Foto. web gencat
A Catalunya la desigualtat salarial mitjana entre dones i homes és del 19,8%
La Generalitat facilita formació per avançar en l’eliminació de l’esquerda salarial de gènere des de la negociació col·lectiva
L‘Institut Català de les Dones i la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya va organitzar, en el marc de la commemoració del Dia europeu per a la igualtat salarial entre dones i homes, el 26 de febrer la jornada formativa “La igualtat salarial en la negociació col·lectiva” amb l’objectiu de sensibilitzar i impulsar mecanismes que acabin amb l’esquerda salarial de gènere des d’aquest àmbit. La bretxa salarial entre homes i dones ha crescut en els darrers anys a Catalunya. L’any 2010 es situava en el 16,9% mentre que en el 2011 pujava a 19,8% (Idescat). Per contra, a la zona euro aquest percentatge es va reduir lleugerament al passar del 16,5% al 16,4% i a la Unió Europea es va mantenir en el 16,2%.
La formació del taller, ha estat a càrrec de l’experta Dra. Raquel Serrano, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona.
La presidenta de l’ICD, Montse Gatell, va exposar que entre les diversdes causes de la discriminació salarial hi ha “la segregació horitzontal, però també la infravaloració de les habilitats i les competències de les dones, la manca de corresponsabilitat en les tasques domèstiques i de cura, i la influència dels rols i els estereotips de gènere, que es manifesten ja des de l’elecció dels estudis”, i va afirmar: “no es pot acceptar que pel que fa a desigualtat salarial entre dones i homes anem endarrere. Cal fer un front comú des de tots els agents socials implicats perquè la igualtat retributiva entre homes i dones sigui un tema clau i avancem en la seva eliminació de manera definitiva”.
El director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Jordi Miró, ha assegurat que “més enllà de les garanties legals i jurídiques, l’avenç en la igualtat salarial entre homes i dones no serà possible si no compta amb la implicació de totes les parts, és a dir, si no s’aborda també des de la negociació col·lectiva”.
Actuacions
Les mesures més importants a implementar són: formació sobre plans i mesures d’igualtat a les empreses; cursos sobre noves formes d’organització del temps de treball; seminaris de comunicació adreçats a directives; formació per a la negociació col·lectiva; formació per al foment de la responsabilitat social a les empreses; la implantació del títol de tècnic/a superior en promoció d’igualtat de gènere; la implantació d’un pla pilot i posterior formació sobre fons socials europeus amb perspectiva de gènere; i actuacions per a l’abordatge de la violència masclista en el món laboral
Situació de les dones en el mercat de treball
El quart trimestre del 2013 hi ha un total de 820.400 persones en atur, de les quals 379.600 són dones. En nivell d’ocupació n’hi ha el 44,1%, a més de vuit punts de diferència pel que fa a la taxa d’ocupació dels homes (52,2%). I pel que fa a la taxa d’activitat la diferència entre homes (67,6%) i dones (56,4%) arriba a prop d’onze punts (EPA).
La situació contractual és diferent segons el sexe. El percentatge de dones ocupades a temps parcial en un 25%, més del triple que la dels homes, un 7,8% (EPA del darrer trimestre del 2013). Aquesta diferència repercuteix tant en els salaris com en les prestacions com l’atur o les futures pensions de jubilació, representant la parcialitat un factor important d’empobriment de les dones.
L’us dels temps
En relació a la doble presència, en mitjana, les dones dediquen al dia més de 4 hores al dia al treball no remunerat (llar i família) mentre que els homes en dediquen la meitat (2h 02 m) d’acord amb l’enquesta de l’ús del temps de 2011.Les dones consecuentment suporten una càrrega de treball total molt superior a la dels homes. La metodologia que s’utilitza al Departament d’Empresa i Ocupació per identificar i avaluar l’exposició a condicions de risc psicosocial considera la doble presencia un dels seus cinc grans grups de factors de risc.
