Esperanza Huayama amb els periodistes
Esperanza Huayama Aguirre, presidenta de l’Associació de Dones de la Província de Huancabamba va demandar a la fiscal supraprovincial Penal de Lima, Marcelita Gutiérrez, que assumeix actualment la investigació dels casos d’esterilització força. Va ser una política d’estat, no una negligència mèdica.
Mitjançant una conferència de premsa, organitzada per Amnistia Internacional per llançar la campanya mundial per a exigir un registre de víctimes d’esterilitzacions, on hi van estar presents Marina Navarro i Erika Guevara-Rosas d’Amnistia Internacional, Carlos Rivera de l‘Institut de Defensa Legal i Sara Cuentas de l‘Institut de Suport al Moviment Autònom de Dones Camperoles (IAMAMC), Esperanza Huayama va expressar: “Vostè senyora fiscal, com a dona, ha de comprendre com n’estem les dones de lligades; malament de salut, abandonades per les parelles, amb les nostres famílies que han migrat a la recerca d’un futur millor, amb pobresa i sense feina, i amb forts dolors en els nostres ventres. Nosaltres no mentim, les proves estan en el nostre cos”.
Esperanza Huayama i Sara Cuentas durant la conferència
“Volem evidenciar la nostra preocupació per la ineficiència del treball de l’ex fiscal Marco Guzmán Baca qui, tot i haver anat a Huancabamba el 2013 per recollir testimonis de dones esterilitzades, no va ingressar els seus casos a la llista de ofeses. Aquesta negligència evidència que s’ha tingut poca serietat en el registre de casos. I serà imprescindible que la Fiscal Marcelita Gutiérrez doni un missatge clar que això no tornarà a passar”, ha sostingut Carlos Rivera, advocat defensor de les dones d’Huancabamba.
“El fiscal Guzmán Baca no va recollir els nostres casos com calia, no va tenir en compte la nostra paraula, va pensar que mentíem. Va pensar que es trobaria amb quatre casos i es va trobar amb 204 dones lligades a Huancabamba. Ell es va endur tota la informació a Lima, i ens preguntem ara, on és? Per què no apareixen els nostres casos a la Fiscalia?”, va exclamar-se Esperança Huayama.
Per la seva banda, Erika Guevara-Roses d’Amnistia Internacional va recordar que “L’Estat peruà ha de garantir justícia i reparacions per a les dones víctimes d’esterilització forçada. Les esterilitzacions sense consentiment previ i informat constitueixen una greu violació als drets humans de les dones”.
La gran majoria de les dones afectades per les esterilitzacions són indígenes i camperoles, de baixos recursos, quítxua parlants. Tant els seus cossos com els seus drets humans van ser violentats, amb enganys, amenaces i informació falsa. “Per aquesta raó nosaltres demanem que es creï una Comissió de la Veritat per als casos de dones lligades, perquè se sàpiga el que va passar i com ens va fer mal als nostres cossos, perquè se sàpiga com se’ns va a reparar”, aclareix Esperança.
“Va ser una política d’Estat i no una negligència mèdica com assenyala la part acusada. Aquí hi va haver responsables directes i han de respondre davant la justícia”, va assenyalar Carlos Rivera.
Finalment, Esperanza va emfatitzar que la seva organització continuarà sumant a altres dones esterilitzades en la seva demanda de Justícia i Reparació. “Nosaltres seguirem lluitant, ens sumarem amb totes les meves germanes de Cusco, d’Ayachucho, Huancavelica, Puno… fins que tinguem Justícia i Reparació. Totes estem organitzades i seguirem demanant justícia i reparació, fins que es faci realitat la Justícia per a les dones lligades.
La setmana vinent hi haurà a Barcelona, la Defensora de Drets Humans de les Dones Esterilitzades de Huancabamba, Obdulia Guevara Neyra, que vindrà a compartir un espai de reflexió amb el moviment de dones i de drets humans. La Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament està impulsant aquesta iniciativa en coordinació amb CEAR Euskadi.
