Sem Lac Foto 1

Compartir

Xarxa feminista Berta Cáceres, teixint Feminismes

Teixir feminismes a Cuba des de la vida quotidiana, espais populars, acadèmics i productius ha estat una aposta de la Xarxa feminista Berta Cáceres.

 

Per a la filòsofa feminista Georgina Alfonso, aquesta iniciativa aposta per l’emancipació plena, és un compromísamb la vida, els drets i la dignitat de les dones. Els seus integrants defensen valors com ara el respecte, la responsabilitat i l’empatia; i aposten per pràctiques d’associativitat, col·laboració solidària i capacitat per incidir a l’espai públic.

Sorgida a la calor de trobades de feministes llatinoamericanes i del Carib a l’Havana com a part de l’esdeveniment Paradigmas Emancipatorios, la xarxa va néixer el 2011 amb un altre nom i fruit de la investigació-acció del col·lectiu de recerca Grup Amèrica Llatina, Filosofia Social i Axiologia (Galfisa ) sobre el moviment de dones i feminista a la regió.

“La primera proposta va ser articular una xarxa; es va anomenar Ètica i política des del moviment social de dones a Cuba. Aquesta va ser la manera que vam trobar que ningú no es molestés si posàvem gènere, dona o feminisme, ja que era molt difícil. Llavors ningú no s’identificava com a feminista, fins i tot treballant temes que havien estat posicionats per lateoria i la política feminista”, declara a SEMlac la també directora de l’Institut de Filosofia del Ministeri de Ciència iTecnologia (Citma).

Cinc anys més tard i després de trobades, investigacions i debats feministes, la xarxa va assumir el nom Berta Cáceres com un homenatge a la líder Llatinoamèrica, assassinada aquell any.

“Quan vam decidir canviar-li el nom, primer vam llançar la pregunta de si totes en sidentificàvem feministes, ningú va dir que no. Ja s’hi havien incorporat altres persones dels barris, espais productius, cooperatives, dones treballadores per compte propi, etc”, recorda Alfonso.

L’intercanvi amb la Marxa Mundial de Dones (MMM), la Via Camperola i altres organitzacions feministes llatinoamericanes i del Carib havia impulsat les integrants de la xarxa a incloure a la seva agenda temes i problemàtiques del context nacional en diàlegamb la regió. Des d’una ètica i política feministes van assumir una visió abraçadora de les opressions dins del contex tcubà.

La investigadora Mely González reconeix aquesta mirada complexa entre les contribucions de la xarxa.
“Les aportacionsd´aquesta experiència al debat feminista a Cuba s´han centrat sobre tot en l´exposició de la importància d´una nova lògica de vida, on prevalgui l´enfrontament al patriarcat de manera multifactorial, respectant la diversitat, on es defensi l´economia feminista des de la cooperació i la sostenibilitat de la vida”, opina l’acadèmica de la Universitat Marta Abreu, a 281 quilòmetres de l’Havana.

Des d´aquesta aposta han estat al centre de l´agenda feminista de la Xarxa Berta Càceres: la lluita contra les violències masclistes, les cures, l´economia feminista, el cooperativisme, l´aposta per l´associacionisme, la denúncia dels fonamentalismes religiosos a Cuba i la millora de les condicions de vida de les dones, entre altres esforços. 

Semlac  Foto 2

“A les trobades anuals tractàvem de construir l’agenda de  i hi sortien temes importantscom la formació feminista; l’activisme i el lideratge de les dones, sobretot dones joves, treballantamb dones i també ambhomes; la comunicació i l’enllaç amb la Federació de Dones Cubanes (FMC). Aquests eixos han estat importants i es mantenen”, explica a SEMlac Georgina Alfonso.

Convertir-se en un espai de trobada i acompanyament, més enllà dels límits capitalins ha estat un altre resultat que agraeix Yuleidys González Estradas (Yula), integrant de la xarxa i coordinadora del projecte La Cuarta Lucía a la Universitat de Granma, a mésde 740 quilòmetres de l’Havana.

