Cartell 6è AFFBCN
Les dones són les protagonistes en nombrosos films dels més de 100 que el 6è Asian Film Festival Barcelona (AFFBCN) està presentant fins a l’11 de novembre a diversos espais de la ciutat. I elles són les directores de 20 de les pel·lícules que, en aquesta edició, inclou 5 Seccions a Concurs i una Retrospectiva.
Elizaveta Stishova directora de Suleiman Mountain. Foto Lidia Vilalta
L’ AFFBCN de 2018 presenta unes joves i molt recents mirades a la societat rural i urbana d’aquest continent en ascens polític i socioeconòmic que, aquesta vegada, abasta l’espai geogràfic des de l’Iran i Afganistan i les noves repúbliques de l’Àsia Central, fins a Austràlia i Nova Zelanda. Es a Asia on, segons algunes recents enquestes, es troben les ciutats més segures del món: Tòquio i Osaka (Japó), Melbourne (Austràlia) i Singapur, però també, on hi ha algunes de les ciutats més perilloses per a les dones, segons 4 paràmetres: violència sexual, pràctiques culturals, accés a la salut i oportunitats econòmiques. La primera és la capital egípcia (El Caire) però segueixen Karachi (Pakistan) i Delhi (Índia).
Una de cada cinc pel·lícules (el 20%) del centenar que es presenten, estan dirigides per dones de diferents països i moltes reflecteixen aquestes dures realitats. La nodrida presència de les cineastes es va advertir des del primer moment, ja que la pel·lícula Suleiman Mountain de la directora nascuda a Rússia Elizaveta Stishova, va obrir la sessió pre-inaugural a CaixaForum, una de les seus de les projeccions, juntament amb els Cinemes Girona i la Filmoteca de Catalunya.
Stishova, que va ser present en algunes sessions, com d’altres 5 cineastes invitats (del Japó, Hong Kong, Indonèsia, Corea i Bhutan), reflectia en el seu film, la tensió que suposa per a les dones la vida en poligàmia, especialment, amb un marit immadur, com el de Suleiman Mountain, en un dels nous estats musulmans sorgits després de la ruptura de la Unió Soviètica en els anys 90: El Kirguistan.
Tailàndia: Sad Beauty de Bongkoj Khongmalai
Tailàndia, Hong Kong i l’Índia més que paritat
La proporció de directores varia segons el país. Tailàndia encapçala la llista amb 3 joves dones sobre 5 films. Una d’elles, Anucha Boonyawatana, fundadora de la G-Motif Production, una de les majors empreses de vídeos d’aquell país, presenta Malila: The Farewell Flower (l’ocàs d’un homosexual amb càncer). Una altra de les directores és Bongkoj Khongmalai, que presenta el seu primer llargmetratge Sad Beauty (una trama entre dues amigues que s’enfronten a les drogues, el càncer i la violència masclista). La tercera directora Anocha Suwichakornpong, compta a By the Time it Gets Dark, la vida de dues dones en una casa aïllada entre camps i muntanyes. Els dos cineastes homes tailandesos presenten la història d’una parella masculina amb un fill (Fathers) i la d’una estudiant que dissenya unes xuletes per a exàmens amb dos amics (Bad Genius).
Hong Kong es reparteix la direcció al 50% entre dones i homes en les seves 6 presentacions, però totes les pel·lícules aborden temes femenins. Kearen Pang, que és productora multimèdia a més d’escriptora, directora i actriu de teatre, compta en el seu film ’29 +1’ la història de dues noies les vides de les quals es creuen en compartir apartament; La guionista i directora Tam Wai-ching presenta també el seu primer llargmetratge: In your dreams, una pel·lícula romàntica inspirada en el complex d’Èdip. La reconeguda cineasta Ann Hui, una referència en el cinema d’autor de Hong Kong pels seus retrats de dones a la pantalla, presenta Our Time will come, on retrata els gairebé 4 anys d’ocupació japonesa des de 1941 a Hong Kong, amb els ulls d’una mestra d’escola primària i la seva mare, que donen suport a la guerrilla aquest territori.
Hong Kong: 29 +1 de Kearen Pang
La directora Ann Hui, premiada ja el 2011
Aquesta directora ja va rebre el 2011 el Premi Honorífic Casa Àsia Film Week per la seva trajectòria.
Els directors homes de Hong Kong aborden temes que preocupen i afecten les dones com el segrest de noies joves i les implicacions de la policia xinès-tailandesa (Paradox), el drama d’una dona que calla pel seu fill autista davant l’aventura amorosa del seu marit (Tomorrow is Another Day) i la història de un noi i una noia astròlegs Sol i Lluna (When Sun meets Moon), les famílies de les quals s’oposen que siguin parella.
