El hashtag #cuéntalo va néixer de la mà de Cristina Fallarás arran de la sentència de ‘La manada’. Gràcies a aquesta iniciativa s’està donant visibilitat a la violència contra la dona i a l’assetjament que moltes pateixen cada dia.
Aplaudiments a la feina feta
El neixament de #cuéntalo
La periodista Cristina Fallarás ens explica com va néixer #cuéntalo: “Va ser llegint la relació dels fets en les actuacions del judici de ‘La manada’: …’Quan els cinc homes porten a la noia al portal, ella primer intenta escapar-se i desprès entra en shock i es queda quieta. Ells va dir que no hi havia hagut violència a l’atac i fins i tot un dels jutges deia que es veia un ànim de gresca’. Quan vaig veure la sentència, en un programa en directe, em vaig quedar estupefacta. De seguida em vaig plantejar que no era moment de pensar com periodista. Em vaig dir a mi mateixa: ‘Necessito pensar en com a través de la comunicació podem plantar cara a aixó’. Em vaig preguntar: per què uns jutges i una part molt gran de la societat poden pensar aixó?, i vaig tenir clar que era per una raó bàsica: no ens creuen. Es a dir, si una noia diu que cinc ‘armaris’ i dos pertanyent a un cos de seguretat, ademés ‘col·locats’, l’han violat, només cal creure-la. No es menteix sobre això”.
La codirectora del diari ‘Público’, Virginia Alonso, acabava de publicar un article arrel de la sentència, que explicava que quan la varen enviar a estudiar a Anglaterra, quan tenia 12 anys, estava en un autobús i un ramat de nois es van llançar al seu damunt tocant-la i grapajant-la per sota de la roba.
“A partir d’aquí em vaig adonar que ens havíen furtat el relat del nostre dolor i de les nostres agressions sexuals i em vaig dir: ‘cuéntalo’. Tenim que explicar-ho. Així que vaig posar el hashtag #cuéntalo i vaig explicar-ho. Aquella mateixa nit 100 dones adultes estaven explicant agressions físiques i violacions. La següent vegada que vaig mirar, eren 10 mil les dones havien relatat agressions sexuals que havian patit. Als 10 dies eren millions les dones que havien intervingut. #cuéntalo s’havia convertit en una de les grans fites de la comunicació femenina. Però el problema era que Twitter és una xarxa privada i poden esborrar el que vulguin quan vulguin. Aquell dia no vaig dormir pensant en que es podien perdre els testimonis d’aquestes dones valentes. A l’endemà vaig coincidir amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i li vaig explicar la meva preocupació. Em va prometre ajudar-me si le deia com”, explicà Fallarás.
Karma Peiró.
L’equip tècnic
Fallarás va dir que desprès la va trucar Karma Peiró, periodista de dades, que la va possar en contacte amb membres de la Associació d’Arxivers de Catalunya i amb el Barcelona Supercomputing Center.
“Quan Vicenç Ruíz Gómez i Aniol Maria Vallès, membres dels Arxivers de Catalunya em varen dir que havien extret totes les dades de #cuéntalo de la xarxa, va ésser emocionant, no m’ho podia creure. Ja no m’havia de preocupar per si desaperaixien els millions de testimonis de dones anònimes que havien explicat els seus casos”.
Aniol Maria i Joan Soler
Els arxivers varen explicar com “amb el tema de ‘La manada’ es van començar a mirar les etiquetes de #no es abuso es violación i “arran d’això varem veure #cuéntalo per primera vegada amb 100.000 tuits, a la setmana ja n’hi havia un millió. Començava a ser una cosa molt important. Eren missatges personals i molt durs. Quan erem ja pels tres millions, varem extreure les dades i les varem preservar. Varem començar a picar portes però nomès varem rebre evasives. Al final vem parlar amb Karma Peiró”.
Karme Peiró afirma que es tenen analitzades quasi totes les dades de #cuéntalo, podent saber la quantitat de dolor de milers de dones que amb millions de paraules en format tuit, fan un crit anònim que demana que no s’oblidi la seva lluita. Els seus testimonís són una denúncia col·lectiva. Expliquen milers d’assessinats, violacions, agressions sexuals i exigeixen que es facin bé les polítiques públiques sobre violència de gènere i que es reformulin.
