OPINIÓ
La política és també allò simbòlic, com el feminisme ens ha anat descobrint, és per això que en aquest procés cap a una Catalunya sobirana que exerceixi el dret a decidir, el dret d’autodeterminació, no deixa de ser important el simbòlic que es dibuixa.
La gran V que es va formar a Barcelona el passat 11 de setembre, va ser encapçalada per joves que el proper 9 de Novembre faran 16 anys, edat en la que ja podran votar en la consulta. Una jove, a les 17:14 de l’11 de setembre, va ser la primera en exercir el seu dret a vot. Una jove en una manifestació massiva, en un context multitudinari liderat per dues dones: Carme Forcadell i Muriel Casals. La lluita política de la societat civil mostra que allò que reclamem a les organitzacions polítiques és possible. Canviar els simbòlics i canviar les maneres de fer i organitzar-se, permetre que la meritocràcia no es mesuri per favors fets o la vàlua política, militant i personal no es mesuri en termes de valors patriarcals.
Vol dir això que ja està tot fet? Que les dones ho tenim tot guanyat en aquest procés? És del tot evident que no. Massa anys de poder patriarcal, de masculinitats enteses únicament com a forma única, estereotipada, homogènia… d’hegemonia masculina patriarcal que no permet entendre la diversitat en les vivències i que es vol com a virilitat reduïda a la força, al poder, a l’agressivitat. Un imaginari tradicional i, encara massa real, que nega la diversitat d’experiències, que nega el valor de les aportacions i els treballs de les dones, que nega l’autoritat a les dones i només entén la construcció social a partir d’aquest model de masculinitat reduccionista i negadora.
Les dones volem votar i volem construir un estat que no ens invisibilitzi, que no ens menystingui,que ens reconegui les aportacions, que adopti, també, la perspectiva de les dones en la construcció social i política del nou estat… i ens queda molt per fer. El camí encetat és positiu, però cal que les nostres veus se sentin i no quedin al marge. Això és i serà fonamental en la construcció social i nacional de la realitat catalana.
El feminisme (i el moviment LGTB) van ser presents a la V de l’11 de setembre, fent bloc i mostrant-se; formant part d’un projecte comú pel qual lluitem i al qual reclamem un espai important que segueixi permetent aquests lideratges que obren nous camins, que obren noves possibilitats i tanquen vells estereotips i prejudicis.
