En aquesta pandèmia del Covid 19, Dones no Estàndars i atres associacions han volgut explicar com estan vivint la malaltia i el confinament les persones amb discapacitat.
A dos mesos del confinament, començen a sortir les xifres de com està afectant la pandemia, tant a les persones que segueixen en les seves llars com de les que viuen en residencies.
Dones No Estàndards van publicar un Manifest, i van engegar una campanya de firmes, quan van conèixer que a primers d’abril van morir 3 persones amb discapacitat que van ser traslladades a un hospital, i es va sospitar que els havien aplicat la escala Rockwood (*). Sembla confirmat que el SEM en aquells dies de gran número de víctimes aplicava aquest protocol per a prioritzar en els tractaments respiratoris d’urgència a les persones que tenien més possibilitat de sobreviure, sense dependre de ningú.
Carme Riu, la presidenta ho va expressar molt clarament en les entrevistes que va tenir en programes de radio. “Demanem que en els tractaments sanitaris no s‘apliqui un protocol, que fa una classificació dels pacients en funció del seu grau de “fragilitat”. S’han pres decisions clíniques amb criteris mèdics discriminatoris i no sempre s’ha respectat el dret a la igualtat de totes les persones. Per això defensem que tenir una discapacitat no és sinònim d’estar malalt o tenir pitjor salut!”
Por a la discriminació de tractament sanitari
De les 64 persones amb discapacitat que fins ara han mort en Catalunya (mireu el quadre de dades de dalt, facilitat per DINCAT l’ 11 de maig ), encara no es coneix, si aquest protocol s’ha seguit aplicant, i tampoc se sap res sobre l’estat de salut anterior de les persones que van perdre la vida. I per tant la por es manté entre aquests col·lectius, que es van reunir amb vídeo-conferencia amb el president Torra, el 15 d’abril i que segueixen en contacte continu amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
Entre las entitats que s’han mobilitzat per garantir un tractament sanitari adequat i per visibilitzar la seva problemàtica hi ha COCARMI (Consell Català de Representants amb Discapacitat, on hi participa DnE); COCEMFE (Federació d’Entitats de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica); FEPCCAT (Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i Etiologies Similars), i la mateixa DINCAT, entre d’altres. Totes van lliurar peticións concretes, i d’algunes encara esperen resposta.
Algunes de les representants d’entitats participants en la reunio virtual.
En concret COCARMI va proposar al Departament de Salut i als Col.legis de Metges de Catalunya, que revisin les seves recomanacions i que segueixin les consideracions fetes pel Comitè de Bioètica de Catalunya, assenyalant el polèmic protocol de Salut on es crivellava l’accés a les UCI dels centres sanitaris. «Allà deien que els criteris a valorar eren les seqüeles que podrien deixar els tractaments a les persones, com la discapacitat i l’edat. Això va ser gravíssim, perquè posa les persones amb discapacitat i la gent gran en un segon nivell, les discrimina» expresaven al comunicat publicat.
Reconèixer la vàlua social de les dones
Roser Roigé, presidenta de COCEMFE Catalunya, considera que les dones amb discapacitat estan mes afectades pel coronavirus:” Tot i que la malaltia la sofreixen igual ambós sexes, elles son majoria en residencies perquè per la seva dependència les seves famílies no poden cuidar -les. I a més, en les seves cases estan mes exposades, ja que no disposen d’algú a prop que les cuidi, i tenen menys accés a mesures de protecció. Els homes amb discapacitat solen ser atesos per dones – esposes, mares o filles- que estan al corrent de les seves necessitats”.
Per la seva part, Carme Riu està d’acord en que les dones poden ser més “vulnerades” al front del coronavirus, i els costa més trobar una assistència adequada. Però segons ella, “cal reivindicar a tantes i tantes dones que malgrat la seva discapacitat havien i han aconseguit certa autonomia, feina- que algunes han perdut ara-, aclara.Les dones amb discapacitat es responsabilitzen d’elles mateixes i del seu entorn – i no estan disposades a tornar enrere per manca de mitjans”. “Cal posar-les en valor, en aquesta crisi – explica- i es necessari que es doni una més gran visibilitat a la vida quotidiana d’aquestes dones, aporten molt a la societat, i seguiran lluitant per la igualtat”. Des de Dones No Estàndards es va constatar que als mitjans generalistes, d’aquí i d’allà, no s’ha donat veu a les persones amb discapacitat, tant les afectades com les que no…
D’altra banda, des de COCEMFE, segons Roser Roigé, cal preveure molt be el desconfinament I una tornada a la “normalitat“ inclusiva de les persones amb discapacitat, que segueixen tenir moltes dificultats per accedir a l’espai públic i al treball”. A més a més, aquesta organització es mostra preocupada per la presència de les cadenes televisives de publicitat de cases d’apostes, durant les pauses publicitàries de programes d’actualitat en els que s’està tractant els efectes de la pandèmia. “Cal prendre consciència dels efectes socials, econòmics i sobre la salut mental que causa l’addició al joc del nostre col·lectiu, sovint exposats a una major predisposició a les addicions derivada dels efectes neurològics de la medicació habitual en moltes malalties cròniques”, acabà comentant la presidenta.
Dones no Estàndars, al igual que les demes organitzacions reclama que es garanteix l’accés a medicaments, equips de protecció individua, així com als Tests ràpids a totes les persones en situació de dependència o amb malalties cròniques, com a les persones que tenen cura d’elles, que en la seva majoria son dones. I sobre tot ens recorda Riu que: “Cal recordar que cal protegir a dones més vulnerades, amb diverses graus de discapacitats que pateixen violència i molts abusos dins de la llar”.
(*) Escala de Rokwood, Protocol Sanitari usat en epoques de Guerra. En base a la qual es fa una classificació dels pacients en funció del grau de “fragilitat” o “situació funcional”, que es mesura d´acord amb la capacitat funcional de la persona per fer esport, moure’s, o si necessita o no ajut per a dur a terme activitats de la vida diària, entre d´altres.
* Podeu consultar el Manifest de Dones No estàndars a Facebook i a la Independent: Comunicat extens. Comunicat breu.
* Consultar entrevistes a la radio. Radio 4: Feminismes,amb Marisol Soto.
* Els Matins de la COPE.
*Els Matins de Radio 4 amb Rosa de Diego.
