Pressupostos de gènere
La intervenció de Mohamed Chafiki va estar enfocada en assenyalar la necessitat que les polítiques de gènere es trobin de manera transversal en totes les activitats i, per tant, en el seu pressupost.
Es va fixar com a meta que els països facin una assignació d’un 7% pressupostari per atendre aquest tema; però, va explicar, només s’ha arribat a un 3% i així, sense recursos, no és possible atendre la desigualtat.
Va afegir que generalment els assumptes que afecten a les dones solen concentrar-se en les àrees de salut i educació, quan es tracta de resoldre des d’un punt de vista multisectorial i amb pressupostos eficaços que “donin a la diana” de les necessitats de les dones.
Es tracta, va dir, d’aplicar un model de desenvolupament més obert i inclusiu, que tingui en compte a la humanitat en la seva totalitat.
Entre les diferents delegacions, les de les africanes les més nombroses
Canvi de model
Lydia Alpízar Durán es va referir a la necessitat d’un canvi de model per donar compliment de compromisos, fer un seguiment dels acords en aquesta matèria, cosa que actualment, ha assenyalat, és difícil ja que no es compta amb les dades necessàries.
La manca de recursos per atendre les polítiques relacionades amb la dona i les nenes són evidents, fins i tot en les Nacions Unides, on es van realitzar les sessions, ja que ONU Dones té un pressupost molt menor que altres temes.
El model de desenvolupament es basa en l’explotació de la dona, en el seu treball no remunerat, i modificar això significa un canvi de sistema, va dir. Hi ha una tendència a explicar la necessitat i és bo mostrar-la, però això no n’hi ha prou, va afegir, ja que l’objectiu final hauria de ser protegir tots els drets.
Va remarcar la importància de comptar amb informació que visibilitzi les necessitats, cosa que no es fa, a fi de poder pressupostar correctament. Part d’aquest pressupost, va afegir, ha d’estar destinat als moviments de dones que treballen per la igualtat des de la societat civil.
Actuar ja
Per Patti O’Neill, els compromisos que s’assumeixen han d’anar acompanyats del seu finançament i per a això han d’estar compromesos governs, empreses i societat civil, per tal d’assignar pressupostos, complir amb responsabilitats i assegurar-ne la despesa adequada ja que la reducció de la desigualtat de gènere no s’aconseguirà sense la participació de tots els actors.
Va assenyalar que, per exemple, en aquest moment, en la sessió, s’hi trobaven molts agents i representants de països i que era possible fer passos per actuar des de l’ONU, “hem esperat massa, hem de poder fer-ho”.
Més informació:
CSW59 Beijing+20
