Dimecres 24 juliol 2024

Dimecres 24 juliol 2024

Compartir

Parlar i aprendre de l’ecofeminisme, una urgència

Per Sara Mas. SemCuba

Cada cop són més i diverses les veus que, des de l’ecofeminisme, advoquen per compromisos, accions, polítiques i canvis en favor de l’existència harmònica i sostenible amb la natura. Postures que necessiten créixer i estendre’s també a Cuba. Així ho emfatitza Lizette Vila, realitzadora audiovisual i directora del Proyecto Palomas, casa productora audiovisual per a l’activisme social.

En aquest camí necessari, un pas ha estat començar a impulsar l’intercanvi sobre els pressupostos i les pràctiques feministes en aquest camp, assegura. Sota el títol de Diàlegs ecofeministes, Vila va moderar un panell a la darrera edició del Festival Internacional de Cine y Medio Ambiente del Caribe, Isla Verde, que es va realitzar a finals d’abril a l’Illa de la Joventut, al sud de l’Havana.

L’esdeveniment, presidit pel reconegut actor, director i artista plàstic Jorge Perugorría, és un espai creatiu que persegueix impulsar accions per convertir aquesta petita illa en un referent regional de transformació des del desenvolupament local sostenible i com a destinació cultural, turística i mediambiental, declaren els seus organitzadors.

Quan el món clama cada 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, per la protecció del planeta en què vivim, més dones prenen la paraula per dir que sense no és possible.

“El més valuós d’aquesta trobada, a més de posar el tema en discussió, intercanviar i aprendre les unes de les altres, és que ja es quedarà aquest espai com a permanent en aquests festivals. És molt bo, perquè ho necessitem”, va comentar Lizette Vila a SEMlac.

Quan va intervenir en el panell, la realitzadora Lizette Vila va considerar que és vital dirigir la mirada a les vivències de les dones a Cuba en els espais de risc ambiental. Foto: web de Isla Verde

L’ecofeminisme, un moviment social plural reconegut com a pràctica política i corrent de pensament, uneix la cura del planeta amb la cura de la vida.

Alhora, sustenta que hi ha un fort vincle entre la subordinació històrica de les dones i l’explotació destructiva de la naturalesa, com a part de la doble opressió a què se les sotmet.

Tot i això, no és possible simplificar la pràctica ecofeminista a una sola mirada, perquè es nodreix de vivències plurals, personals i col·lectives, com van evidenciar les panelistes en la jornada d’intercanvi, que va agrupar un centenar de persones, la gran majoria dones.

Sortir de l’extractivisme

A la italiana Carla Vitantonio, representant a Cuba de Care Internacional, li ha tocat atendre i auxiliar a moltes persones enmig de desastres, entre elles dones de diferents situacions econòmiques, color de pell o fe religiosa, entre altres condicions.

“Les que tenen una discapacitat o provenen d’una classe baixa són les més afectades en aquests casos”, va exposar com a exemple.

Quan passa algun esdeveniment climàtic o ambiental negatiu, que té una arrel en una mala interacció amb la natura, les dones es queden a cuidar les persones ancianes, nenes i nens. Són a més les que elaboren el menjar, carreguen l’aigua, atenen la família, va afegir.

“L’ecofeminisme val igualment per reconèixer que, quan parlem del mal que es fa a la natura, la primera afectada és la dona; però també pot ser la primera a actuar per recuperar una relació de valor amb la naturalesa”, va sostenir Vitantonio.

Igualment, l’ecofeminisme revela que el cos de la dona, com la Terra, és un cos del qual s’extreu per a la reproducció i la producció, perquè la cultura ens ensenya que no podem prendre decisions pròpies, per nosaltres va abundar.

“Per això proposo l’ecofeminisme com una font de reflexió envers la terra i revolucionar: sortir de l’extractivisme i entrar en un enfocament de sororitat i connexió amb la natura”, va apuntar.

En opinió de la científica Silvana Birchenough, de la Gran Bretanya, es tracta de posar en valor la força, capacitat i arpa de les dones en la convivència amb la natura.

