Redacció
El passat 9 d’octubre l’ Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació va organitzar una taula rodona sobre la representació dels conflictes bèl·lics des de la perspectiva de les dones que portava per títol “LA CULTURA DE LA VIDA: dones, cultura de pau i mitjans de comunicació”.
La taula, que es va fer a La Bonne, Centre de de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, es va portar a terme online per tal de facilitar la participació dels diferents nuclis de dones de l’observatori i al públic en general. L’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació és una associació de 30 ajuntaments de Catalunya que es va crear l’any 2000 i que té l’objectiu de de promoure una cultura crítica en relació al paper de les dones en els mitjans de comunicació.
A la taula van participar diferents expertes, Anahita Nassir, politòloga catalano-iraniana i activista del moviment “Dona, Vida, Llibertat”, Txell Feixas, reconeguda periodista que ha treballat com a corresponsal a l’Orient Mitjà per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i María Eugenia Blandón, psicòloga social i activista feminista, la taula fou conduïda per la comunicadora feminista Carme Porta.
La taula era l’inici d’un procés participatiu “Cultura de la vida: dones, cultura de pau i mitjans de comunicació” que vol analitzar i debatre al voltant del tractament comunicatiu dels conflictes i les guerres des d’una perspectiva que tingui en compte les dones: la seva experiència com a receptores, com a subjectes representats, com a expertes o protagonistes, com a agents de resistència, organització i canvi.
Les participants van debatir sobre diferents temes. En primer lloc sobre l’existència o mancances de mecanismes en la construcció de pau que es planteja per aplicar la resolució 1325 de Nacions Unides, que recull la necessitat i participació del protagonisme de les dones en els processos de pau. Es van abordar diferents temes com l’espectacularització dels conflictes bèl·lics i el seu tractament estètic, l’estigmatització i victimització de les dones en l’imaginari col·lectiu, l’exhibició i banalització del patiment i del dolor; la deshumanització dels cossos violentats i la tendència a reproduir lògiques binàries sobre les formes d’entendre les relacions humanes, les dificultats quotidianes per sostenir la vida, així com la indiferència i la insensibilització que produeix de la saturació informativa.
Va ser un debat necessari i absorbent en el que clarament es recollien demandes reclamades pel feminisme.
Si us interessa veure el debat, en aquest enllaç el trobareu sencer.
