Una població de 235.000 persones han votat per el retorn del centredreta al govern d’Islàndia, amb un ministre, Bjarni Benediktsson, que és part de l’elit financera que havia provocat la crisi especulativa del 2008, quan la caiguda de Lheman Brothers congelar el mercat financer.
Com es recordarà, els ciutadans d’Islàndia en un referèndum es van negar a pagar el deute dels bancs i jutjar uns quants banquers culpables del desastre. La primera ministra socialdemòcrata, Johanna Siguroardottir, nomenada el 2009, va procedir als canvis de la Constitució proposats per la ciutadania i va aconseguir que el país sortís del sot, amb algunes mesures com el maneig de la inflació.
No obstant això, els ciutadans i ciutadanes continuen afectats pels altíssims tipus d’interès hipotecari, que obliguen a la gent a fer doble feina per pagar-la, fruit de la política d’ajustament imposada pel FMI.
El centredreta ha cavalcat el malestar social prometent una rebaixa d’impostos (el mateix que està fent Berlusconi a Itàlia) i la negociació amb els creditors internacionals per una quita del deute, a favor de les famílies. D’aquesta manera han reconquerit l’electorat, que d’altra banda no està entusiasmat amb la idea d’entrar a la Unió Europea, com proposava la primera ministra. I la roda gira.
