Lucía Lagunes, directora de CIMAC.
Reivindicació i emoció. El 3 de maig, al Paraninf de la Universitat de València, la Unió de Periodistes va lliurar el Premi Llibertat d’Expressió 2018, d’àmbit internacional, al col·lectiu mexicà CIMAC, ‘Comunicación e Información de la Mujer’.
Premi amb una doble intenció: la de premiar el perillós treball dels i les periodistes mexicanes, que es juguen la vida diàriament per a informar, i el vessant de gènere que aquest col·lectiu desenvolupa amb la seua missió de generar i publicar informació noticiosa sobre la condició social de les dones.
Es tracta d’ assegurar que les i els periodistes incorporen els drets humans de les dones en el seu treball quotidià, així com promoure els mitjans com una eina de transformació educativa i social que servisca com a estratègia perquè les organitzacions civils transmeten les seues activitats, demandes i propostes.
Periodistes, autoritats i representants socials van escoltar de boca de Majo Síscar, presentadora de l’acte: “celebrem els Premis Llibertat d’Expressió mentre a Kabul soterren a 9 periodistes morts en un atemptat el 30 d’abril”.
El guardó el va recollir la seua directora general, Lucía Lagunes Huerta. Especialment emotiu va ser el seu discurs d’agraïment on va parlar de la difícil tasca que suposa fer periodisme a Mèxic: “Mèxic és una de les nacions més perilloses on exercir el periodisme, un país on el periodisme independent i crític és castigat amb la persecució, la violència, l’assassinat i la impunitat”, afirmava.
Lagunes indicà que en els últims 4 anys han mort 34 periodistes a Mèxic, 8 d’elles dones, i que aquest clima de violència és una mostra de la debilitat de la democràcia mexicana. La directora de CIMAC va destacar el treball que la seua associació fa en defensa de la llibertat d’expressió i del vessant de gènere, ja que a Mèxic ser dona i ser periodista implica una doble vulnerabilitat: “ens agradaria no haver de triar entre la vida i una notícia”.
Lucía Lagunes, molt emocionada, va dedicar el guardó amb aquestes paraules: “dedique aquest reconeixement a les i els periodistes mexicans que es neguen a complaure als poderosos, als qui mantenen els ulls i oïts oberts per escoltar les exigències socials, per escodrinyar els abusos del poder i fer-los públics. Als meus col·legues que van ser obligats al desplaçament o l’exili per salvar les seues vides, a les periodistes el treball de les quals li fa falta a la societat mexicana i a la nostra democràcia. A la Xarxa Nacional de Periodistes que han emplenat de significat la paraula solidaritat; a totes les meues companyes de CIMAC que dia a dia construeixen esperança per la vida i la llibertes de les periodistes. Perquè ens neguem a la violència com a costum i al discurs oficial que diu que qui mata i amenaça als periodistes és la delinqüència organitzada, les dades contradiuen aquesta versió, els qui atempten contra nosaltres són agents de l’Estat, funcionaris públics. Per a Miroslava Breach, Regina Martínez, Anabel Flores… per a totes elles justícia i veritat”, finalitzava Lagunes.
Al mig, Lucía Lagunes i Germán Caballero, amb els seus premis.
Barbaritats a casa nostra
Previament s’havia entregat també un Premi Llibertat d’Expressió 2018 a Germán Caballero, fotoperiodista valencià en representació de la resta de companys i comanyes agredits el 9 d’Octubre, Día del País Valencià.
Durant la seua intervenció, Caballero va relatar les agressions patides mentre cobrien les manifestacions: “Aquell dia ens amenaçaren, ens escopiren, ens llançaren objectes de tot tipus, patirem agressions físiques i verbals. Tot per fer el nostre treball. Aquests comportaments violents van ser especialment durs amb les manifestants i les companyes periodistes i fotoperiodistes, que patiren agressions masclistes durant tot el recorregut i fins i tot, algunes van ser assetjades sexualment. Un clima irrespirable d’odi i intolerància que va fer molt complicat treballar aquell dia, quan precisament el nostre treball era més necessari que mai. No podem permetre que a casa nostra passen aquestes barbaritats”.
Germán Caballero va parlar també del “complicat moment que travessa la llibertat d’expressió en el nostre país” i d’exemples esdevinguts en un curt període de temps que han alertat fins i tot a la Comunitat Internacional, i de l’ascens del discurs feixista i d’odi per tota Europa.
“És en aquesta època on més falta fa el periodisme. Som més necessaris que mai per a auditar un moment històric de canvi que es presenta complicat. Aquest periodisme ha d’analitzar i alertar dels perills actuals” puntualitzava Caballero.
Va finalitzar el seu discurs afegint aquesta petició: “Fem força com a col·lectiu, ajudem-nos les unes a les altres per a poder ser més lliures com a professionals a les nostres estructures laborals i així poder fer un periodisme útil per a la societat que analitze i alerte dels perills actuals. Parle en nom de totes i tots si dic que des de la Unió de Periodistes sempre estarem contra l’odi i la violència i per les llibertats individuals, col·lectives i per la llibertat d’expressió. Conservem-les i cuidem-les, enfortim amb elles la nostra societat”.
Retrocés en llibertats
El nou president de la FAPE, Nemesio Rodríguez, va alertar del “retrocés que estem comprovant en les llibertats de premsa i d’expressió al nostre país”, llibertats que són, va dir, bàsiques per garantir el dret d’informació dels ciutadans.
“L’assetjament i intimidació a Catalunya als mitjans i als periodistes, les agressions a periodistes en altres comunitats, les querelles contra periodistes, les sancions derivades de l’anomenada ‘llei mordassa’, les campanyes d’assetjament a les xarxes contra periodistes, la desigualtat salarial entre homes i dones, les ofertes de treball sense remuneració, l’explotació de becaris, practicants i autònoms, dibuixen un panorama més que preocupant”, afirmava Rodríguez.
El president de la FAPE també va tindre unes paraules per a la situació de Radiotelevisió espanyola manifestant el suport de la Federació al comunicat del Consell d’Informatius.
Finalitzà la seua intervenció recordant els 32 companys i companyes mortes en 2018 i demanant al nostre Govern que done suport a la petició de la Federació Internacional de Periodistes perquè a les Nacions Unides es cree una Convenció Internacional sobre la Seguretat i Independència dels Periodistes i d’altres Professionals dels Mitjans que obligue a protegir als periodistes dels atacs contra les seues vides, la detenció arbitrària, la violència i les campanyes d’intimidació.
El lliurament de premis va concloure amb el discurs de Noa de la Torre, presidenta de la Unió de Periodistes Valencians qui va parlar de com la llei mordassa està amenaçant, cada dia més i amb més claredat, el dret a la llibertat d’expressió i dels seus efectes evidents, “amb periodistes i ciutadans anònims denunciats simplement per contar la veritat o fer un comentari en xarxes socials, per opinar, per publicar un llibre o fer una cançó”, relatava.
No va oblidar en les seues paraules la censura patida per la pròpia Unió amb aquella exposició de fotoperiodisme vetada en el MuVIM, per mostrar el millor fotoperiodisme valencià que denunciava la corrupció i que huit anys després ha tornat al museu amb un nou concepte i una proposta renovada.
També va parlar de les dones periodistes i de la importància de treballar per un periodisme compromés amb la igualtat real entre homes i dones. “No ara que el feminisme sembla estar de moda, sinó des de sempre. Quina llibertat d’expressió parlem si silenciem la veu de la meitat de la població? Si ‘sense periodistes no hi ha periodisme’, ‘sense periodisme no hi ha democràcia'”.
