Ecologistes en Acció repudia i mostra la seva més enèrgica repulsa per la massacre indiscriminada ocorreguda a París i se solidaritza amb les víctimes i les seves famílies. No hi ha cap excusa ni atenuant per a l’assassinat indiscriminat de centenars de persones a París. No hi ha cap justificació per generar tant dolor ni per a una acció d’aquest tipus.
De la mateixa manera, per a una organització pacifista com la nostra, tampoc hi ha justificació per a les repetides accions militars dels exèrcits d’EUA, Regne Unit, França, Rússia o Espanya, amb milers de morts/as civils darrere, a Pakistan, Afganistan, l’Iraq, Síria o Palestina. Tota aquesta regió ha estat desestabilitzada una vegada i una altra per al control dels recursos i l’accés i sortida d’ells.
Només des de 2011, en la guerra de Síria, enclavament estratègic per a l’accés a recursos energètics han mort 125.000 persones, i unes 4.300.000 han abandonat el país, en el que s’anomena “crisi de refugiats”. En aquest desastre va tenir gran responsabilitat el govern francès que va ordenar bombardejos a Síria.
La petroliera Total opera a l’Iraq des de fa 90 anys. Després de la guerra de l’Iraq, els invasors es van repartir de nou el petroli, entre elles, Repsol i la francesa Total. Total va aconseguir el contracte per explotar el camp Halfaya i 4 llicències d’explotació en el Kurdistan iraquià. El mateix va ocórrer en altres llocs del planeta, com el Sahel o el nord d’Àfrica.
França va ser la potència colonitzadora del Sahel (Mali, Níger, Txad), control que encara exerceix. En l’actualitat és d’allí d’on importa l’urani que proveeix a la seva producció nuclear (59 centrals). Aquesta és la causa fonamental que li va portar a intervenir militarment a Mali en 2013. Les víctimes d’aquella actuació es desconeixen, encara que s’estima que van ser més 1.000 malienses, 9 soldats francesos, altres 93 dels diferents països que recolzaven a França i 41 cascos blaus.
En el Magrib africà, el Govern francès va jugar un paper primordial en la intervenció a Líbia de 2011. El seu resultat van ser entre 10.000 i 15.000 morts/as. Aquest any aquest conflicte bèl·lic es va reprendre. Actualment, Líbia continua en un estat de fragmentació similar al que sofreixen països com Síria o l’Iraq. L’economia de Líbia depèn del petroli en un 95%, i gairebé el 80% d’aquest petroli va a Europa.
Des del descobriment de petroli a Mesopotàmia, aquesta zona ha estat partida; els seus governs han sofert conspiracions, sabotatges, bloquejos; s’han creat grups desestabilizadors, que s’han tornat després contra els interessos occidentals; s’han llançat invasions; s’ha bombardejat a població civil; s’ha mantingut a la població en camps de refugiats; etc. Tot això justificat amb valors imperialistes, hegemònics, racistes i religiosos. Tot això per justificar el control del recurs al que la nostra civilització és addicta: el petroli (al que afegim el gas i l’urani).
Aquests recursos són gairebé inexistents a Europa, per la qual cosa es depèn d’importacions, i a Estats Units i Canadà fa temps que es va entrar en un declivi del petroli convencional (“pic del petroli”), la qual cosa ha impulsat altres tècniques més dràstiques amb el medi ambient i la societat, però insuficients per a la set energètica.
La transició post-petroliera és l’única alternativa a aquesta voràgine, però és ignorada perquè el control corporatiu del mercat i les institucions obliguen a seguir amb els mateixos esquemes de consum.
Necessitem sortir de l’espiral de destrucció humana i ambiental. Fer-ho passa per reorganitzar profundament el nostre sistema social, econòmic i energètic.
Necessitem recordar als/as morts/as, els/as d’ara i els/as d’abans, els/as d’aquí i els/as d’allà. És ineludible avançar cap a un model energètic nou. Hem d’organitzar-nos contra el poder corporatiu, contra el seu incrustamient en les institucions, contra el seu control de la societat, contra l’addicció al creixement i el benefici, la religió de la cobdícia que provoca tanta mort. Hem de seguir denunciant les guerres i la violència, l’educació militar i el seu enaltiment. També l’imperialisme, la dominació econòmica, el poder de les institucions financeres i les institucions internacionals que les recolzen. És urgent denunciar el fonamentalisme religiós i els prejudicis de tota índole: racistes, culturals, xenòfobs, homòfobs, patriarcals i sexistes. Toca educar, crear, aprendre. Toca canviar. Toca reduir. Toca seguir.
Per a Ecologistes en Acció, organització de fermes conviccions pacifistes i antimilitaristes, el millor homenatge a les persones assassinades a París seria que la propera Cimera de Canvi Climàtic, a celebrar allí mateix, engendri un salt qualitatiu en el nostre canvi de model energètic.
