Una delegació de la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores amb Visió de Gènere de Catalunya (XIDPIC.CAT), en representació també de La Independent i de GAMAG-Europe ha participat en aquesta XIII edició de la Trobada Iberoamericana que es va celebrar a la capital cubana de el 31 d’octubre al 2 de novembre.
La relació estreta de periodistes feministes catalanes i cubanes és continua des del 2005 quan se celebrà la I Trobada Internacional de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere a Morelia, Michoacán, Mèxic. La coneixença s’ha anat convertint en amistat a través de: visites mútues (en tres ocasions hem assistit a aquestes Trobades) i elles en tres ocasions ens han visitat per trobades de la Xarxa Internacional o com a ponents a diverses activitats de gènere i comunicació; l’intercanvi de classes i tallers; i la col·laboració entre les agències germanes de comunicació amb visió de gènere que són SEMLac i La Independent.
La complicitat i ajuda mútua han enfortit aquets llaços i ens ha fet conèixer de primera ma les realitats d’ambdós països. Val a dir que les nostres companyes i col·legues han estat i són les capdavanteres en la tasca de transformació del periodisme cubà en un periodisme menys discriminatori, més feminista i per tant més inclusiu.
El treball personal d’aquestes periodistes en mitjans cubans, en premsa estrangera amb delegació a l’ Illa, a la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Havana i a d’altres facultats de províncies, a la Càtedra Mirta Aguirre, a l’Editorial de la Mujer, així com la seva tasca continuada de cercar aliances amb organisme institucionals, ONG’s, i en la mateixa Unió de Periodistes de Cuba (UPEC), ha donat resultats. Hem pogut comprovar no només l’extensió de la comunicació amb visió de gènere arreu de l’Illa i l’impacte en les recents generacions de nous periodistes, sinó també el seu aprofundiment i progrés de nivell.
Aquestes tasques les coordinava fins a la seva mort la periodista i professora Isabel Moya Richards, mestra i puntal de les nostres col·legues. És en honor seu que a partir d’ara aquestes Trobades Iberoamericanes ja portaran el nom de Trobada Iberoamericana de Gènere i Comunicació Isabel Moya Richard.
Organitzat per la Unió de Periodistes de Cuba en col·laboració amb l’Editorial de la Mujer de la Federación de Mujeres Cubanas i l’Asociación Cubana de Comunicadores Sociales, amb suport d’Oxfam aquesta XIII edició, exitosa, s’ha celebrat a l’Hotel Nacional de l’Havana.
Val a dir que la UPEC, amb un equip format en l’actualitat pel president Ricardo Ronquillo Bello i tres vicepresidències – vicepresidenta primera, Rosa Miriam Elizalde Zorrilla, considerada una bona periodista que treballa la visió de gènere entre altres coses i que la protegeix i entén, així com Ariel Terrer Escalante, director de l’Institut Internacional de Periodisme José Martí, i Jorge Legañoa Alonso, sotsdirector de l’Agència Cubana de Notícies – ha facilitat i complert amb escreix les expectatives de la XIII Trobada Iberoamericana. Son periodistes entre 45 i 60 anys, amb capacitat d’autocrítica i amb ment oberta al periodisme no discriminatori, inclusiu i transformador. Així s’ha notat la tasca del sempre present a la trobada Jorge Legañoa, vicepresident de la UPEC i president del Comité Organizador i la de la vicepresidenta del Comité Organitzador d’aquesta edició, la periodista Sara Mas, actual coordinadora de la Càtedra de Comunicació i Gènere Mirta Aguirre i coordinadora de SEMLac.
Inserir la visió de gènere en els discursos quotidians de l’agenda mediàtica a Cuba com un element prioritari de les polítiques informatives fou assenyalat com un dels principals objectius per periodistes i professionals durant la XIII Trobada Internacional de Gènere i Comunicació “Isabel Moya Richard in memoriam”.
A destacar que la trobada es va iniciar amb el panell Isa, a la recerca de l’horitzó, en homenatge a qui va ser la seva principal impulsora. I la primera taula, no concretada en el programa, sobre la trata en el context Cubà on hi assistí per primera vegada un membre de l’exercit, el tinent coronel Yoandris González García, del Ministeri de l’Interior (Minint), especialista en el tema. Cal dir que la trata ha estat tractada en obert només darrerament en la societat cubana, potser per temor a les critiques i campanyes de l’exterior o per no adonar-se que la informació pública és imprescindible quan només s’està veient la punta de l’iceberg i quan les possibles víctimes no tenen cap percepció de risc.
