OPINIÓ
La polarització de les idees i de les creences. Qui és fanàtic o és congruent?. Cadascuna i cadascú creu que és en el costat “correcte” des d’un i des de l’altre costat. La idea que totes les persones hagin d’estar darrere de la mateixa ratlla és simplement una idea autoritària, sigui d’un costat o sigui de l’altre.
Escolto a la gent i intento entendre el que pensa i creu. Al final puc o no coincidir. Però sempre, sempre, rebutjaré, com la majoria, la violència, mes encara si és institucional. L’altra no la consenteixo, però al final és la conseqüència d’un efecte.
Fa molt de temps que Oaxaca està sense rumb. S’ha quedat sola. Gabino Cué va sembrar tempestats. Prometre no empobreix. Peus de plom i males decisions, mal equip de col·laboradors i de poquíssimes col·laboradores que també van resultar dolentíssimes, pèssimes amistats al seu voltant. Cué està més sol que mai, és un rei sense corona, els cuates s’ens van anar volant amb les bosses plenes i d’altres restaran fins a l’últim minut per aconseguir fins a l’últim cèntim, esprémer si cal, fins que no quedi res. Cué no té ruta però sí una porta de sortida, la del darrere. Se’l veu fart des de fa temps, intolerant fins i tot; Conago és per a ell una glopada d’aire. Res no es pot ocultar per sempre, la brutícia com el fang es desborden.
Aquest diumenge la violenta forma de desallotjar un bloqueig a l’alçada de Nochixtlán estava més que anunciada. El govern havia negat tota mena de diàleg. Gabino Cué, va continuar així tot el diumenge, en silenci, amagat o indiferent gaudint de les viandes que es disposaven a les noces de la filla del governador de Guerrero, celebrada aquí a la sala de festes en què ha estat convertit el Jardí Etnobotànic de Santo Domingo.
Tot final té un principi i la veritat és que la violència comença quan el govern omet i deixa créixer els problemes o és incapaç de resoldre’ls. El que ha passat amb l’educació és l’exemple més gran que avui tenim i sobre el qual hi ha vuit cadàvers, que Cué entre dur i indiferent justifica, en conferència de premsa, quan assenyala que calia recuperar la carretera i afavorir el lliure trànsit (aplaudiments de la concurrència).
La violència germina quan, sexenni rere sexenni, governants i funcionaris de “primer nivell” es tornen milionaris sense crear cap possibilitats de desenvolupament per a la gent a la qual li prometen “governar obeint” (com va dir Gabino en prendre posessió aquell 1 de desembre de 2010 i que avançant-se als fets, els seus amics van cridar “moment històric”) i acaben tancant el pas. L’educació pública segueix en orris des dels temps d’ Heladio Ramírez, qui va obrir la porta de l’ IEEPO perquè el sindicat (S22) es convertís en patró.
Mala jugada amb repercussions terribles per Oaxaca. I com que el poble no té memòria o no vota, avui el PRI aconsegueix una diputació plurinominal per a Antonio Ramírez Pineda, fill de l’ex governador Ramírez López. Un altre fill de polític que no va viure a Oaxaca, i és que està comprovat que ni neixen ni viuen ni estudien a Oaxaca perquè ningú més que els governadors saben el que això significa. La universitat pública no és digna de les seves aspiracions.
Només a Oaxaca passa el que passa. Un repàs que revela part de la tragèdia: les dones pareixen al carrer, en un bany o en un jardí, sense que ningú sigui molestat per males pràctiques mèdiques. L’ex-secretari de Salut, German Tenorio, a qui es va acusar d’un frau milionari i que va donar mostres del seu enriquiment, rep un document que l’avala com a persona honesta dels mateixos serveis de salut d’Oaxaca. Una mena d’esquizofrènia política que festeja la corrupció i que avui, segueix provocant una gran rialla a Tenorio.
Només a Oaxaca un president municipal ocupa la seva pròpia constructora o del germà o del testaferro per fer les obres del poble, obres costoses i de vegades inservibles. O només a Oaxaca els diputats i diputades tenen aquestes empreses i guanyen el pols als presidents perquè aquestes empreses dels polítics siguin les que executin les obres. Secret a veus què les autoritats no investiguen.
Només a Oaxaca un president municipal pot destituir una autoritat municipal com va succeir-li a Agustina Castellanos Zaragoza de San Felipe Zihualtepec, a qui li va voler imposar el que hauria de fer i com ho hauria de fer, fins i tot li va proposar que fos la constructora de la seva propietat la que hauria de fer les obres … però li va sortir insubmisa. Així que va decidir destituir-la, passant per sobre del mandat del poble, i encara que el regidor de San Juan Cotzocón ha rebut una resolució del Tribunal Estatal Electoral d’Oaxaca perquè la restitueixi en el càrrec, Eleazar Poblano Celis, diu que no, que l’autoritat al seu poble és ell no el TEEO. És Oaxaca!
