OPINIÓ
En un petit poblat indígena les dones unides han documentat l’augment de l’abús sexual infantil. Els homes del poble resten en silenci i amb això protegeixen els abusadors.
Elles s’organitzen creant una associació civil, amb advocades, psicòlogues i treballadores socials fan la tasca de transformar les conductes socials que avalen l’incest i l’abús normalitzat.
Llavors un grup de líders comunitaris defensors de “usos i costums” decideixen dur a terme una campanya, no per protegir nenes i nens sinó per desacreditar les activistes.
Inciten a que siguin apallissades, humiliades i castigades. Ara elles tenen dues batalles per guanyar, la primera pel benestar de la infància, la segona per la seva pròpia seguretat.
Denuncien, però que el Ministeri Públic considera, seguint el consell dels líders comunitaris, que les activistes han trencat el contracte social, estan evidenciant la desigualtat de poder, fent públic l’incest, llavors l’autoritat silenciosament col·labora amb els líders per castigar-les.
Ara elles tenen tres batalles: per la infància, contra els abusadors i contra l’autoritat corrupta.
Aquestes dones, a més, tenen una vida privada que es veu trastocada diàriament per les batalles que han decidit portar endavant. El desgast emocional, familiar, social i econòmic s’acumula com una sufocant muntanya de carbó que arrabassa l’alè.
Però elles han triat ser un escut social contra la violència, la impunitat i el silenci. El seu compromís ètic les ha convertit en salvaguardes per a la protecció social, en escuts humans per les seves companyes. Viuen alerta dia i nit. Hi ha gent que aplaudeix la seva tasca, però no les protegeix.
Milers de dones escut, professionals dels Drets Humans (DH), de germanes, mares, filles, esposes i companyes es juguen la vida contra la impunitat, i conformen la Xarxa Nacional de Defensores de Drets Humans a Mèxic; són part de la Iniciativa mesoamericana de Dones Defensores de Drets Humans.
Colòmbia i Mèxic són els països on és més perillós ser defensora de DH.
Part de la societat, acompanyada per servidors públics, es nega a l’eradicació de les violències, es resisteix a la millora del medi ambient, al dret a la mobilitat humana, a defensar la terra i l’aigua, a la igualtat social, jurídica i econòmica.
Només juntes i amb gran professionalisme van ser capaces de documentar les xifres de l’horror: 118 defensores de DH greument agredides. En dos anys 25 ciutadanes que van decidir marcar la diferència van ser assassinades pels enemics de les llibertats.
En una reunió mundial a Ginebra, Suïssa, es va demostrar que si bé les i els defensors estan en perill, les dones dedicades professionalment a això són violentades amb més intensitat per ser del sexe femení.
D’aquí que les ataquin sexualment com a manera d’escarment per atrevir-se a assumir el seu lideratge, les capturin il·legalment, les torturin, fabriquin contra elles expedients judicials falsos per desviar els seus esforços laborals i haver d’enfocar-se en la seva pròpia defensa.
Les estigmatitzen, fan campanyes de desprestigi mediàtic contra elles pagades per empreses o governs locals, les agredeixen, les amenacen i eventualment les assassinen.
Això s’agreuja sempre quan les dones són indígenes i camperoles, ja que el persistent racisme pren ressò a les seves veus i desestima la importància del seu treball comunitari.
El 2012 es va promulgar la Llei per a la Protecció de Persones Defensores de Drets Humans i Periodistes, i es va decretar la creació de mecanismes de protecció.
La veritat és que fins i tot les activistes mexicanes que viuen amb la protecció d’aquest mecanisme reben agressions amb més rancúnia a partir que denuncien les amenaces.
Està plenament evidenciat que el 87 per cent dels agressors de dones activistes són agents de l’Estat, és a dir autoritats municipals, estatals i federals.
Els policies i militars constitueixen el 14.3 per cent dels agressors. El 34 per cent són empresaris i seguretat privada, i el 15 per cent és gent de la pròpia comunitat. Però per què ha de interessar-li a vostè això?
Molt senzill: perquè són les seves filles i fills, les dones de la seva comunitat, la nostra terra i aigua pura, el nostre drets a la informació i llibertat de premsa, el nostre dret a la participació política ia una vida lliure de violència, el que elles defensen per que tota la gent pugui seguir amb les seves vides mentre algú més construeix un món millor.
Elles protesten davant la impunitat, per això criminalitzar la protesta és criminalitzar la llibertat de tota la societat.
Ultimadamente protegir una defensora dels drets humans de la seva comunitat, exigir que treballi en llibertat, protegida i segura és convertir-se en còmplice de la construcció de la pau sense jugar-se la vida. Perquè vostè estigui segura, elles han de estar-ho també.
