S’autoritza interrompre embarassos en casos d’anencefàlia fetal
La decisió del Suprem Tribunal Federal (STF) del Brasil de legalitzar l’avortament de fetus anencefálics, estableix un precedent per ampliar a altres casos la interrupció de l’embaràs com un dret reproductiu de les dones.
La decisió va ser adoptada el dimecres 11 i el dijous 12 d’abril amb vuit vots a favor i dos en contra. La decisió al·lega que si no hi ha possibilitat de vida no correspon defensar aquest dret constitucional.
L’ anencefàlia és una deformació fetal diagnosticable durant l’embaràs, que consisteix en la manca total o parcial del cervell i de la volta cranial, i que condemna a morir el nadó poc temps després de néixer.
“L’úter és la primer bressol de l’ésser humà. Quan el bressol es transforma en un petit taüt, no hi ha vida “, va justificar la magistrada Carmen Lúcia Rocha, al·ludint al lema emprat per grups feministes: “Bressols, no taüts “.
“Donar a llum és donar vida i no donar mort”, va argumentar el jutge Carlos Ayres Britto. Els magistrats van comparar l’embaràs d’un fetus anencefàlic amb una tortura que amenaça l’estabilitat psíquica de la gestant.
Tècnicament, la sentència és una acció per incompliment d’un precepte fonamental derivat de la Constitució, una eina per reparar la lesió a un d’aquests preceptes, resultant d’un acte de qualsevol poder públic. Va ser posada a consideració del màxim tribunal en 2004 pel magistrat Marco Aurélio Mello.
Per Patricia Rangel, doctora en Ciències Polítiques de la Universitat de Brasília i del Programa Interdisciplinari de la Dona de la Pontifícia Universitat Catòlica de Goiás, l’acció és històrica perquè col·loca la decisió d’interrompre o no la gestació en mans de les embarassades.
A més representa un canvi en el Codi Penal, que fins ara només exceptuava de delicte les interrupcions voluntàries de l’embaràs per risc de vida de la mare o per una gestació originada en una violació sexual, va dir Rangel a IPS / Cimacnoticias.
Va ser molt important “situar a la dona com a protagonista de la seva pròpia història, permetent decidir sobre la interrupció o no d’aquesta gestació d’un fetus inviable per a la vida extrauterina”, va destacar Paula Viana, una de les coordinadores del feminista Grupo Curumim de Recife, capital de Pernambuco, estat del nordest.
Respecte al dret a decidir
Els arguments de la majoria del STF van posar en joc conceptes com el dret reproductiu i de la dona a decidir.
Era “impensable” anys enrere “sentir de la Cort Suprema paraules referents als drets sexuals i reproductius de les dones”, molt menys els arguments “emfàtics sobre l’autonomia reproductiva”, va dir Viana a IPS / Cimacnoticias.
Fins ara, aquest tipus d’avortament requeria un enutjós tràmit i l’autorització d’un jutge.
Segons el magistrat Mello, en aquest país s’han atorgat unes 3 mil autoritzacions d’aquest tipus, mentre la incidència nacional de la anencefàlia és d’un cada mil naixements, una de les més altes del món, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Viana va considerar que els veredictes basats en l’autonomia reproductiva permeten “ampliar, qualificar i recol·locar el debat sobre la legalització de l’avortament”.
Aquest debat s’ha de donar com una qüestió de salut pública i de justícia social. “Milers de dones moren per avortament clandestí i insegur al Brasil, en general dones pobres i sense accés a serveis de salut qualificats”, ha sostingut.
Beatriz Galli, de la filial brasilera de Ipas, organització mundial que treballa a favor de l’accés a un avortament segur, va dir a IPS / Cimacnoticias que la decisió “contribueix a trencar tabús”.
També ajuda a “acabar amb la cultura de la maternitat compulsiva o de la santificació del sofriment de la dona, que ha de dur endavant el seu embaràs contra la seva voluntat i sense condicions”, va emfatitzar.
Durant la sessió del STF es van llegir durs testimonis de dones que van ser obligades a esperar a la vegada un naixement i una mort.
“Obligar una dona a mantenir la gestació s’assembla a la tortura i és un sacrifici que no se li pot demanar a ningú”, ha considerat el magistrat Mello.
Per la despenalització
Molts dels arguments de la decisió poden servir de base per qüestionar la constitucionalitat de la penalització de l’avortament en altres casos no expressos en la llei penal, va opinar Galli. Per exemple, la interrupció de l’embaràs per motiu de risc i salut de la dona.
Rangel es va referir als desafiaments per aplicar aquest nou dret: el desconeixement dels professionals de salut, la resistència d’alguns d’ells a practicar avortaments fins i tot legals, i l’actuació conservadora de parlamentaris religiosos articulats en el Moviment Pro Vida.
Aquest moviment, segons Rangel, és responsable de retrocessos en el Congrés que actualment analitza diversos projectes per penalitzar fins i tot els avortaments en els tres casos permesos, o per adoptar l’anomenada “Beca violació”, que donaria dret a una pensió alimentària i a un salari mínim el nen gestat després d’una violació sexual.
En el Poder Legislatiu hi ha més de 20 propostes sobre el tema i la majoria busca la revocació dels drets garantits, va alertar Rangel. La decisió suprem pot, en aquest context, influir positivament en el Congrés, va opinar Viana.
El magistrat Mello no considera que de l’acció del STF es derivi una legitimitat de la pràctica d’avortament, encara que reconeix que és una qüestió que pot ser sotmesa al tribunal.
Durant la votació, grups religiosos evangèlics i catòlics van protestar al·legant que els fetus anencefálics són éssers humans vius. Per l’arquebisbe de São Paulo, Odilo Scherer, per més “breu i fràgil” que sigui aquesta vida humana, s’ha de respectar.
Ricardo Lewandowski, un dels dos magistrats que van votar contra l’acció, va argumentar que aquesta es podria estendre a altres deformacions fetals. No s’ha d’imposar “pena” capital a aquest fetus “reduint-lo a la condició d’escombraries o d’alguna cosa que no serveix”, ha afirmat.
Ningú està obligat a efectuar un avortament de fetus anencefàlic, va replicar Rangel. L’especialista va recordar que l’OMS estima que es practiquen 46 milions d’avortaments per any al món, 4.2 milions d’ells a Amèrica Llatina i el Carib.
D’aquestes intervencions quirúrgiques, unes mil per any acaben en la mort de la dona per complicacions derivades de la seva pràctica insegura.
“Cap militant de la legalització de l’avortament el defensa com a mètode anticonceptiu”, va dir. “El que es reivindica és que deixi de ser considerat crim per disminuir la seva pràctica i el seu poder destructiu”.
* Aquest article va ser publicat originalment per l’agència internacional de notícies IPS.
