Artur Mas, candidat de Convergència i Unió (CiU), a les eleccions al Parlament de Catalunya
En relació als temes d’Igualtat quins han estat els èxits del tripartit? Què hi ha aportat el seu partit?
Més que èxit del tripartit crec que el guany d’aquesta legislatura ha estat la Llei contra la violència masclista, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya. Des de CiU vam treballar intensament en el tràmit parlamentari per tal de vestir una llei més integral que permetés abordar aquesta xacra des de totes les vessants. Tot i això, no n’hi ha prou i cal seguir lluitant de forma decidida per eradicar aquests delictes de la societat.
Quines són les propostes de CiU per a la campanya del 28-N en matèria d’igualtat?
Nosaltres considerem que la igualtat és un política transversal que abasta tota l’acció de govern de l’executiu, i que defineix alhora un comportament ètic davant la societat. Per això, apostem per un pacte nacional contra la discriminació. Som una societat plural i aquesta pluralitat suposa una riquesa que cal preservar. Cal incidir en les polítiques educatives, per tractar d’impregnar el sentiment d’igualtat entre homes i dones en el desenvolupament de qualsevol feina en qualsevol sector.
Tenim molt camí per recórrer encara per arribar a la igualtat real, tant en els salaris com en els llocs de presa de decisions. L’administració ha de ser un agent actiu que obri vies per assolir aquest objectiu. Cal també treballar per la racionalitat dels horaris, que sens dubte afavorirà que moltes dones, però també els homes, puguin comptabilitzar la seva vida familiar amb la laboral.
Què li agradaria que s’hagués consolidat en quatre anys de govern quant a polítiques d’igualtat?
M’hauria agradat que les accions concretes efectuades pel Govern haguessin disminuït de forma considerable el nombre de víctimes de la violència de gènere. Per desgràcia encara no ho hem aconseguit i hem de continuar treballant des de la unitat política en contra d’aquesta veritable xacra social.
D’altra banda, crec que algunes accions concretes del govern de l’Estat han banalitzat les polítiques d’igualtat, la creació d’un ministeri sense competències, la política d’aparador, els debats estèrils han generat una picabaralla política que va en contra de les accions concretes per arribar a la igualtat real de dones i homes en tots els àmbits.