Fernando M. Cucchietti
Fernando M. Cucchietti, director de l’equip del Barcelona Supercomputing Center, que han analitzat bàsicament un total de 2.750.000 tuits i retuits, del quals han pugut verificar que hi havia 160.000 tuits escrits amb 2.590.000 retuits, 5.500.000 likes i 790.000 usuaries úniques.
De 50.000 testimonis analitzats, 40.000 ho són en primera persona i 11.000 en segona persona. D’aquí es detecten 5.000 assassinats (1 de cada 10), 7.000 violacions (1 de cada 7), 14.000 agressions sexuals (3 de cada 10), 8.000 maltractaments (1 de cada 6), 18.000 assetjaments (1 de cada 3) i 18.000 pors (1 de cada 3).
A banda de més de 3.000 agressions a menors d’edat i més de 1.000 agressions a menors de 12 anys.
“A l’equip els ha tocat molt aquesta experiència ja que han tingut que llegir cents d’aquests testimonis, que són molt durs, per poder etiquetar-los per preparar els algoritmes i crear la funció corresponenet pel seu anàlisi auomàtic. Molts d’aquests tuits estàn escrits en primera persona i és la primera vegada que ho expliquen.#cuéntalo apareix a Espanya i durant els 2 primers dies es manté, desprès salta a Llatinoamèrica i a tot el món. Varem tenir molta feina de geolocalització”, digué Cucchietti i afegí: “A la pàgina www.proyectocuentalo.org es pot veure una visualització de tots els tuits, perque no es perdi la identitat de totes aquestes històries que han canviat la vida d’algú”.
Cristina Fallarás i Ada Colau
Voluntat de cedir les dades a l’ administració pública
Fallarás insisteix en que cal explicar-ho, i explicar-ho en primera persona. “Una cosa és dir: ‘Estic en contra de la violència de gènere’, i un altra és dir: ‘jo em dic Cristina Fallarás i un diputat del Parlament català m’ha enviat una fotografia de la seva polla’. Amb #cuéntalo, totes aquelles dones que a la seva feina han patit alguna mena d’assetjament ho explicaran. El fet de relatar-ho públicament ens dona força a totes”.
Ada Colau també creu que no s’han d’amagar aquests tipus d’agressions. “Essent dones anònimes hem sofert agressions sexuals més o menys com totes les dones i desprès, quan hem estat més conegudes, també les hem sofert. No estem boges, hi ha masclisme, assassinats, agressions, i les dones se senten amenaçades. Una vegada vaig explicar que, essent alcaldessa, en una trobada de fiscals, es van atrevir a intimidar-me sexualmet. Hem d’acabar a totes totes amb aquest masclisme que ens fa infelices a les dones també als homes”.
“Tota la informació en aquest moment està a l’abast universal i constant de tota la població que vulgui veure-ho. Hem treballat set mesos en aquest projecte. Ho hem fet voluntàriament. Hem parlat amb un munt d’institucions i ha estat l’Ajuntament de Barcelona el que millor ens ha entès des del principi i el que ens ha recolçat per tirar endavant aquest projecte”, va dir Fallarás.
Ada Colau
Fallarás va dir que “aquesta feina que hem fet, la cedim a l’administració pública, nosaltres no en podem ser les seves dipositaries. Fins ara no teniem una memòria col·lectiva del dolor de les dones que ens permetés difondre testimonis irrebatibles que refuten absolutament la perversa idea de que mentim, que és part de les mentides de la dreta contra el dolor de les dones.
La nostra voluntat de cedir aquestes dades a l’ administració pública no és perque ens preguntin ‘i ara que farem amb aixó?’, es perque els hi serveixi per modificar tot el que s’ha fet fins ara.
Nosaltres en aquest país hem legislat sobre violència de gènere, possat en marxa observatoris sobre violència, en teoria tots els governs han treballat sobre el tema. Aquest arxiu on només estàn exposats els deu primers dies, es una nova memòria col·lectiva de les dones que no estava narrada. Aleshores, sobre què hem legislat? Sobre dades del Consejo General del Poder Judicial i sobre les dades del Ministerio del Interior, a través de la policia nacional, entitats que com totes sabem ‘són essencialment feministes'”,ironitzà Fallarás.
La periodista defineix la informació reflectida a #cuéntalo com “la constelació de l’horror”.
“Corren temps lletjos, se’ns negarà el pa i la sal. Vox exigeix derogar la Llei de Violència de Gènere. Aquests testimonis són irrebatibles i serveixen per desmentir als negacionistes”, finalitzà la periodista.