És Oaxaca on la violència i la corrupció estan naturalitzades, són acceptades i quan es denuncien no passa res.
Per això els resultats. Només a Oaxaca les organitzacions socials, algunes no totes, poden disposar de recursos per a les seves accions, diners que venen del govern i quan els interessos del govern canvien només a Oaxaca se surt als carrers, a les places, es fan denúncies, es creen comissions especials amb recursos públics per conèixer la veritat de la veritat, però la veritat no existeix, la veritat és la de cadascú.
I així fins a la fi dels dies … és Oaxaca
La mateixa entitat avui polaritzada, embullada, angoixada, rebel, “d’esquerra” i de dreta que poden competir en la mateixa força partidista, d’un PRI etern i avassallador, de partits petitons que es tornen sospitosament al servei del poder o almenys així ho demostren quan les paraules se les emporta el vent.
És a Oaxaca on la gent denúncia, s’aixeca, protesta, crida … volen respostes des del personal mèdic que va sorprendre sortint als carrers per dir no a la privatització de la salut fins la protesta permanent, costosa dels i de les mestres. I és que el personal de l’Hospital General Dr. Aurelio Valdivieso són part de la tragèdia, recordem l’interès del govern estatal de no concloure l’hospital de la dona que hagués esplaiat més del 60 per cent de l’atenció diària. I Germán …? Pitjor encara …I Gabino …?
Un fenomen cert i concret: la gent de les ciutats petites s’uneixen a les i als mestres, a Nochixtlán els primers dies del bloqueig que aquest diumenge 19 de juny va derivar en tragèdia, hi va haver fins a 500 dones d’una dotzena de comunitats de la mixteca i després van arribar-hi unes altres 200.
Dies abans a l’istme la gent va sortir per repel·lir la gendarmeria, després van venir els abusos de qui aprofita per cometre actes il·lícits. Les repercussions són tremendes perquè els que paguen els plats trencats són les i els treballadors d’aquestes “empreses transnacionals” que tant odi generen en algunes persones, tant que és un pretext suficient per saquejar-les i cremar-les. En aquest punt, si ho veiem amb el cap fred, ja ha quedat lluny el moviment magisterial.
Després de la llarga nit, a l’alba del dilluns el panorama canvia, la gent torna a sortir, torna a cridar, torna a tancar carreteres, a ocupar places, només que ara sí que està enutjada. Alguns municipis que no se n’havien ocupat ja s’organitzen. Cué, quan es fa de dia, continua igual, en aquesta posició seva de silenci, no dóna la cara .. i amb un funcionari menys. Adelfo Regino Montes, ara ex secretari d’Afers Indígenes li va renunciar, no sense abans recordar-li la màxima juarista: “Res amb la força, tot amb el dret i la raó” i li urgeix aturar de manera immediata l’ús de la força pública.
Hi ha més pronunciaments, la comunitat intel·lectual, llegiu Francisco Toledo al capdavant, també demana el mateix. El poble enutjat demana el mateix. Els que clamaven sang també demanen el mateix … Però Gabino Cué ja no escolta a ningú.
La violència sempre engendra violència, no cal esquinçar-tant les vestidures quan es parla d’ “actes vandàlics”, ens fa més mal que es robi una rentadora o una pantalla, però no ens fa mal que reparteixin aliments a canvi de vots ni que s’emportin el diners a bancs estrangers com es va acusar a Jorge Castillo, amic personal i col·laborador de confiança de Cué. Es diu vandalisme institucional generat per la corrupció que enriqueix desmesuradament al funcionariat i ningú s’esquinça les vestidures, però ara ens han barrat el pas, ja no hi ha verdures, ja no hi ha fruita, s’incrementaran els costos, menys repartiment d’estris domestics, creiem ferventment que l’endarreriment d’Oaxaca (perquè no tenim roda de la fortuna com a Puebla) es degut a les i als mestres, serà cert? Hem d’ampliar la mirada, deixar de tenir prejudicis i observar com va començar la debacle d’Oaxaca, la mateixa que va portar a Cué a ser més terrible que Ulises Ruiz, en un dia i amb bales va pretendre detenir als qui ja no són els seus amics, qui ja no van votar pel seu dofí. Vuit morts. I ara?
Quina és la responsabilitat dels i de les mestres en la mala qualitat de l’educació? Tota o només una part? És el magisteri l’únic responsable? La reforma educativa és la solució?
Ningú ho sap amb certesa, la nostra és una societat polaritzada per la ignorància més que per la sapiència. L’única cosa certa és que a fora la gent es manifesta i crida i a dins escolto silenci davant de la mort.
És així de clar, Gabino va enviar al diable a Oaxaca.
