Cilla Benkö i Mònica Terribas durant el debat
El quart debat del cicle #Futur organitzat pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, es va celebrar el passat 23 de gener al CaixaFòrum, on les dues ponents, moderades pel periodista Rafael de Ribot, van donar la seva visió sobre la situació actual dels mitjans de comunicació públics.
Periodistes col·legiats i col·legiades i estudiants de periodisme van omplir el passat 23 de gener la sala del CaixaFòrum per assistir al quart debat del Cicle #Futur que organitza el Col·legi de Periodistes de Catalunya. En aquest ocasió, les protagonistes van ser Cilla Benkö, Directora General de la Ràdio Pública Sueca, i Mònica Terribas, periodista de “El Matí de Catalunya Ràdio“. El debat, moderat pel periodista Rafael de Ribot, va girar al voltant de com afecta la crisi als mitjans de comunicació públics, sobretot en matèria de finançament i com afecta la seva estabilitat, pluralitat i independència a l’hora de desenvolupar la seva funció social.
Cilla Benkö va començar el debat recordant el tancament de la televisió pública grega i els problemes dels mitjans públics portuguesos, alhora que recordava el que representa tenir un mitjà de comunicació públic en una societat democràtica. En el context de crisi actual opina que “fer una feina de qualitat amb pocs recursos et fa establir i replantejar prioritats”. Tot i això, les diferències entre el seu país i el nostre són molt grans, ja que, per exemple, va afirmar que “a Suècia seria impossible fer una roda de premsa sense preguntes”.
Per la seva part, Mònica Terribas va remarcar la necessitat “d’afegir valor als serveis públics dels mitjans de comunicació”. En quant a la pluralitat dels mitjans de comunicació públics, va recordar l’oligopoli privat de mitjans de comunicació a Europa que influeixen d’una manera decisiva sobre la legislació. També va explicar que “la ingerència i pressió política, comercial i social la rep el periodista que, en definitva, és l’encarregat de saber administrar-la”. Preguntada per l’externalització dels serveis als mitjans de comunicació públics, va defensar com, aquests “no tenen per què erosionar mai l’equilibri del mercat en el que es competeix”. Per últim, va reclamar un major “fairplay” entre els mitjans de comunicació.
