Va succeir a l’Índia el 2012. Una estudiant de 23 anys va ser violada a Nova Delhi per part de diverses persones, quedant seriosament ferida, entre la vida i la mort.
La reacció mundial va arribar fins a les Nacions Unides, i va donar lloc a la declaració d’ONU Dones la Directora Regional de Programes a Àsia Meridional condemnar fortament aquest atac.
Anne F. Stenhammer va reclamar que els culpables fossin portats davant la justícia, i va sostenir que aquest atac era contra totes les dones de l’Índia, ja que la violència contra les dones és un assumpte de drets humans.
Malgrat la disposició de les autoritats d’aquest país, que inclusivament van promoure canvis en la legislació, el fet s’ha repetit recentment.
Va succeir a l’Argentina el 2003. Una nena de quinze anys, integrant de l’ètnia Qom, va sortir a passejar amb una amiga per la plaça del seu poble , a la Província del Chaco. Tres joves van intervenir en la violació, dos d’ells la retenien pels braços i li tapaven la boca, mentre el tercer la violava.
La sentència va ser un compendi de discriminació de gènere i d’ètnia, i els acusats van ser absolts. Dues entitats de la societat civil van resoldre formular la denúncia davant el Comitè de Drets Humans, invocant les violacions al Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Notificat l’Estat Argentí, es va crear una taula de diàleg i es va acordar una agenda reparatòria, encara abans que s’emetés el dictamen del Comitè.
Som al mes de gener de 2014 a Argentina. Tres treballadors rurals són detinguts acusats de violar una jove de vint anys a la qual van conèixer en un local de ball en una localitat de la Província de Neuquén. La noia va ser trobada deambulant en estat de xoc, el metge policial va constatar la submissió sexual, mentre els agressors van ser identificats per la víctima. Es troben acusats d’abús sexual amb accés carnal agreujat per la participació de dues o més persones.
La història torna a repetir-se, de l’Índia a Argentina la vulneració dels drets de les dones segueix sent una constant.
Aquests crims s’han d’acabar, cal reclamar un fort pronunciament de les autoritats locals sobre la no repetició, sobre la necessitat de treballar el concepte de ciutats segures per a les dones i nenes, i aplicar fermament les lleis vigents, no permetent la impunitat d’aquests agressors sexuals.
