Dimarts 26 de setembre hi hagué l’acte central de la Campanya Dones pel sí al Centre Artesà Tradicionàrius. Un acte amb un cartell d’impacte, 12 veus de dones, d’espais polítics diferents, mostra de la diversitat de dones que han treballat juntes per enfortir la presència de les dones a la campanya així com per omplir els arguments pel Sí des d’una perspectiva de les dones.
Hi han participat els partits, entitats i organitzacions juvenils sobiranistes, des d’ERC amb Mireia Mata, la CUP amb Mireia Boya, Demòcrates amb Mar Forcada, Poble Lliure amb Esther Rocabayera, el PDECAT amb Núria Balada, Òmnium Cultural amb Eulàlia Solé, Dones per la Independència amb Paula Castellví, les JERC amb Judit Pellicer, l’Assemblea de Joves de l’ANC amb Júlia Vernet, Arran jovent amb Paula Serrano i les Ajup amb Mónica Pujadas.
L’acte va ser presentat i conduït per Tània Verge (Dones pel Sí) i de fi de festa Roba Estesa va oferir un concert reivindicatiu i festiu.
Reivindicacions i voluntats per a la República Catalana
“Les dones hem de tenir veu en la política”, reclamà Balada. “Tant nosaltres com el país ens volem alliberar d’una opressió i ho farem conjuntament”, afirmava Castellví. I “l’ independentisme i el feminisme han d’anar de la mà perquè dóna veu a les dones”, reblava Pellicer.
Totes coincidiren en el convenciment de sentir-se davant una oportunitat història per fer la revolució feminista tot creant un estat per millorar la vida de les persones. Així ho proclamava Castellví: “Tenim oportunitat única de fer la revolució feminista! Treballen juntes i en xarxa per fer-ho possible!”.
Tot recordant la figura de Montserrat Roig, es valorà la finestra d’oportunitat que obre la construcció de la República Catalana i el paper de la cultura a la República: “La cultura és l’arma més revolucionària a llarg termini”, assegurava Solé.
També hi hagué espai per reclamar canvis socials inajornables: els socioeconòmics reals com a única via per acabar també amb el patriarcat; la superació de les desigualtats de gènere; la necessitat de crear espais propis pel jovent més propers que les institucions polítiques, tal i com digueren respectivament Rocabayera, Mata i Serrano. En la mateixa línia i més encara davant les lleis tombades pel TC, reivindicava Forcada la necessitat d’estructures d’estat per superar desigualtats posant la cura de les persones grans (assumida per les dones) al centre de la política, objectiu compartit per la diputada Boya.
Hi haurà dificultats per aconseguir-ho si les dones no estant presents directament des del minut zero en la construcció de la República, afirmen totes conscients de les dificultats. Així, el procés constituent que s’obrirà el 2 d’octubre, si guanya el SÍ, esdevé un element cabdal, tant per la necessària participació de les dones feministes com per les metodologies de participació que es puguin desenvolupar.
Boya assegura que les dones aporten una visió diferent en tots els temes possibles i per això han d’estar a tots els debats durant tot el Procés Constituent. La seva coincidència també és plena en que no es poden fer passes enrere en els drets i llibertats ja assolits. Acabava amb una crida dirigida a la complicitat dels homes: “Hem de continuar alerta, seguir fent pressió als carrers és imprescindible; però que siguin els homes també els que es posin les piles” els interpel·là.
Davant les incerteses d’aquests dies, totes les participants instaven a sortir al carrer, anar a votar diumenge, a no tenir cap por davant les amenaces de l’Estat espanyol, tot recordant la genealogia feminista “amb les sufragistes que com nosaltres van exercir els seus drets sense demanar permís”, subratllà Rocabayera. “Si tenim la informació correcta i desbordem els col·legis electorals #votarem i guanyarem! Tinguem confiança”, reclamava Solé.
Amb un record per totes les dones migrades que no podran votar l’1 octubre, “el diumenge tenim cita per fer allò amb el que podrem canviar-ho tot!” fou el missatge final.
