Rajoy ha configurat un Executiu amb nou homes i quatre dones, un govern molt allunyat de la paritat, doncs.
La paritat no sembla ser prioritària ni desitjable per als líders actuals i els partits compleixen les exigències de la Llei d’Igualtat perquè no els queda més remei.
El Partit Popular inicia la seva legislatura enfrontant una profunda crisi econòmica que sembla condemnar el país a dures retallades socials, començant per una forta tisorada a la igualtat.
El govern popular sintetitza una tendència. Només cal donar una ullada a les llistes electorals que els principals partits van presentar en els últims comicis per adonar-se que la paritat no sembla ser prioritària ni desitjable per als líders actuals i que els partits compleixen les exigències de la Llei d’Igualtat perquè no els queda més remei, però sense pensar realment en què la configuració de les llistes repercuteixi en una major representació de dones en dues cambres legislatives.
De fet, després de l’anàlisi dels resultats de les eleccions del 20 de novembre, es va posar de manifest que ni Senat, ni Congrés arriben al 40 per cent de dones, percentatge mínim que identifica la Llei d’Igualtat perquè es compleixi el principi de participació equilibrada.
Té molt sentit, donada aquesta tendència, apel·lar a algunes de les recomanacions que van fer les organitzacions de dones al projecte de Llei d’igualtat: “Si la voluntat de la Llei és que la participació de les dones sigui, de forma efectiva, almenys el 40 per cent en cadascuna de les càmeres, el sistema proposat per a l’elaboració de les llistes electorals difícilment ho garantirà.
L’única formulació que garantiria aquest resultat és l’elaboració de llistes cremallera, és a dir, aquelles en les que l’alternança de persones de tots dos sexes és automàtica al llarg de tota la llista. La fórmula proposada per la Llei garanteix la presència de dones en les llistes però no en els resultats electorals, en què la presència de dones podria disminuir. “
Amb aquesta contextualització no es pretén justificar la decisió de Rajoy a l’hora d’optar per la manca de paritat en el nou Consell de Ministres anunciat aquest dimecres. Podria haver triat seguir comptant amb les dones-com semblava fer-ho en l’oposició – per a llocs de responsabilitat i ser un referent públic per a la ciutadania. Però no ho va fer.
El que sí que ha mantingut és la cartera d’Igualtat acord estava en l’última fase del govern socialista, integrada en el Ministeri de Sanitat al costat de la cartera d’Afers Socials, que ha passat a dir de Serveis Socials. Al capdavant hi haurà la actual vicesecretària general del Partit Popular, Ana Mato Adrover.
La mà dreta del recent investit president del Govern sí que serà una dona: Soraya Sáenz de Santamaría, que exercirà les funcions de vicepresidenta primera, ministra de Presidència i ministra Portaveu.
Una altra dona, i que a més ha estat sempre al costat de Rajoy, Ana Pastor, tindrà a les seves mans gestionar el pressupost per a infraestructures en haver-se fet càrrec del Ministeri de Foment.
I la quarta, Fátima Báñez, serà la ministra d’Ocupació i Seguretat Social.
A més el nou Govern comptarà amb la presència de nou homes: Jorge Fernández, José Manuel García Margallo, Pedro Morenés, Alberto Ruiz-Gallardón, Luis de Guindos, Cristóbal Montoro, José Manuel Soria, Miguel Arias Cañete i José Ignacio Wert.
Des de l’arribada de la democràcia a Espanya, un total de 35 dones han ocupat alguna cartera ministerial, a les quals cal sumar les quatre nomenades ahir.
