Aquest dilluns Salil Shetty, secretari general d’Amnistia Internacional (AI) com a cap d’una missió d ‘”alt nivell”, s’entrevistarà amb el president Enrique Peña Nieto, per lliurar-li les seves opinions sobre l’estat en que es troben els Drets Humans a Mèxic.
El senyor Shetty havia dit a Saltillo, Coahuila, que no es pot parlar de reformes estructurals si no hi ha respecte als drets humans.
La missió té especial preocupació per les violacions als drets de les i els migrants, sobre la desaparició de persones i la violència contra les dones. Afers profusament investigats, en tal grau que comptem amb el detall d’on i com succeeixen atrocitats en espais territorials concrets; sabem, fins i tot, quines ciutats o delegacions polítiques signifiquen greu perill per a les dones, periodistes, defensors i defensores de drets humans. Però tot això no ha significat gairebé res, regna la impunitat i no sabem res congruent sobre les accions de justícia.
La missió d ‘”alt nivell” d’AI passa precisament un mes abans que es compleixi el termini perquè Mèxic informi al Consell de Drets Humans de Nacions Unides (ONU) sobre quantes i quines de les 188 recomanacions que aquest organisme va fer a Mèxic en el seu segon Examen Periòdic Universal (EPU), que va presentar dimecres 23 octubre 2013 a Ginebra, Suïssa, i ningú sap si Mèxic ja va respondre o no. Per tant la visita d’AI és estratègica. Què respondrà el govern?
Per a ningú és una novetat sobre la crisi, dolorosa i tremenda, que vivim en matèria de Drets Humans. Punyents totes les dades. S’han detingut, torturat i desaparegut -segons AI- ,a 83 mil migrants, és insuportable pensar en més de 26 mil desaparicions per no parlar de les més de tres mil dones assassinades cada any i els números de tràta de nenes i dones amb fins d’esclavitud sexual.
El govern de Peña Nieto té greusdificultats. Mèxic és un país que ja no enganya a ningú. Les lleis, les mesures de protecció, per exemple, a periodistes no han servit per a res, mentre que a estats com Veracruz, es fa evident que les i els periodistes no poden treballar i són perseguits, i fins i tot assassinats, mentre que s’apuntala al governador, amic del president de la República.
El mateix passa amb situacions explícites i conegudes com la tracta de dones a Tlaxcala, Jalisco i las Lomas de Chapultepec, on les dades i investigacions estan fetes i no s’actua. Què poden respondre governadors, procuradors de justícia i la flamant policia federal? L’autoritarisme i el patriarcat, bé, plens de bona salut. I hi ha qui dubta dels testimonis de dones i nenes.
Aquest 14 de febrer, durant el ball de la mobilització femenina en l’Albereda Central, per cridar l’atenció sobre la violència contra les dones i llançar el missatge que encara pensen en la utopia de relacions amables i satisfactòries, va revelar o més aviat va ratificar, dades incontrovertibles. Són creixents i sostingudes les xifres d’assassinats femenins, cada vegada més cruels als estats de Mèxic, Chihuahua, Guerrero, Guanajuato, Michoacán, Oaxaca, Sinaloa, Chiapas i Sonora.
La Iniciativa de les Dones Premi Nobel va concloure, en un informe, que degut al creixement del feminicidi entre 2006 i 2012, la situació a Mèxic havia aconseguit la qualificació de “crisi preocupant”. L’ Observatorio Nacional del Feminicidio va comptabilitzar, en els últims quatre anys, 3.139 feminicidis a 13 Estats de Mèxic, sense considerar les dades de Chihuahua, on va créixer la taxa tot l’operatiu contra el crim.
Amnistia Internacional va registrar 2.000 assassinats de dones en un sol any, una mitjana de sis per dia, ja que entre 2008 i 2009 van augmentar els homicidis femenins 69 per cent en relació amb anys anteriors. El nombre d’assassinats contra dones en estats com Chihuahua és 15 vegades més alt que la mitjana mundial per exemple, i en tot el país es cometen 6.4 assassinats de dones per dia, dels quals 95 per cent queden en la impunitat, mentre que 10 estats les xifres registren taxes de creixement sostinguts d’assassinats de gènere.
Segons xifres de les Procuraduries, han desaparegut en els últims quatre anys 3.149 dones en nou estats de la República, en edats que oscil·len entre els 10 i 17 anys d’edat. Si parlem de les víctimes de violència sexual i trata de persones, la mestra Teresa Ulloa, directora de la Coalición Regional contra el Tràfico de Mujeres y Niñas a Amèrica Llatina i el Carib (CATWLAC), afirma que el crim de desaparicions arriba a 20 mil persones a l’any, és a dir 16 víctimes per cada 100 mil habitants.
I si parlem de violència sexual en un sol any, Amnistia Internacional va detectar al voltant de set mil violacions, de les quals, no més cinc per cent ha estat ingressat a la presó. I fins al 2012 la Camara de Diputados va parlar de 15 mil violacions denunciades.
Però hi ha una xifra negra esgarrifosa, es parla de 112.000 violacions cada any, És,a més més, alt el percentatge de dones violades que resulten embarassades, com ho indica l’Ínforme Nacional sobre Violència i la Salut a Mèxic realitzat per Ipas Salut, organització civil, que assenyala que entre 7 i 26 de cada cent violacions provoquen un embaràs.
En l’Enquesta Nacional sobre Violència contra les Dones, de l’Instituto Nacional de Salud Pública, es va reflectir que el 7.6 per cent va reportar abús sexual en la infància, i són els familiars agressors en un 13.7 per cent del total de dones que van ser violades quan eren menors de 10 anys, mentre que el 65 per cent, ho va ser entre els 10 i els 20 anys d’edat, segons aquesta enquesta.
L’agreujament de la violència contra les dones periodistes i defensores dels drets humans és funest. Només entre els anys 2002 i 2010 van ser assassinades 10 periodistes a Mèxic, i entre desembre de 2010 i novembre de 2012 van ser assassinades 15 defensores de drets humans, la majoria d’elles en els estats de Chihuahua i Guerrero, segons denúncia de l’organització internacional Associades pel Just (JASS).
El secretari general d’AI va arribar a Mèxic el dia 15 i a més d’escoltar persones migrants, víctimes de tortura i als seus familiars, també es reunirà amb integrants del Congrés. AI obrirà una nova oficina a Mèxic i segurament la seva anàlisi de la situació, ens reptar tornar els ulls a nous referents valóricos de la convivència humana, perquè les xifres són superiors a les històries de països en guerra o sotmesos per alguna dictadura, com les conegudes en la història.
En l’Examen Universal de les Nacions Unides va cridar l’atenció l’observació d’Holanda pel que fa a la legislació d’alguns estats de la República en què es protegeix la vida des de la concepció, fet que ha influït en la dificultat de les dones per poder recórrer a l’avortament en cas de violació i altres causes. Feminicidis indirectes, ja que moltes moren en l’intent.
És també alarmant que segons l’ONU hi ha un augment de casos de tortura, efectes negatius de la desigualtat social, l’abús del fur militar i la indiferència en el combat a la corrupció.
