Amb tant debat sobre legalitzar o no la prostitució, ens estem oblidant de la greu violació dels drets humans de les víctimes de les xarxes mafioses que, aprofitant situacions de misèria i exclusió social, segresten, enganyen i venen a dones i menors com si es tractés de mercaderia.”Trossos de carn”, en el llenguatge dels mafiosos.
Aquests perillosos delinqüents existeixen gràcies a la cultura patriarcal que cosifica les dones i obtenen els seus grans beneficis explotant-les sexualment en matrimonis forçats, pornografia o -en el major percentatge- prostitució. L’esclavitud del segle XXI que a més de consentir-se, se’ns vol vendre com el màxim exponent del luxe.
L’explotació sexual és la forma més cruel de la violència masclista. Un greu problema a nivell mundial que atempta contra els drets humans de milions de persones, en la seua majoria dones i xiquetes, que són ingressades en el mercat del sexe en condicions d’esclavitud, amb jornades interminables, sotmeses a tot tipus de violències i, en molts casos, obligades a prendre hormones per a explotar al màxim el seu rendiment.
Recordem -aprofitant aquest 23 de setembre, Dia Internacional contra l’explotació sexual i la trata de persones- que són més de dos milions les dones i menors víctimes del tràfic per a la seua explotació sexual. Que no tenen veu, no poden parlar perquè elles i les seues famílies estan amenaçades. Perquè no coneixen l’idioma i estan indocumentades, vigilades constantment, aïllades, drogades, amb estrès post traumàtic. Perquè pensen que, per la seua situació irregular, són delinqüents. Perquè han reduït la seua capacitat de reacció a força de pallisses, violacions, fam, sed, drogues, misèria…
La prostitució és un negoci pròsper per a les màfies i proxenetes, el segon a nivell mundial després del tràfic d’armes. L’explotació sexual és una esclavitud que persisteix perquè hi ha prostituïdors: els que venen i els que compren dones i menors com si foren mercaderia. Preguntem-nos on van a parar els set bilions de dòlars de guanys anuals de la prostitució i a qui enriqueixen. Pensem en eixos dos milions de dones i menors que anualment són desplaçades i explotades sexualment, persones sense veu que si pogueren fer-se escoltar demanarien eixir d’eixe infern i tornar a la vida que algú els va arrabassar.