Diversos acords internacionals han estat facilitadors de la creació d’ONU Dones. Fent una mica d’història trobem diferents entitats que hi van participar. La Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona es va reunir per primera vegada a Lake Success, Nova York, el febrer de 1947, poc després de la creació de les Nacions Unides.
En aquell moment, les 15 representants legals que formaven la Comissió eren dones.
La Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona va crear una estreta relació amb les organitzacions no governamentals, reconegudes com a entitats consultives pel Consell Econòmic i Social, van començar a ser convidades a participar en les sessions de la Comissió però només en qualitat d’observadores.
Aquesta Comissió, es va centrar, entre 1947 i 1962, en establir normes i formular convencions internacionals que aconseguissin augmentar la sensibilització i canviessin les lleis discriminatòries a nivell mundial sobre els drets de les dones.
En l’elaboració de la Declaració Universal de Drets Humans, la comissió aportà i va defensar que calia suprimir les referències a “els homes” com a sinònim de la humanitat, aconseguint incorporar un llenguatge nou en la seva redacció.
Atès que la legislació dels drets jurídics de les dones ha de recolzar-se en dades i anàlisi, la Comissió va iniciar una avaluació de la condició jurídica i social de la dona a escala mundial. Es van realitzar extenses investigacions, a partir de les quals s’aconseguí un detallat mapa, país per país, de la situació política i jurídica de les dones, aquesta investigació va ser la que va servir de base per a la redacció dels instruments de drets humans.
També va elaborar les primeres convencions internacionals sobre els drets de la dona, com són la Convenció sobre els Drets Polítics de la Dona de 1953, el primer instrument de dret internacional a protegir i reconèixer els drets polítics de les dones, també va ser la responsable de redactar els primers acords internacionals sobre els drets de la dona en el matrimoni, així com la Convenció sobre la Nacionalitat de la Dona Casada de 1957 i la Convenció sobre el consentiment per al matrimoni, l’edat mínima per contraure matrimoni i el registre dels matrimonis de 1962. Contribuí a crear el principi d’igual salari per igual treball a les oficines de les Nacions Unides, com el Conveni relatiu a la igualtat de remuneració entre la mà d’obra masculina i la mà d’obra femenina per un treball d’igual valor de l’OIT (1951).
El 1963, els esforços per regular les normes relatives als drets de la dona van dirigir a l’Assemblea General de les Nacions Unides a sol·licitar a la Comissió que elaborés una Declaració sobre l’eliminació de la discriminació contra la dona, que l’Assemblea va aprovar en última instància en 1967.
A aquesta declaració li va seguir en 1979 la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona (CEDAW). Actualment són 23 les representants de diferents països, amb un temps límit en al Càrrec, de quatre anys.
El Protocol Facultatiu de la Convenció el 1999, per primera vegada es va introduir el dret per part de les dones a presentar demanda en cas de ser víctimes de discriminació.
El 1972, coincidint amb el 25è aniversari de la seva creació, la Comissió va recomanar que 1975 fos declarat Any Internacional de la Dona, aquesta idea va ser molt ben rebuda, comptant amb l’adhesió de l’Assemblea General, l’objectiu era cridar l’atenció sobre la igualtat entre dones i homes i també de la contribució de les dones a fomentar la pau.
Aquest any va estar marcat per la celebració de la Primera Conferència Mundial sobre la Dona a Ciutat de Mèxic. Després hi hagué, durant el període 1976-1985, el Decenni de les Nacions Unides per a la Dona: Igualtat, Desenvolupament i Pau. Es van celebrar posteriorment mes conferències mundials, 1980 a Copenhaguen i el 1985 a Nairobi.
A Nacions Unides es van crear noves oficines dedicades a les dones, el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona (UNIFEM) i l’Institut Internacional d’Investigacions i Capacitació per a la Promoció de la Dona (INSTRAW)
A la Tercera Conferència Mundial sobre la Dona celebrada a Nairobi, el 1987, la Comissió va assumir la coordinació i promoció del treball de les Nacions Unides per a l’apoderament de la dona. Els esforços que es van dur a terme van aconseguir que les qüestions de gènere s’incloguessin en la societat transversalment, deixant de ser assumptes independents, i es va aconseguir per primera vegada que el problema de la violència contra les dones estugués en un primer pla dels debats Internacionals. El resultat d’aquests esforços va ser La Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona el 20 de desembre de 1993. També va servir com a instrument per a organitzar la Cuarta Conferència Mundial sobre la Dona de 1995, on es va aprovar la Declaració i Plataforma d’ acció de Beijing, on hi van acudir dones de tot el món amb un projecte comú: exigir drets i llibertat per a les dones.
Després d’aquesta Conferència, des de l’Assemblea General se li va donar a la Comissió l’encàrrec d’exercir un paper central per supervisar l’aplicació de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing a més d’assessorar el Consell Econòmic i Social. Com demanava la Plataforma d’Acció, es va crear una nova oficina de les Nacions Unides per a la promoció de la igualtat de gènere: l’Oficina de l’Assessor Especial en Qüestions de Gènere i Avenç de la Dona.
El 2011, les quatre seccions del sistema de les Nacions Unides – la Divisió per l’Avançament de la Dona, l’Institut Internacional d’Investigacions i Capacitació per a la Promoció de la Dona, l’Oficina de l’Assessor Especial en Qüestions de Gènere i Avenç de la Dona i el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona -es van fusionar, passant a ser ONU Dones, que avui és la Secretaria de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona.
