El Codi Forestal modificat per Dilma Roussef decep els i les ambientalistes, afavorint l’agronegoci
El dilluns 28 de maig, segons el cronograma previst, el Diari Oficial de la Unió Brasilera ha publicat els 12 vetos aportats per la presidenta Dilma Roussef al Codi Forestal recentment aprovat pel Congrés, més una Mesura Provisional (la n.571/2012) per omplir els buits legals oberts pels vetos. El veto del primer article, que definia per als congressistes el Codi com un simple instrument de regulació de les activitats agrícoles, restitueix al Codi seu caràcter de protecció ambiental, però tractant de conciliar-lo amb el “desenvolupament econòmic” representat pels interessos de l’agronegoci, el que és, com ha demostrat la realitat, una equació impossible.
2 milions de signatures recollides per Avaaz a nivell internacional i nombroses iniciatives nacionals realitzades en aquestes últimes setmanes havien demanat amb força “Costura Dilma” perquè la presidenta vetés o modifiqués substantivament un Codi Forestal que amnistiaba les deforestacions, i disminuïa les àrees de protecció dels boscos.
Els vetos de Dilma Roussef han arribat, però han decebut als milions de brasileres i brasilers que havien confiat en ella quan en la seva campanya electoral havia promès defensar l’Amazònia, i ha alegrat la Societat Nacional d’Agricultura, que reuneix a grans latifundistes. No es casualitat que el seu representant Antonio Alvarenga felicités la president per no haver escoltat la campanya “irresponsable” de “Veta Dilma”, mentre un representant de la CNBB (la Conferència Nacional dels Bisbes Brasilers), Pedro Gontijo, deplorava aquesta decisió, pel mateix motiu, no respectar la voluntat del poble.
Segons les 163 organitzacions de la societat civil reunides en el “Comitè Brasil en defensa dels Boscos”, aquesta nova edició del Codi no representa un pas endavant, sinó un altre pas enrere en la protecció de la selva, perquè es suspenen les multes a les deforestacions d’abans del juny del 2008, (si fan accions de reforestació), i es disminueix la protecció en les reserves legals, i en les APPS (Àrees de Protecció Permanent), en zones especialment sensibles, com les ribes dels rius, els naixents, i els turons. S’obre també la porta a la introducció d’espècies exòtiques com els eucaliptus en les ribes dels rius, sense considerar els danys que aquests causen als terrenys. Es treu l’obligació de construir d’acord a 20 metre quadrats de verd per persona, per afavorir al sector immobiliari que ha finançat les campanyes electorals de molts diputats, també del PT.
Quina possibilitat tenen els pobles davant una decisió tan dramàtica, que compromet també les futures generacions? es pregunta la ciutadania decebuda. Primer de tot, el “Comitè Brasil en Defensa dels Boscos” també apel·larà al Suprem Tribunal Federal contra el nou Codi, i alhora promourà accions de protesta contra el govern durant la pròxima Cimera de Rio + 20. Defensarà el dret tantes vegades conculcat dels pobles a la sobirania alimentària, a la terra, als boscos, i l’aigua. I en la Cimera dels pobles, paral·lela a la dels governs, les organitzacions populars intercanviaran propostes i accions, per reforçar els seus llaços i la seva presència en el món, contra vents i marees.
