El passat 11 d’octubre es va celebrar a Bolívia el “Dia de la Dona Boliviana” en commemoració del naixement, el 1854, d’Adela Zamudio, escriptora, poetessa i pionera en el feminisme, que, tancada entre la serralada i la selva del seu extens país andí de pocs habitants, no va aconseguir el renom i reconeixement internacional d’altres autores llatinoamericanes.
Va ser Lidia Gueiler Tejada, l’única dona presidenta de Bolívia, la qual en el seu curt govern (1979-1980) va instituir el Dia de la Dona Boliviana com a reconeixement a Zamudio per la seva obra literària i intel·lectual on la discriminació cap a la dona sempre va ser denunciada.
L’escriptora boliviana Lydia Parada considera que Adela Zamudio “ha estat una de les més grans d’Amèrica, però lamentablement no ha aconseguit la fama de Gabriela Mistral, ni de Juana d’Ibarbourou“.
En el Diccionari Cultural Bolivià, el literat Willy Muñóz assenyala que l’obra d’Adela Zamudio “no va influir a les escriptores de la seva època perquè pràcticament va ser silenciada en vida, vilipendiada per les seves idees i actes progressistes. A més de que la seva literatura es va avançar al seu temps i ella mateixa es va enfrontar a poderosos poders d’una època quan la dona encara no tenia accés al cercle públic… Els seus relats qüestionen les pràctiques d’institucions d’índole patriarcal, com l’església, de la organització critica les maquinacions econòmiques dels sacerdots, la hipocresia clerical i la falsa religiositat dels seus feligresos. Així mateix, els seus contes posen al descobert els mecanismes que oprimeixen la dona en la societat, la construcció genèric-sexual que la margina i les estructures socioeconòmiques immutables que l’empobreixen”.
Gran part de l’obra literària que s’ha produït a Bolívia no és coneguda fora de les seves fronteres i tampoc ha aconseguit arribar a molts lectors nacionals per dificultats editorials, és per això que fa pocs anys es van triar les “15 obres fonamentals de la literatura boliviana” per reeditar-les, una d’elles és la novel·la epistolar “Íntimas” d’Adela Zamudio, la resta de les autories corresponen a homes.
“Jo crec que, literàriament parlant, si considerem a Hispanoamèrica com un mapa, crec que Bolívia hi és absent … això es degut inicialment a la manca d’òrgans de distribució”, explica Muñóz.
La dona boliviana té dret a vot a partir de la Revolució de 1952, que també va permetre exercir el seu dret electoral a les poblacions indígenes camperoles. Amb un alt índex de violència masclista, a Bolívia aquest 2013 es va promulgar la Llei Integral per Garantir a les Dones una Vida Lliure de Violència.
En l’obra d’Adela Zamudio es troba: “Ensayos políticos” (1887), “Íntimas” (1913), “Peregrinando”, “Ráfagas, París” (1914), “Cuentos breves”, “Noche de fiesta” i “El velo de la Purísima”, a més de la seva producció poètica, sent un dels seus poemes més coneguts:
Néixer home
Quin treball ella passa
per corregir la poca traça
del seu marit, i a la casa,
(permeteu-me que em sorprengui)
tan inepte com fatu
segueix ell sent el cap,
perquè és home.
Si alguna versos escriu
– D’algú aquests versos són
que ella només els subscriu;
(permeteu-me que em sorprengui)
si aquest algú no és poeta
¿Per què tal suposició?
– Perquè és home.
Una dona superior
en eleccions no vota,
i vota el murri pitjor;
(permeteu-me que em sorprengui)
amb només saber signar
pot votar un idiota,
perquè és home.
Ell s’abat i beu o juga
en un revés de la sort;
ella pateix, lluita i prega;
(Permeteu-me que em sorprengui).
Ella es diu “ésser feble”,
i ell té el cognom “ésser fort”
perquè és home.
Ella ha de perdonar
si el seu marit li és infidel;
mes, ell es pot venjar,
(permeteu-me que em sorprengui)
en un cas semblant
fins i tot pot matar ell,
perquè és home.
Oh, mortal!
Oh mortal privilegiat,
que de perfecte i com cal
gaudeixes segur renom!
per ser això, què has necessitat?
Néixer home.
