Tot i la seva aprovació a la cambra alta del Parlament el desembre de 2011, el projecte d’interrupció voluntària de l’embaràs sembla rebre un nou fre de l’oficialisme. Des de la societat civil, on es difon la consigna “Pedíle a tus representantes que te representen”, el malestar comença a fer-se sentir.
En definitiva, el que hi ha al centre del debat central és si la interrupció voluntària de l’embaràs és un dret, o una acció que no ha de ser penalitzada (i tampoc garantida).
Segons ha informat la premsa local, dos diputats de la força oficialista-impulsora del projecte-van confirmar la seva oposició a l’aprovació d’una llei que garanteixi el dret a decidir la interrupció voluntària de l’embaràs. També van manifestar la seva negativa a deixar que algú més entri a la votació a suplir el seu vot.
En aquest context, el senador de la força de govern Luis Gallo, integrant al seu torn de la comissió de salut pública que va donar la seva primera aprovació a l’actual projecte, va apuntar directament al senador Víctor Semproni que, al seu entendre, està cometent una nova ” falta “, desacatan la decisió del partit.
Encara que un projecte d’aquestes característiques és part dels compromisos realitzats per l’actual govern en el programa 2010-2015 presentat a la ciutadania, el partit encara no ha decidit obligar als que l’integren a votar a favor d’una llei que garanteixi el dret a decidir la interrupció de l’embaràs.
Semproni ja havia desatès la decisió de la força política votant en contra d’un projecte interpretatiu de la llei de caducitat que, després de la dictadura viscuda a Uruguai (1973-1984), havia deixat “caduca” la “pretensió punitiva de l’Estat”. Finalment es va aprovar el 2011 una llei que la restableix, declarant imprescriptibles els crims contra la humanitat comesos durant aquest període.
Ara, la possibilitat de derivar el tema al tribunal d’ètica de la força política, conduida pel senador Gallo, estaria lligada a l’establiment de l’obligatorietat envers els seus integrants de votar a favor del projecte, cosa que encara el Front Ampli no ha fet.
Més tombs a la qüestió
Integrants de la central sindical (PIT CNT) i de la Coordinadora per l’Avortament legal assenyalen que continuaran amb accions de sensibilització (durant el mes de març van realitzar intervencions amb el color taronja en les principals avingudes de Montevideo) i s’entrevistaran amb els diputats que es van manifestar a contra, buscant que almenys no entrin a la sala durant la votació.
A Uruguai, l’estratègia aplicada per Iniciativas Sanitarias contra el Aborto Provocado en Condiciones de Riesgo-incorporada amb rang de llei en el text de salut sexual i reproductiva aprovat el 2008 – havia possibilitat que en cinc anys no es registressin morts maternes per aquesta raó.
No obstant això, a l’inici del 2012 dues morts per l’ús inadequat de Misoprostol van demostrar que encara hi ha drets no protegits. Segons va expressar l’organització Mujer y Salud en Uruguay (MYSU), en un comunicat del 8 de març, “la mort d’una dona jove per haver practicat un avortament amb Misoprostol en la clandestinitat és una nova i trista evidència de la problemàtica que el país encara no ha resolt “.
Dels 50 vots que es requereixen per a l’aprovació del projecte, avui el partit de govern en compta amb 48. En un dels casos (Andrés Lima) la negació sembla no ser negociable, mentre en el cas del diputat Semproni, el desacord nos eria intransigent.
Segons les declaracions de Gallo a la premsa local, aquest últim legislador està d’acord amb despenalitzar, i presenta reticències amb l’explicitació que realitza el text sobre el dret a decidir.
