OPINIÓ
Per Dones per la República
Dilluns 23 de març, un altre dia 23. Primera setmana de confinament. Un confinament parcial, no tothom es pot quedar a casa, que no ho para tot, però si que ho tapa tot.
Dilluns, 732 dies que la Presidenta Carme Forcadell (2 anys de presó) i la Consellera Dolors Bassa (2 anys + 1 mes de presó) entraven a presó, primer preventiva. Desprès els judicis. I ara ja porten 2 anys de presó des de llavors. Dos anys d’exilis. 6 mesos des del muntatge del 23S. Més de 2 anys d’espera per a les companyes de La Mesa del Parlament i de la Sindicatura del Referèndum (d’aquí poques setmanes hauria de començar els judicis).
Però aquest 23 ha estat diferent. Estem en estat l’Alerta. Confinades. No ens podem trobar a cap plaça, ni a Mas d’Enric ni a Puig de les Basses. I les nostres companyes a presó, estan doblement confinades! Les mesures dels plans de xoc les exclouen. El gobierno no deixa de repetir que el coronavirus no entén de fronteres….nosaltres afegim que no entén de murs, i ha arribat a les presons i s’està escampant.
Sabem que estan bé. A les mancances de mascaretes, guants, etc… cal afegir que s’han eliminat les visites i les activitats. Estan excloses de les mesures dels plans de xoc. Són invisibles, també ara. Exigim materials de seguretat suficients i mesures alternatives per a les recluses i pel funcionariat de les presons. Les preses fan propostes, però estan silenciades, invisibilitzades. La salut és un dret per a totes! L’estat que empresona té la responsabilitat de garantir la salut de les persones preses, de totes. I és una irresponsabilitat gravíssima permetre que persones que no tenen cap possibilitat d’anar enlloc, emmalalteixin.
No entenem la negativa a poder passar el confinament a casa a totes les preses i presos que, en aplicació de l’article 100.2, ja sortien de la presó unes hores, 3 dies a la setmana. Fins i tot, l’alta Comissionada de l’ONU pels Drets Humans, Michelle Bachelet, exigeix als governs mesures urgents per protegir la salut de les persones en presons, CIEs i hospitals psiquiàtrics i a alliberar els presos i preses polítiques i així com la població reclusa més vulnerable: “Ara més que mai els governs haurien de posar en llibertat a tots els reclusos detinguts sense motius jurídics suficients, entre d’altres, als presos polítics i interns que van ser empresonats simplement per expressar idees crítiques o dissentir”. Què fan encara tancades?
El coronavirus passarà. És qüestió d’unes setmanes o uns mesos. Però la repressió estat espanyol no s’ha aturat. El conflicte polític continua i és ben present, així s’entén la negativa a acceptar el confinament total de Catalunya, que el Govern demana des de fa 10 dies al Gobierno, la mateixa mesura que les autoritats científiques i sanitàries reclamen. Es tant present que el simbólic de les rodes de premsa s’han convertit en un aparador de gestos, presències i llenguatge militaritzat. No estem en guerra. No hi ha cap guerra. Hi ha una emergència sanitària que cal resoldre, que afecta a tothom. Menys militars, menys combatre, menys “los militares estan a tu lado…” només falta sentir que el rei d’Espanya és el primer soldat…i més recursos i tancar-ho tot.
El coronavirus ens té confinades a casa o treballant en serveis essencials, no les oblidem! Continuem alçades, per totes, les preses, exiliades, encausades, fins que ens retrobem en llibertat! No ens cansarem d’exigir la cancel·lació de totes les causes! Més que mai: llibertat preses polítiques!