Com passa amb els cultius d’ostions al nord de Xile, va exposar, que només els porten les dones “capaces de recuperar el recurs i fer la feina, però també de crear els instruments, xarxes de pesca, arrossegament i cistelles; de crear oportunitats econòmiques”, va reflexionar.

Entre avenços i deutes

A Turquia, on fa molt de temps es parla d’ecodrets, l’austríaca Petra Holze creu que aquestes lluites van pel bon camí, encara que encara queda molt per fer.

“Tenim moltes dones en ciència i tecnologia, en llocs de poder, però encara seguim tenint molts problemes a les comunitats i als escenaris rurals, pel retorn del fonamentalisme religiós a l’activitat política”, va sostenir.

Per a la mexicana Eleonora Insunza, que presideix Cinema Planeta, el Festival Internacional de Cinema i Medi Ambient de Mèxic, les dones estan a l’avantguarda en temes ambientals. “No només perquè donem menjar i busquem l’aigua; sinó perquè estem en aquest lloc de la natura, en aquesta llar que hem de mantenir i crear com a espai de pau”, va reflexionar.


Per primera vegada el Festival Internacional de Cine y Medio Ambiente del Caribe, Isla Verde, va acollir els “Diàlegs ecofeministes”, un espai que va arribar per quedar-s’hi. Foto: Gerardo Mayet Cruz. Diario Victòria

A Llatinoamèrica, els cossos i els territoris continuen sent aclaparats com a l’època de conquestes i guerres, segons Florència Santucho, que dirigeix ​​el Festival Internacional de Cinema Ambiental de Buenos Aires, creat el 2010.

Tot i no estar més a l’etapa colonial, vivim avui una forma neoliberal d’ocupació dels territoris i qui els defensen moltes vegades són les dones d’aquest lloc, que posen el cos, l’ànima i el desig a construir un món més just”, va comentar i va recordar la lluitadora hondurenya Berta Cáceres, assassinada sota total impunitat.

Per sort, va afegir, “l’ecofeminisme ens recorda que som part d’un cercle amorós de llarga data, des de les nostres ancestres cap a les nostres generacions futures” i “l’art i la cultura són eines importants, perquè podem aconseguir empatia amb històries alienes”, va argumentar .

Una realitat que, igualment, ha viscut la cubana Kenya Rodríguez, de la Televisió Serrana, un projecte de producció audiovisual que articula art i transformació social des de les muntanyes de l’orient cubà.

“No tenim un senyal obert, sinó que anem per les comunitats fent les nostres pròpies projeccions, juntament amb el treball comunitari, especialment amb les dones i amb les famílies”, va detallar.

Generar consciència de les opressions de gènere i del saqueig ambiental; treballar amb els homes; promoure l’economia circular i potenciar les capacitats, les possibilitats i els recursos de cada territori es van identificar com a baules necessàries en l’aposta per construir un sistema més just, equitatiu i sostenible per al planeta i per a la vida.

Vila agraeix especialment al Festival Internacional de Cinema y Medio Ambiente del Caribe, Isla Verde a la Fundació Antonio Núñez Jiménez de la Natura i l’Home, per haver propiciat i establir ja com a permanent aquests “Diàlegs ecofeministes”, liderats per Palomas.

“No va ser un espai més qualsevol; va ser un escenari de reivindicació d’un deute social important a Cuba, ja que no es veuen les dones en tots aquests espais de risc”, va precisar Vila, que va reiterar el compromís de continuar propiciant aquests debats.

Fuente: SemLac

Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

ERC: LListes “cremallera”. Dones caps de llista per Girona i Lleida

Les llistes d’ERC pel 21D 2017 són llistes “cremallera”, és a dir no només...

Manifest Moviment Feminista Valencià: MAREA VIOLETA CONTRA LA REFORMA DE LA LLEI DE L’AVORTAMENT

NO AL RETROCÉS EN MATÈRIA D’INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L’EMBARÀS El Moviment Feminista de València juntament...

Neus Munté va inaugurar a Lleida un nou servei d’atenció per a dones en situació de violència masclista

(fotografia gen.cat) La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va inagurar el 17...