Les directores de l‘Índia s’acosten a la majoria amb 3 de les 7 pel·lícules que aporta aquest país al festival. La cineasta Sarita Khurana que viu a Brooklyn (Nova York) i que planteja en els seus treballs temes de les diàspores, la identitat, la marginalitat social, la sexualitat i la subalternitat, presenta ‘A Suitable Girl’ en col·laboració amb la productora Smriti Mundhra. És la trama de 3 joves índies que lluiten contra els rols i les pressions perquè es casin, alhora que analitzen les relacions dins la institució matrimonial. La cineasta i guionista de Mumbai Alankrita Shrivaatsava retrata en Lipstick under my Burka un altre dels seus relats cinematogràfics de dones; en aquest cas, són 4 històries de rebel·lió (una estudiant, una esteticista, una mestressa de casa i una vídua) davant unes regles que limiten les seves vides.
India: ‘A Suitable Girl’ de Sarita Khurana i Smriti Mundhra
Denúncia de violacions i crims d’honor
La dissenyadora de producció i directora de vídeos Vandana Kataria explica a Noblemen la realitat que es viu en un internat on es practiquen rituals i codis jeràrquics, que acabaran de forma sinistra. Els directors indis enfoquen també problemes socials que afecten les dones: la violació d’una menor (Ajji (Granny), el relat d’una dona divorciada de Chennai que té un gran esperit lliure (Tharamani), la història d’una nena autista, el seu gat i el seu pare (Kia & Cosmos) i la vida problemàtica per haver de créixer i viure en una zona de conflicte com Cachemira (Side A & Side B) que enfronta, des de fa set dècades, a l’Índia i el Pakistan.
D’aquest últim país, una de les 2 pel·lícules que es presenten és d’una cineasta dona. Jennifer Reeder, que planteja a Signature Move, la complexitat de les relacions amoroses lesbianes i interracials a través de diferents cultures, generacions i lluites; el director pakistanès Ahmed Jamal, aborda en Rahm (Mercy) la problemàtica dels crims d’honor, amb la condemna a mort d’un jove per deixar embarassada a la seva promesa.
Macao: Sisterhood de Tracy Choi
Macau es presenta per primera vegada
La directora Djenar Maesa Ayu presenta la meitat de les 4 pel·lícules d’Indonèsia: Nay (una actriu que es debat entre la seva professió i la família del nuvi, a causa del seu embaràs) i Hush (la història d’una cantant que enfronta els embolics d’aquest mitjà i els utilitza per debatre els problemes que pateixen les dones en aquests àmbits). El cineasta de Singapur, Kan Lume col·labora en aquesta última pel·lícula de Djenar Maesa Ayu. I tots dos films són, amb Their Remanining Journey de John Clang, les 3 pel·lícules que presenta Singapur al AFFBCN.
Macau es presenta per primer cop amb 4 films, un d’ells Sisterhood, de la premiada directora feminista Tracy Choi.
Vietnam és totalment paritària en la presentació de les seves 2 pel·lícules; una d’elles és de la directora Ash Mayfair que a The Third Wife, (la tercera esposa) aborda també el tema de la poligàmia i els matrimonis precoços al Vietnam rural del segle XIX, amb la història d’una jove que amb 14 anys es converteix ja en 3a. esposa. El director Do Nam, presenta a Here Comes the Sun, el conflicte d’un home que viu amb una possessiva parella quan la seva exnòvia empresonada, li encarrega que tingui cura al fill que tots dos van tenir prèviament.
Vietnam: La 3ª esposa de Ash Mayfair
Mirada femenina a la guerra de l’Iraq contra l’Iran
Les dones iranianes són minoria en la direcció ja que de 8 pel·lícules que presenta la República islàmica, només hi ha una directora, Monir Gheydi, que debuta amb el seu primer llargmetratge: Vila Dwellers. El film retrata una ‘cara fosca i no coneguda’ de la llarga guerra que l’Iraq va iniciar contra l’Iran el 1980 i que va acabar, després de 8 anys de combats, sense vencedors i amb un cost terrible en vides humanes, sobretot per a l’Iran, que va patir un milió de baixes i molts ferits permanents per l’ús d’armes químiques, que Saddam Hussein va llançar contra ells i contra els kurds iraquians. Alguns presoners de guerra no van ser alliberats fins a 10 anys després de la fi de les hostilitats.
Villa Dwellers reflecteix la vida de les dones i les famílies de soldats, que vivien en zones residencials properes al camp de batalla i dels hospitals militars, perquè els pares poguessin veure, alguna vegada, als seus fills i dones durant aquesta llarga guerra. També apareixen en la pel·lícula les màscares antigàs, en forma de disputa deguda a l’escassetat per cobrir a totes les allotjades al recinte i s’observen els bombardejos que patien.