Hi ha hagut moltes altres intervencions interessants a destacar: la de les periodistes de SEMLac, Lirians Gordillo i Dixie Edith Trinquete, la de la periodista colombiana Mónica Echevarria y la del seu col·lega Luis Ramiro; i la presentació de treballs de radio, Tv i premsa escrita sobre violències masclistes, famílies lesbianes i gais, i persones trans.
En continuïtat de la feina desenvolupada per la també creadora de la Càtedra de Gènere i Comunicació Mirta Aguirre, es va apostar per enfortir la capacitació sistemàtica en gènere i comunicació, la inclusió d’aquesta assignatura en les carreres de periodisme i comunicació social, la inserció de gènere en les agendes mediàtiques i la seva priorització en les polítiques informatives.
Fou un plaer també, per la delegació catalana, poder presentar l’audioviusal creat per la companya Fabiola Llanos de la XIDPIC.CAT en homentage a Montserrat Minobis i Puntonet. Una manera de mostrar el dol i alhora fer un homenatge a la periodista que és un paral·lelisme de lideratge amb les periodistes feministes catalanes com ho és Isabel Moya per a les cubanes.
I finalment, també mereix un apartat la intervenció del President de la UPEC, Ricardo Ronquillo Bello, en la seva defensa del feminisme.
Totes aquestes qüestions i d’altres temes tractats a aquesta XIII Trobada Llatinoamericana s’ofereixen a La Independent en l’edició d’avui, 14 de novembre i en la propera edició de 28 de novembre en forma de cròniques de Tona Gusi, Dalia Acosta, i periodistes de SEMLac i entrevistes signades per Teresa Carreras.
Com a temes pendents i on cal dedicar-hi més esforços persisteix el fet que els mitjans de comunicació nacionals segueixen reproduint les normes i estereotips patriarcals que sustenten inequitats i violències de gènere, que actualment un dels principals desafiaments és l’abordatge dels feminicidis i fonamentalismes religiosos, que la confusió terminològica ( entre violència familiar o domestica i de gènere o masclista, entre identitat i orientació sexual, etc.) i de continguts mostra que cal continuar amb els tallers de capacitació.
Isa, en la recerca de l’horitzó
Isabel Moya Richards, Isa, una de les imprescindibles va prendre notes per tota Cuba, va escriure reportatges per a la revista Dones, va ser acadèmica, professora universitària i va impulsar l’ensenyament de Gènere en diversos espais universitaris, inclosa la Facultat de Gènere i Comunicació de la Universitat de l’Havana. Va teoritzar, es va fer Doctora en Ciències de la Comunicació, va escriure llibres, va fundar una família, va teixir xarxes d’intercanvi professional dins i fora de Cuba, va defensar amb passió els drets de les dones.
Col·legues, familiars i amistats la van recordar amb afecte i, sobretot, amb la mateixa alegria, força i optimisme que sempre van acompanyar a Isa.
Carolina Aguilar Ayerra va explicar de la jove periodista que va veure arribar un dia a l’Editorial de la Dona i es va convertir en professional excepcional. La professora universitària Clotilde Proveyer Cervantes va recordar a la col·laboradora incondicional, l’acadèmica afable i planera que practicava la docència amb la mirada sempre aguda, enfocada a la realitat.
La periodista Lirians Gordillo la va evocar com la mestra feminista que li va canviar la vida i va impulsar els estudis de gènere en l’ensenyament superior de la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Havana, però que alhora va formar a joves de tot el país.
L’amiga i col·lega espanyola Cristina Pérez Fraga la va anomenar, sentidament, una de les imprescindibles. Va recordar amb nostàlgia les seves trobades a l’Havana i Madrid, el seu sentit de l’humor i que va ser una dona optimista per naturalesa com a filosofia de vida. Una dona, en el veritable sentit de la paraula, bona.
L’homenatge a Isabel Moya va incloure la distribució dels llibres Lletra amb gènere: proposta per al tractament de la violència de gènere en els mitjans de comunicació i Reinventar el periodisme: cap a una contracultura feminista en els mitjans de comunicació.
