OPINIÓ
Sochy és tristament famós, acull unes olimpiades d’hivern sota una discriminació històrica. En un àmbit com l’esportiu les persones LGTB tenen moltes dificultats per “sortir de l’armari” i Sotchy representa un retorn forçat i violent a l’armari.
A banda de declaracions estúpides i poc sensibles, cal tenir en compte el que allà passa. El món mira els esdeveniments esportius sense tenir en compte les agressions, els assassinats i la violència que pateixen les persones del col·lectiu LGTB. La resposta a l’amor és l’odi i la violència i el món observa la màxima fita esportiva, els valors olímpics que reclama, amb indiferència cap a aquesta violència, aquesta discriminació.
Darrerament esportistes com Tom Daley o Casey Stoney han mostrat publicament la seva homosexualitat. Casey va fer declaracions denunciant el que passava a Rússia “No aniré ni a Rússia ni a Qatar a veure els mundials perquè no seré benvinguda. Crec que és increïble que aquests països organitzin mundials i olimpíades quan no accepten a tothom. Hi haurà esportistes olímpics gais que competeixin a Rússia. No puc imaginar com estaran d’espantats”.
La LGTBfòbia potser una cosa que s’oviï? El dret internacional pot oblidar els drets de les persones? Rúsia impulsa lleis anti LGTB i permet la violència contra les persones per la seva orientació sexual. A Ucraïna la comunitat internacional tanca els ulls davant les propostes legislatives en aquest sentit i la vulneració dels drets LGTB. A Uganda, Gambia, s’impulsen lleis contra les persones LGTB i es permet la violència lgtbfoba. Qatar, Xina, Hondures… una llista enorme de països que vulneren els drets fonamentals mentre les Nacions Unides i la comunitat internacional miren cap a una altra banda.
Vladimir Luxuria és una activista trans que va donar la cara per totes i tots a Sochy i va ser detinguda i expulsada amb el beneplàcit del COI. Ha estat declarada persona non grata pel simple fet d’expresar les seves demandes, de reivindicar els drets de totes i tots. El dret al propi cos és un dret negat, un dret no reconegut i un dret infravalorat. Les dones som al punt de mira d’aquesta negació, d’aquesta vulneració del dret fonamental: el dret a ser i a existir en dignitat i llibertat, però el col·lectiu LGTB no resta al marge d’aquesta negació. La negació de la diversitat sexual és una negació d’un dret fonamental, però també d’una necessitat humana: el dret a estimar i ser estimada.
Mai cap prohibició, cap violència, cap llei ni expressió d’odi podrà acabar amb allò que volem i estimem, mai l’amor podrà ser eradicat de l’esser humà i aquest amor és el que ens farà lliures, malgrat les dificultats. Justin Fashanu, exjugador de fútbol, Thomas Hitzlsperger exjugador de l’Everton, Thomas Daley saltador de trampolí, Casey Stoney capitana de la selecció anglesa de fútbol, Bilie Jean Cking extenista i membre de la delegació olímpica d’EUA… han mostrat la seva homosexualitat. Luxuria l’ha reivindicat. Rúsia ha expulsat i castigat. La comunitat internacional ha obviat. Aquest és el món que volem?