Iran: Azar de Mohammad Hamzei
Dones no tradicionals en l’òptica dels homes
Elles són també les protagonistes en quatre pel·lícules dels 7 directors iranians: Appendix, (dues dones intercanvien targetes sanitàries per poder operar-se una apendicitis); Azar, reflecteix la vida d’una dona no tradicional, que té un restaurant de pizzes i participa en carreres de motos; Lina, la jove que descobreix per unes anàlisis de sang que és una refugiada afganesa i no la filla biològica dels seus pares; el film Mothering explica la vida de dues germanes en una ciutat del desert de l’Iran: un abandona a la seva parella i l’altra és abandonada per ell; i les 3 restants retraten la vida en un poble amb el pont trencat (Forty Baldies), la història sobre un director de cinema (Leaf of Life) i l’última, High Noon Story, revela uns fets del 8 de febrer de 1982 que la història i la memòria oficial considera encara molt sensibles.
Filipines té 1 directora Shireen Seno entre 3 convidats. La cineasta, nascuda en el si d’una família filipina que vivia al Japó presenta el seu segon film: Nervous Translation després d’haver guanyat amb la primera, Big Boy, el premi a la millor pel·lícula al Festival de Cinema Lima Independent el 2013.
També hi ha un film, dirigit per diverses dones, (Briar Grace-Smith, Casey Kaa, Ainsley Gardiner, Katie Wolfe, Rena Maihi, Chelsea Cohen, Paula Jones, Awanui Simich-Penis) entre les 4 pel·lícules que presenta Nova Zelanda. És un drama (Waru) que planteja l’abús infantil des de la perspectiva de les dones maorís.
La resta de països, a excepció del Japó, només presenten films dirigits per homes Afganistan (1), Austràlia (2) Bangladesh (3), Bhutan (2) Cambodja (3) República Popular de la Xina (3) South Corea, (6) Kazakhstan (1), Malàisia (4), Mongòlia (1) i Tayikitán (1).
Japó: Shoplifters de Hirokazu Kore-eda
Retrospectiva del japonès Hirokazu Kore-Eda
Del centenar de films que es presenten, Japó n’aporta 16 i la Secció Retrospectiva (amb 9) està dedicada al director Hirokazu Kore-eda, guanyador de la Palma d’Or de Canes 2018 amb Shoplifters, (traduïda aquí Un asunto de familia), el llargmetratge que ahir, dimecres 7 de novembre, a la nit va inaugurar el 6è Asian Film Festival Barcelona, als Cinemes Girona. Allà es podran veure altres 4 pel·lícules seves: Air Doll, (una nina inflable que pren consciència); Kiseki (I wish), l’intent d’un nen que vol reagrupar la seva família a través d’un germà; Our Little Sister, (La nostra germana petita), la nova vida que inicien 3 nenes en conèixer a la seva germanastra en l’enterrament del seu pare, Still Walking (Caminant), un dia en la vida d’una família que es retroba després de molt de temps.
Shoplifters (la vida d’una nena entre una família de lladres) es repetirà a la Filmoteca on, a més, es podran veure altres 5 pel·lícules del director japonès: After the Storm (història d’un pare acabat de divorciar); Like Father, Like Són, (De tal pare tal fill), (una trucada d’un hospital desencadena una crisi familiar per un error), Knobody Knows (Ningú sap), (el relat de 4 nens de diferents pares quan la mare desapareix) The Third Murder (El tercer assassinat) que planteja dubtes sobre una culpabilitat.
Japó: Girls Encounter de Eda Yuka
Hi ha altres 7 pel·lícules japoneses al AFFBCN: 2 d’animació, una d’elles dirigida per una dona: Màquia, una història d’amor immortal de Mari Okada; una pel·lícula de la directora: Eda Yuka que en Girl ‘s Encounter, reflecteix l’assetjament i intimidació que pateixen les japoneses. I altres 4 films: Omotenashi; Bright Moon Hotel; The Tokyo Night Sky is always the Densest Shade of Blue; You are the Sea i un documental: Inland Sea.
Cinc Seccions a concurs i amb premis
La programació de la VI AFFBCN es distribueix en cinc seccions a concurs: Oficial, Oficial Panorama, Netpac, Discoveries i Especial, a més de la Retrospectiva, que no concursa. Hi ha 5 jurats: el de la secció Oficial, Oficial Panorama, Discoveries, Netpac i un jurat Jove, que concediran premis a la millor pel·lícula, millor direcció i millor guió per a cadascuna de les 5 seccions, a més del premi del Públic i del Jurat Jove. Com a novetat en aquesta edició també es lliuraran els premis de l’Asian Film Academy (AFA).
L’Asian Film Festival Barcelona 2018 compta amb el suport de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de la Generalitat de Catalunya, Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) de l’Ajuntament de Barcelona, del Hong Kong Economic and Trade Office de Brussel·les, Cathay Pacific i We are Water Foundation, Betevé, Ràdio 4 i El Periódico de Catalunya.
