El 21 d’abril del 2005 el matrimoni igualitari era aprovat al congrés dels diputats, 183 vots a favor front 136 en contra i 6 abstencions, donaven la primera llum verda que va rebre el projecte de llei, que encara tenia un camí fins a la seva aprovació final.
L’oposició de l’església catòlica i el Partit Popular van fer que el text aprovat pel congrés encara rebés, al Senat, el veto (un veto exercit pel Partit Popular i Unió Democràtica de Catalunya) i la llei va ser retornada al Congrés, on va ser finalment aprovada per majoria.
Uns mesos abans (el 30 de març del 2005), a Catalunya s’aprovava el dret de les parelles LGTB a l’adopció conjunta. Aquest va ser un pas importantíssim pel reconeixement de les famílies LGTB, famílies que fins llavors vivien en un buit legal, criatures que només podien tenir el dret legal a un pare o una mare, guanyaven la realitat tossuda que vivien: dos pares o dos mares que, legalment, podien exercir la tutela conjunta.
Aquests dos canvis legislatius van marcar l’inici del reconeixement de drets llargament reivindicats pel moviment LGTB, tot i que la igualtat davant la llei no va ser suficient per frenar la discriminació.
Catalunya va ser, l’any 2005, el primer govern del món en tenir un Programa per al Col·lectiu de persones LGTB. L’any 2006 va aprovar el Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals i transsexuals i , el 2007, el Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals, com a òrgan de participació i consulta del Govern.
Fa sis mesos Catalunya ha fet un pas important que vol anar més enllà: l’aprovació de la llei dels drets de les persones LGTB i contra la LGTBfòbia. Un projecte legislatiu pendent des de l’any 2006 i llargament reivindicat pel moviment LGTB. Extremadura va seguir les passes i ara es reivindica una llei estatal de les mateixes característiques que la catalana,amb un règim de sancions per a les conductes lgtbfobes.
Enguany, se celebren 10 anys de passes endavant que es van consolidant i que cal seguir desenvolupant. Catalunya, i l’Estat espanyol, han estat referents internacionals en aquests avenços. Avenços que encara resten pendents a molts països i que van estenent-se al mapamundi.
Sense anar més lluny, Irlanda va celebrar ahir -22 d’abril- el referèndum per decidir la legalització del matrimoni igualitari. Però també altres països com Uruguai, França, Argentina, Portugal, Bèlgica, Suècia, Noruega, Dinamarca, Islàndia, Països Baixos, el Canadà i Sud-àfrica… han aprovat el matrimoni igualitari i se segueix avançant en els drets LGTB al món, malgrat haver-hi, encara 76 països que penalitzen i, inclús, apliquen la pena de mort a les persones LGTB.
10 anys després el mapa ha canviat molt, l’exercici dels drets és possible, malgrat que encara la LGTBfòbia és present i latent.
