Cobertura especial 25N 2024
Per Magdalena Caccia i Laura Mercedes Oyhantcabal / SemMexic
És urgent l’atenció integral a les víctimes de violència i la participació de la societat civil. És necessari que les polítiques públiques destinades a la promoció de la igualtat de gènere incloguin en els seus enfocaments la identificació dels discursos antigènere i el seu possible impacte en la vida de les dones i les dissidències.
En aquesta línia, correspon enfortir els mecanismes d’abordatge de la violència de gènere i dels discursos neoconservadors en polítiques públiques i en la intervenció social, incloent-hi la implementació de serveis d’atenció i protecció per a les víctimes, la promoció d’una justícia amb perspectiva de gènere i la creació de mecanismes de denúncia i seguiment efectius.
D’aquí la importància d’una assignació de recursos específica per a una adequada implementació i seguiment de plans o projectes que reconeguin les múltiples formes de discriminació i violència que afronten les dones en situació de vulnerabilitat.
Aquestes polítiques han de considerar totes les manifestacions de violència, entenent que les socials, culturals, econòmiques i simbòliques solen ser més invisibilitzades però igualment perilloses.
En relació amb això, és necessària la identificació de les principals barreres i desafiaments per abordar la violència de gènere en polítiques públiques i en la intervenció social, destacant les limitacions estructurals, culturals, normatives i de recursos.
Per abordar la relació entre discursos conservadors i violència, caldrà revisar actituds i conductes sexistes naturalitzades que puguin estar obstaculitzant l’exercici de drets.
En aquesta línia, resulta imprescindible fomentar la participació activa de l’acadèmia, la societat civil, organitzacions de dones, grups vulnerables i altres actors rellevants en la formulació, implementació i avaluació de polítiques i programes relacionats amb la violència de gènere i els discursos conservadors, assegurant que les seves veus siguin considerades en la presa de decisions i la definició d’accions.
D’altra banda, igualment important és la promoció de la participació masculina en les diferents etapes de les polítiques, fomentant una masculinitat positiva, no violenta i promotora de la igualtat de gènere.
En síntesi, les polítiques públiques han d’incloure la prevenció, a través de la promoció d’una educació en igualtat de gènere; l’atenció integral a les víctimes de violència, incloent-hi serveis d’atenció mèdica, psicològica, social i legal; la persecució del delicte i la sanció als qui exerceixen violència; la promoció de la participació de les dones i dissidències en el disseny i implementació de programes i en els nivells de presa de decisions; i, finalment, el reforç i control de les institucions estatals encarregades de l’abordatge de la temàtica, incloent-hi instàncies de capacitació al funcionariat i la coordinació intra i interinstitucional.
Per tancar aquest document, voldríem emfatitzar que la violència de gènere constitueix una violació dels drets humans i la seva erradicació no es pot assolir sense abordar les actituds socials que la neguen, la toleren o la justifiquen.
Ressaltem la importància d’adoptar una perspectiva crítica, basada en la igualtat de gènere, la no-discriminació i els drets humans, en l’elaboració i implementació de polítiques i programes per abordar la violència de gènere i els discursos conservadors.
Alhora, fem una crida a l’acció i a la col·laboració entre diferents actors, incloent-hi els governs, la societat civil, les organitzacions internacionals i la societat en general.
SOBRE LES AUTORES
Magdalena Caccia és Llicenciada en Ciencias Antropológicas por la Universidad de la República (Uruguaya); Diplomada en Género y Políticas de Igualdad por la Facultad Latinoamericana de Cièncias Sociales (FLACSO), Programa Uruguay; Máster en Género e Igualdad por la Universidad Pablo de Olavide (España) i especialista en Políticas de Cuidados amb perspectiva de gènere per la Red de Postgrado de CLACSO.
Laura Mercedes Oyhantcabal és Licenciada en Ciéncies Antropológiques por la Universidad de la República (Uruguaya). Amb el suport de la Comissió Europea (Beca Erasmus Mundus), va obtenir els seus títols de máster en Estudios de les Mujeres y de Género por la Universidad de Granada (España) i màster en Literatura Moderna, Comparada i Postcolonial amb especialització en Génere per la Universidad de Bolonya (Itàlia).
