“Maria Galindo ha creat durant els últims 15 anys una pràctica artística radical … Posant en conversa les pràctiques i coneixements subalterns de les dones indígenes i les tradicions polítiques i literàries de l’anarquisme, el punk i el feminisme no blanc”, així presenta Paul B. Preciado a ArtReview a la “artista, intèrpret, activista, escriptora i cofundadora del col·lectiu bolivià Dones Creant” que serà a Barcelona el 21 de maig.
Galindo durà a terme una performance i debat “La gàbia invisible. Descolonització i despatriarcalització “a la sala Cuina de l’Espai Francesca Bonnemaison, sota l’organització de la Xarxa de Migració Gènere i Desenvolupament i el suport de la Diputació de Barcelona.
El text de Preciado sobre Galindo explica el tipus de presentació que fa la boliviana i el seu profund sentit polític feminista: “Maria Galindo respon desplaçant l’art del mercat i la galeria i retornant al lloc on va néixer: la plaça pública, el ritual social. Contra la purificació racial i sexual del cos, l’obra de Maria Galindo exorcitza el terror de la història colonial mitjançant una bastarda teatralització iconoclasta de símbols catòlics i patriarcals. Contra l’economia capitalista d’explotació i destrucció ecològica, l’animisme artístic de Maria Galindo utilitza objectes i cossos ‘barats i trencats’, invertint amb nova vida com tòtems d’una revolució poètica per venir que apunta a desafiar les nostres maneres convencionals de percepció i les nostres economies desitjades”.
L’activisme i la capacitat transgressora de Galindo no deixa indiferent a ningú. “Sóc puta, sóc lesbiana, sóc boliviana. Només puc existir construint aliances prohibides entre aquestes posicions discursives i polítiques que se suposa que estan en contradicció entre si. Parlo des del lloc de la tortura i la violència, però no per donar testimoni, sinó per imaginar la felicitat des d’una posició de desobediència”, és com ella es presenta.
Per això, Preciado respecte a ella afegeix que: “La seva pràctica, no únicament artística, pertany a un llinatge on també podríem ubicar les obres de Pedro Lemebel i Les Egües de l’Apocalipsi, Ocaña, Miguel Benlloch, Sergio Zevallos, Beau Dick, Lygia Clark, Michel Jornhac, Ulrike Ottinger, Annie Sprinkle i Beth Stephens, Vala Tanz o Guillermo Gómez Peña“.