Per a ella, un punt i una aportació essencial de l’experiència ha estat “el permanent debat sobre el feminisme socialista, sobre com recuperar la memòria feminista cubana i construir un feminisme que realment marxi al costat del nostre procés socialista sense hipercriticisme, però sense conformisme”.

Semlac foto 3

Ètica i política feministes, al centre dels processos

Una mirada retrospectiva a estratègies i accions porta al present el valor de la investigació, la comprensió del context social i polític, establir i enfortir les aliances, insistir molt, fomentar valorscom la sororitat, l’acompanyament, la construcciód’eines, el diàleg i apostar per la construcció de consensos sobre la base d’unalluita comuna a favor de l’emancipació, contra la discriminació, el capitalisme, la depredació de la naturalesa i el patriarcat.

“La nostra és una aposta ètica i política. Des d’allò polític, té a veure amb l’horitzontalitat, amb la construcció d’una altradimensió de la política, on hi hagi veritablement un apoderament d’una diversitat d’actors socials que conflueixen en un espai de transformació”, il·lustra Georgina Alfonso
En aquesta disputa pels sentits i buscant el canvi cultural, la xarxa feminista Berta Cáceres ha assumit com a eina clau la comunicación, tant en les seves experiències formatives, d’acompanyament i també com a part de l’activisme feminista a l’escenari digital.

Al gener 2020, la xarxa va obrir un canal a la plataforma Telegram, el qual actualment compta amb més de 400 persones subscrites. Les seves gestores defensen una comunicació popular, centrada en les habilitats i els interessos dels qui protagonitzen els processos de transformació.

“Escollim aquesta plataforma perquè no està bloquejada per a Cuba i les seves polítiques de privadesa protegeixen de qual sevol invasió o presa de dades personals, a més que conté eines atractives i d’interès per a la nostra feina, comels bots, canals i grups, transmissions en viu, tant en àudio com en vídeo. Igualmentens ha permès gravar i pujar arxius de pes, sense publicitat inclosa, ni algorismes que manipulin la prioritat del contingut”, explica Mirell Pérez González, jove investigadora que integra Galfisa i la xarxa “Berta Cáceres”.

“Per consolidar la nostrafeina en aquesta plataforma, hem realitzat aliances de treball molt productives, que ens han permès formar-nos i capacitar-nos, fer un treball de comunicació més efectiu i l’activisme digital responsable, des del respecte a les diversitats”, comenta Pérez González. feministes que donen cos a aquesta experiència cubana. Establir-se com a espai per acollir i articular altres experiències és l’aspiració més immediata.

“La nostra aposta continua sent en el doble sentit: la presencialitat i la necessitat afectiva de l’abraçada, de l’acompanyament sistemàtic. El desafiament continua sent explicar, mostrar i col·locar a xarxes socials tot allò que fem; altrament, els entorns digitals són vitrines buides. Ha de continuar sent un procés en paral·lel, on cada cop càpiguem més”, proposa Mirell.

Ampliar la investigació i l’intercanvi sobre sexualitat, articular-se amb col·lectius d’activistes LGBTIQ (lesbianes, gais, bisexuals, transgènere, intersexuals i queers) nacionals i insistir a l’economia feminista enmig dels canvis econòmics i la crisi que viu el país, són objectius afutur.

“Per nosaltres és una qüestió important l’enfortiment de la FMC, amb consciència de la història feminista a Cuba i de la pròpia organització, i de les demandes de les dones actualment”, explica Alfonso.

Us recomanem també:

Taller visibilitza  nusos i encerts en la construcció de lideratges feministes

Tejer redes y luchas contra el patriarcado

 Saberes feministas en Telegram

Compartir

Amada Santos

Amada Santos

Fotoperiodista i Socióloga. Activista Feminista, Defensora DDHH i Cooperant. Presidenta de la XIDPIC.Cat. Co-coordinadora i Editora de La Independent. Coordinadora Internacional a la RIPVG

També et pot interessar