OBITUARI*
Per Dolors Viñas, periodista
Va néixer a Ferrol l’any 1945 i va morir el passat mes d´octubre a Barcelona víctima d’un càncer, un mieloma múltiple que li van diagnosticar fa tres anys i contra el qual va lluitar amb tot el seu esperit fins que la va vèncer. Era la meva estimada germana petita.
Des de menuda va ser una criatura amb un encant molt especial, no tant sols pel seu aspecte físic, també perquè la seva presencia irradiava bondat. Tal vegada perquè de ben petita, unes angines desafortunades tractades amb terramicina li van fer perdre una part de l’oïda. Parava a les paraules una mena atenció dolça, com intermitent, que li donava aquest encant. Va ser una noia estudiosa, treballadora i responsable i li va tocar fer de mainadera de tres germans petits, diria que massa sovint. També va ser sempre al costat del seu marit en tot, de manera especial i solidaria en l’educació dels seus fills adolescents que l’han considerat la seva segona mare.
Alhora va ser una dona excepcional per a tota la família, les amistats i a la feina. Malgrat les seves limitacions per la sordesa es va convertir en activista laboral de la banca. Va ser la primera dona directora d’agència d’Espanya i va desenvolupar una carrera anys lluny del model masculí. Ella, junt mb les seves companyes, van crear escola en aquest sentit i van obrir camins dignes a les noves generacions de dones valuossíssimes eclipsades pel masclisme del potent mon de la banca. Sempre que tenia ocasió posav de manifest les dificultats de les persones sordes per accedir a la informació i a la cultura. Amb el temps es va tornar experta en aparells i audiòfons.
Era una vitalista nata. Una gran lectora, sempre estava al dia d’autors i novetats. Un cop llegits els llibres li cremaven a les mans i els regalava a qui creia que més li podien interessar, Una «recomanadora» de lectures immillorable en l’art de maridar llibres amb les persones que coneixia. Va ser un viatgera insaciable. Li agrdava córrer, nedar, allò important per ella era participar i en el seu temps crec que va ser una bona golfista.
Algú pensarà que escric així per amor de germana, però no. Rebem molts condols que no podem ni contestar per la consternació que ens provoquen i, tot i que som colla, de debò que no sabem pas com esbrinar de quina manera podrem omplir l’immens buit que ens ha deixat.
Arrelada especialment a la terra que et va veure néixer, Montsinya, mil gràcies per tot, mai no podrem deixar d’estimar-te ni en accent català ni gallec. Al Tanatori de les Corts en el teu comiat van sonar els acords de la «Negra sombra» la «Salve marinera» i el «Virolai» perquè volis ben alt mentre 75 persones, l’aforament permès, no podíem parar de plorar. Al cementiri de de Sabadell on son els pares i la nostre estimada germana gran Margarita et vam donar el darrer adeu.
Descansa en pau guapíssima!
*Article publicat a “El 9 Nou” el 9 d’octubre de 2020
